- Un no és dels nostres...
- Més igual, el podrieu haver capturat amb vida! Deixar que es suicides! Vaia merda de soldats que tinc, i amb aquets soldats vols que prengui possesió de Barcelona? -mentres o deia mirava al sostre-, O déu meu, digue'm que he de fer!
Averigueu qui és el de la mascara.
El cos estava a una sala petita, al mig una taula d'alumini brillant i tot de bombetes pel voltant. En Tommie, el brritànic amb el qual compartia habitació, era el "metge", però de metge no tenia res. Era un home sàdic el qual es sabia tota l'anatomia humana gracies a les seves descuartitzacions pel front de batalla.
- La mascara esta enganxada a la cara -ens va informar-, he tingut de tallar la pell per treurela. Esta castrat, i te tot de cremades i cicatrius pel cos. Cosa extranya, li falta un ronyó, el fetge i part d'un pulmó.
- I el cor? Com és que ha desaparegut -va preguntar en Josef-.
- Ah, doncs... és un petit record que em quedare, tu Francès porta'm un te i un ganivet, ràpid! Com deia, una persona normal no podria viure en aquestes condicions. Graciès -va dir agafant el te-. Resum, no és una persona. I ara si em permeteu, tinc clase de anatomia amb un parell d'alumnes.
Una cosa estava clara, això no era normal.