[Lectura] Barcelona 1917

haha ara en nil canviarà la historia perquè no sigui cap d'aquests dos

Va que us veig intrigats


- Aqui -va dir en Joseph-, tenim gent de tot arreu d'Europa: Francesos, Suïssos, Britànics, Rusos, Polacs, Ucraïnesos; ja se'n pot fer una idea. Cada un lluita d'una manera diferent, alguns son sabotejadors, uns altres nomes fan empipar a les masses, altres es barallen a trets contra la policia...

- A trets? -em vaig quedar sorpres- que teniu armes?

- A esclar, no l'he portar a l'armeria...

Va obrir una porta bastant ajustada i vam entrar per un passadís, vam caminar uns 40 metres en casi foscor absoluta, després vam trobar una altre sala amb 4 taules de fusta, deuria comunicar amb un altre bar. "Aquí es reuneixen els francesos en majoria" em va anunciar en Joseph. Va dir-li unes paraules amb francès a un home amb uniforme militar tot brut i amb barba de sobte em va mirar i em va dir:

- Ah aquest es el nou recluta. A la porta de la droit.

A la dreta vaig pensar, en Joseph no em va acompanyar perquè no hi cabia per la porta, en el seu lloc em va acompanyar el francès.

- Benvingut a l'armurerie, tenim de tot, fusells de franctirador, fusells alemanys, fusells francesos, TNT, granades, fins i tot un parell de metralladores i alguns objectes importats: Nitroglicerina, compte si rep el menor impacte ja surtira disparat. Jo soc en Francis, sabotejador. Ja hem enviat persones per buscar aquell assassí i la noia segrestada, estigui tranquil. Benvingut a l'ovella noir

U.U ara hi han armes? es mataran tots@@@

esperant per el prox cap

Collons amb el Ignasi, el seu arsenal no nomes es de licors...collons xD

jod** amb la armeria te de tot, m'agradat molt,a veure que passa amb l'armeria, nil segueix posant-ne fragments d'aquest

- Van pasar els dies, normalment estava tota l'estona al refugi tenien un petit bar soterrani del qual s'encarregava en Joseph i en Francis. Em van donar una habitació, donar no era la paraula correcte, la compartia amb 3 companys més, un era britànic i tothom li deia Tommy, un altre era un català ex-pagès, i per últim teniem a un músic pola, tocava el violi i haviat vam congeniar, tots els residents de l'Ovella negre (que eres uns 50) parlaven catala o castella, hi havia un grup de 10 persones que anaven ampliant el refugi, lentament perque estavam sota a terra, però l'anaven ampliant.

Un dia, va vindre en Francis corrents, com sempre tenia l'uniforme brut, però aquest cop portava el casc francès.

- Maese, maese -em va dir-, hem trobat a la noia. Esta moribunda la tenim a la taverna, en Joseph l'esta inspeccionant per si té alguna malaltia, portava això al seu costat, una rose noir i aquesta carte.

La vaig llegir, deia: "Bé bé, veig que ha trobat la noia. Compliré la meva promesa, no mataré a ninguna noia més, la veritat és que eres totes noies de mala reputació, ja m'entens oi? L'he estat observant i m'ha intrigat, voldria quedar amb vostè a l'antiga fàbrica de sabons del costat del cementiri, ja ho adequaré per la nostra visita."
Vaig anar corrents a veure com estava la noia, i quan vaig arribar ja s'estava incorporant.

- Vas veure qui era l'assassí? el vas veure? - li vaig preguntar, però em va mirar amb cara de no entendre-.

- Je ne comprends pas- es va limitar a dir-.

- Això és un treball per a moi - va anunciar en Francis-.

Després d'uns quinze minuts de frases i més frases en francès en Francis es va girar i va dir:

- No sap qui la va raptar, li van donar un cop per radere i la van portar a una sala sombre, li donaven de menjar i de beure, però mai li veia la cara.

De cop va arribar el Senyor Ignasi.

- M'acabo d'enterar, farem una reunió amb tots el caps de grup i de secció de Barcelona. A vostè també el volem - va dir dirigint-se a mi-.

Va fins demà passat no en ficaré ningun altre

haha a veure què passa després està bastant bé

esta molt be esperant el que passara en la proxima entrega
!!

Jo ho tinc clar, es o el Ignasi o el Joseph. Bon text!

L'Ignasi i jo vam ser els primers a arribar a una sala en la qual hi havia una taula llarga al mig, "Això deu ser la sala de reunions" vaig suposar. En Joseph va arribar després amb en Francis, aquest cop els dos anaven nets i arreglats, en Joseph amb el casc amb punxa. Va arribar el policia del bigoti a l'estil de la guerra civil americana i em va saludar. Van anar arribant i l'única cadira que quedava lliure era la del centre de la taula, una cadira de fusta vella mig corcada, però bonica a la vegada. De cop, un home vestit de Napoleó va entrar a la sala, es va fer un silenci de cop.

- Tots sentats - va dir-.

- Joseph present, representant dels alemanys.

- Francis present, representant dels francesos.

- Ignasi present, representant de les tabernes.

- Daniel present, representant dels policies rebels.

Tots es van presentar un per un, representats dels espies, lladres, treballadors, etc.

- Senyor -va procedir l'Ignasi-, hem convocat la reunio per fer un bé...

- Ja se per que heu convocat la reunió - el va tallar en "Napoleó"-, per fer un bé a la comunitat i que sens respecti, quants cops ho hem fet ja? I que hem rebut a canvi? Res, pràcticament res. Però, farem un últim acte de fe i enviarem als millors per capturar a aquell assassí.

- Pel que sabem - va dir en Joseph-, esta refugiat a una antiga fàbrica. La tàctica és senzilla, serem un grup de 20. 10 entraran per la porta principal, 5 per un costat i 5 per un altre. El tindrem agafat pels ous! -va donar més importància a les seves paraules clavant un ganivet a la taula-.

- Jo, aquest cop no us podré acompanyar -va dir l'Ignasi-.

- Dit i fet - va sentenciar en Napoleó-, acabarem amb l'assassí i després tindrem el govern de Barcelona, les tàctiques de com salvar a Barcelona dels polítics d'avui en dia ja la decidirem a la pròxima reunió

Al cap de 20 minuts ja estavem tots armats, la majoria amb fusells de repetició, en Joseph portava una ametralladora al braç amb unes cintes de bales creuades al cos, un altre alemany també portava cintes de bales creuades per si necessitava més munició; en Francis portava dos pistoles y tot el cos carregat de granades i TNT, i a una butxaca unes ampolletes amb Nitroglicerina; jo per la meva part portava una pistola semiautomàtica alemana, me l'havia donat en Joseph, se la va robar a un oficial alemany.

- M'agradaria que fos de nit i el Prusians ja haguesin arribat* -va sentenciar en Joseph- Bona sort nois, Mein Gott ajudans!


* M'agradaria que fos de nit... Frase d'una batalla de Napoleó.

Que finalitza la història!

Jajaja lo millor d'aquesta història són els personatjes excèntrics i pillats que només és capaç d'inventarse el Nil xD. Per mi la primera lectura, segona lectura i la que entren al club de l'ovella negra són les millors xd

Bonissima!!!! llastima que s'acabi pero esta realment molt be , esperant el proxim

haha aquest per mi és el millor a veure quan poses el proper

Bonisima, pero que sapigueu que es el Ignasi, per això no va amb ells.

Teniem la fàbrica davant, no hi havia molta llum, però la fàbrica estava il·luminada. Erem 16 guerrillers, 1 ametralladors i 3 sabotejadors. Vam fer cas de les ordres de'n Joseph. M'agradaria aver vist l'Ignasi, però l'edat l'afectava ja...

- Entrare jo primer, ja que ha quedat amb mi -vaig dir-.

- D'acord, però si les coses es fiquen malament nomes has de dir "Mein Gott".

- Aixi es fara, mein Kaiser - vaig bromejar-. Som-hi.

Vaig entrar i l'únic que vaig descobrir va ser una enorme sala amb tot de mobles i runes escampades. Al mig, i ben il·luminada una taula d'escriptori amb dos butaques, una d'ella girades.

- Bona tarda -vaig improvitzar- ja he arribat...

- Bona tarda, "seguidor" meu - va ironitzar, a veu em semblava familiar, però no hi vaig fer cas-, sentis per favor.

Vaig sentarme i la butaca es va anar giran, un home d'estatura mitjana, amb un barret negre, capa negre i una mascara somrient va mirarme fixament.

- Osigui que vostè és en Sir Black, o m'equivoco?

- S'equivoca. Sóc, la justicia. - a replicar en to sec-

- La justicia?

- Sí, totes a les que vaig matar s'ho mereixien, eren prostitutes o drogadictes. S'ho mereixien, la majoria traficaven. Però sis, hagues tingut de matarne a 10.
Haurà de reconeixer que la feina que vaig fer estava ben feta.

- Sí, els talls eren perfectes, però continua sent assassinat i l'haig d'entregar a la policia.

- No ho crec, ara vostè morirà i ningu sabra d'auqesta reunió.

De cop a la part alta de la fàbrica va apareixer tota una filera de 20 o 30 policies armats amb escopetes i fusells.

- Mein Gott! - vaig cridar-.

De sobte dos parets van explotar al mateix temps i la porta principal va sortir disparada. Vaig reaccioanr ràpid i em vaig refugiar darrere d'unes runes, per l'altre costat en Sir Black va sortir corrents. Els policies van començar a disparar i per la nostra part nosaltres vem fer el mateix. De cop, van apareixer més reforços de policies per la part baixa, en Francis es va donar compte i va treure una de les ampolletes de nitroglicerina, la va llençar cap els policies i en vist i no vist, 5 policies van desapareixer volant. En Joseph disparava com un boig i obligava als policies a amagarse, sino serien ametrallats. Em vaig aixecar i vaig disparar trets en totes direccions.

- Bona punteria! Dos abatuts! - va dir una veu-.

Bales per tot arreu, al final els policies es van retirar a causa de les explosions dels sabotejadors i de els abatuts entre els seus. Nosaltres no vam sortir millors, de 20 que erem, només en vem tornat 11.

- Mein Gott, els hem fet fugir com llebres!! - va exclamar en Joseph-. Tornarem a casa com herois!


Que no, que encara continua!

Joder, hem demaneu unap art de Nit de Pluja la ficu y ningun coment xD


Bona historia,jo pensaba que ja era el ultim...el assasi es el Ignasi

haha així m'agrada que encara no s'acabi

Estan molt bé

OK no s'acaba , Esta molt be ; m'agrada

- Ah! Mein Gott!! - cridava en Joseph-.

- Que li pasa ara? - va dir l'Ignasi-.

- Aquets Tommies, estan giran les tornes i tot gracies als yankes!

- Doncs... brindem per... brindem!! -vaig imrpovitzar-.

Varem brindar, tot el liquid de les gerres va desapareixer a les nostres goles,. Després vam tornar a brindar, cada cop que ens acabavem les gerres brindavem per qualsevol cosa: LA construcció dels tancs, el gas mostassa, el refugi, la recent victoria, pels gossos i fins i tot per una viga.

- Nois nois nois! -va entrar esbufegant en Francis- han trobat un dels nostres assesinats, amb una rosa negre.


Només ficaré aixó, tinc bastante feina i poca imaginació, aquests dies.

OK, nil, bueno espero que continuis !!!

hehe està bé a veure quan poses més que aquest ha sigut curtet

wow, epic, segueix aixi, aixo la cosa es posa més interessant!! qui era aquell enmascarat!?!'

hehe està molt bé, al final podràs fer un mini llibre i tot haha.

Mola, mola!!