Índex
- Spoiler:
Cada 40 anys, el món diví entra en una guerra. Aquest món es divideix en dos parts, el demoníac, on resideixen els dimonis, i l'angèlic, on resideixen els àngels. Els dos tenen un ànsia de poder i de envair que fa que en cada regnat, hi hagi una guerra. Tot i així els seus poders estan tant igualats que mai hi ha un guanyador.
- Quin llibre!- va pensar en Gogame - encara que sigui només una llegenda, m'encanta! He de reconèixer que la història es poc creïble, però sempre m'ha agradat llegir aquest tipus de llibres.
-Pròxima estació: Ezazu.
-oh, he de baixar en aquesta parada, la vida en aquesta nova ciutat m'espera..!
En Gogame va baixar del tren amb les seves maletes. El terreny era pla i a uns vint metres es trobaven les muralles d'Ezazu, les quals donaven l'entrada a la ciutat.
És podia veure com per sobre d'aquestes muralles, hi havia la torre de control, i més endavant començaven a haver-hi cases, algo desèrtiques.
- Aquesta ciutat es gran.- va dir en Gogame mentre caminava cap a l'entrada principal.- Espero trobar informació del que busco aquí.
De sobte, un Guàrdia saltà des de la torre de control. Vestia de color negre, amb un collaret de color platejat on hi havia gravat el títol de "professional".
- atura't, malfactor!
- H-hi ha algun problema?- va preguntar en Gogame, espantat.
- si, documentació siusplau.- va replicar el Guàrdia.
- documentació? perquè?
- Segons el tractat de Místoles, des del 4 d'Abril de l'any 358, és necessita documentació i un certificat de validesa parental per els menors de 18 anys per entrar a les ciutats o capitals de mitjana o gran escala.
- em..estem a 4 d'Abril de l'any 358..
- exacte, fa dues hores, vint-i-quatre minuts i trenta-tres segons que aquest tractat s'ha aprovat. Documentació, siusplau.- va tornar a replicar.
- perquè és aquest tractat exactament..?- En Gogame intentava evitar que li demanés la documentació, perquè òbviament, no la tenia.
- aquest tractat es per evitar menys emigració i espionatge entre les ciutats, ja que hi ha certa tensió entre països. Ara, documentació siusplau.
- N-no la tinc..- va respondre sincerament en Gogame.
- Doncs ho sento, no podrà passar. Ara siusplau, torni des d'on ha vingut i vingui quan tingui la documentació. Adéu.- El guàrdia saltà un altre cop a la torre de control.
- Quin remei..hauré de tornar al meu poble i demanar un certificat?- va pensar- no..puc aprofitar ara que sembla que està despistat i intentar colar-me. Vinga va, 1...2..i..3!!- En Gogame va començar a córrer, però no va aconseguir passar més enllà de la primera casa, ja que el guàrdia va intervenir.
- Atura't malfactor! què hi fas aquí? acàs ja tens el justificant i la documentació?
- uh...no...- va respondre en Gogame.- com coi s'ho fa? aquest noi està boig..- va pensar.
-així que intentava col·lar-se, oi? molt malament, ara siusplau, pot tornar a casa seva?
- i si no me'n vull anar d'aquí?- va vacil·lar.
- doncs em veure obligat a arrestar-lo.- va respondre.
- que!? desde quan això!?
- desde que el tractat de Místoles va ser aprovat, avui mateix, 4 d'Abril de..
- d'acord, d'acord, ja ho entenc, ja me'n vaig.
- així m'agrada noi! a reveure!- el guàrdia va tornar a saltar a la torre de control.
En Gogame va sortir de la ciutat, sense saber que fer. El pròxim tren no passava fins les 10 de la nit i amés no portava diners, ja que tot el que tenia ho tenia al banc, i el banc estava dins de la ciutat.
El poble d'en Gogame, Herri, està a uns 100km d'Ezazu. És petit i poc poblat, desèrtic i sense gaire vegetació i l'únic medi de transport que hi ha és el tren, que passa cada 4h, i està a 1km de Herri.
En Gogame es va aturar durant uns segons, amb la mirada perduda cap a l'horitzó. De sobte, algú li va parlar.
- eh, tss, sí, tu, el del cabell gris. escolta'm.
- que vol? qui és vostè?- va preguntar en Gogame.
- Sóc un espia, estava avorrit i t'he estat observant com intentaves entrar a la ciutat sense èxit.
- si, no sé què fer, no tinc diners i el meu poble està a 100km.
- vols que t'ajudi a col·lar-te? sóc espia professional i et puc ensenyar algunes coses sobre això, t'interessa?- tot i que aquest noi es feia anomenar espia professional, no portava el collaret platejat que portava el guàrdia.
- home, doncs em faries un gran favor.
- Vina amb mi- va dir l'espia.
En Gogame sense dubtar-ho el va seguir i se'n van anar a un descampat, a uns 200 metres de la ciutat.
- no em voldràs violar..oi?- va preguntar en Gogame inquiet.
- què dius home! no sóc cap pervertit!
- i doncs, perquè em portes aquí?
- per ensenyar-te a infiltrar-te a les ciutats.
- com?- va dir en Gogame sorprès.
- no és senzill, aviso. començaré per fer-te una petita introducció en l'espionatge.- En Gogame es va sentar.- Bé, l'art del espionatge és un art molt complex. Tracta sobre infiltrar-se a llocs vigilats per l'enemic i vigilar-los sense que se'n assabentin, o a vegades trobar un objecte que interessa al teu país. Aquest mètode s'ha utilitzat des-de la existència humana i l'avarícia i s'utilitza quan els països están en guerra.
- hmm..interessant- En Gogame estava sorprès, semblava que li agradava això.- ho podem posar en pràctica?- va preguntar.
- és podria intentar, però t'aviso que no es gens fàcil, no tothom pot ser un espia!
- m'és igual, necessito entrar a aquesta ciutat, no tinc cap altre lloc on viure.
- okey doncs, t'ensenyaré una mica l'art del espionatge.
- per començar, posa't aquesta roba- l'espia li va llençar un vestit negre, una mica brut i trencat, però era la talla d'en Gogame.
- m'he de posar això?- va preguntar.
- si, és obligatori per els espies, cada país s'identifica amb un.
- d'acord.- En Gogame es posà el vestit negre.- i ara què?
- ara ve lo més difícil.
- lo més difícil?
- si, el maquillatge. El guàrdia d'abans no et pot reconèixer, si et reconeix, estaràs perdut.
- quin mal rotllo...
- en teoria si et poses el tratge negre, el guàrdia no està obligat a preguntar-te ni demanar documentació, perquè com és el tratge oficial d'Ezazu i només es pot aconseguir en una tenda especial dintre d'Ezazu, ell suposarà que vius allà.
- es una tàctica bastant intel·ligent- va dir en Gogame.- però no creus que hi haurà contraband de vestits?
- segur que en un futur si- va respondre l'espia- però fa res que s'han donat aquest tratges i no hi ha hagut temps per identificar-los i copiar-los, però no trigaràn gaire.
- Bé doncs, ara et maquillaré.- va dir l'espia.- tanca els ulls.
En Gogame va tancar els ulls. L'espia va començar a tocar-li el cap i la cara i el va pentinar.
- ja pots obrir-los.- va dir- té, un mirall.
- woooow..sóc aquest jo?- en Gogame es va sorpendre- tens un gran art amb el maquillatge!.
El canvi de look d'en Gogame va ser impressionant, ell tenia el cabell gris, molt cap adalt, com un super sayian. També portava una bandana que li aguantava el cavell, estil les que porten els ninjes de Naruto. En Gogame no és gaire alt, pero mai passa desapercebut a causa del seu cavell.
Ara, gràcies al art de maquillatge de l'espia desconegut, el seu cavell s'ha allissat i és llarg, li ha tret la cinta i l'ha maquillat una mica.
- Bé, estàs preparat?- va dir l'espia.
- si!- en Gogame va sospirar, estava nerviós i suava bastant.
En Gogame i l'espia van començar a caminar lentament cap a la porta, com si fós un passeig. Quan estaven apunt d'atravessar la porta, el guàrdia va saltar i els va parar
En Gogame i l'espia es van aturar, el guàrdia havia fet un salt i s'havia col·locat davant d'ells. A en Gogame la suor li queia encara més ràpid que abans , i començava a tremolar, es jugava pràcticament la seva vida.
- Holaaa!! que tal Martí?? quant de temps sense veure'ns, renoi!- En Gogame és va paralitzar, estava confós.- t'enrecordes de mi?? sóc l'Adrià!
- eeehh si, si! m'enrecordo perfectament de tú! érem companys espies farà uns 10 anys- va dir en Martí. En Gogame seguia confós.
- i que n'és de tu? que tal la teva vida?- va dir el guàrdia Adrià- que vas fer quan et vas marxar??
- vaig estar entrenant amb el meu sensei.
- entrenant? el què?- va dir L'Adrià sorprès.
- escolta Adri- va dir en Martí- no tinc gaire temps, estic amb el meu alumne i l'estava entrenant. Et faria res que ens veiéssim un altre dia?
- oi tant que no! estic molt content de que ens haguem vist, al menys sé que encara estàs viu jaja!
- si, eh exacte- va afirmar d'una manera avorrida en Martí- a reveure!
- Adéu siau!
En Gogame seguia confós, van començar a caminar i es van endinsar a la ciutat. Van arribar a la plaça central, a uns 100 metres de l'entrada principal a Ezazu. En aquesta plaça hi havia un petit parc i una font bastant gran. En Gogame i en Martí es van sentar en un banc que hi havia.
- uff...!- va sospirar en Gogame- mai havia passat tanta por..! Quin subidón d'adrenalina!
- eh que si? doncs això els espies ho passen sovint, s'hi juguen la vida cada dos per tres, només per salvar el seu país d'una guerra.
- et sorprendria que et digués que no m'ha agradat?
- doncs no, a molta gent no li agradaria ser espia, però molts ho acaben sent.
- perquè?
- per obligació, quan arribes als 15 anys t'obliguen a allistar-te a l'exèrcit del país on pots decidir amb total llibertat que ser. Espia, investigador, sobrehumà, etc..
- home..molta llibertat no tens si t'obliguen a fer-ho.
- bueno, si tens alguna malaltia no cal allistar-se, o pots fingir-la.
Mentre que en Gogame i en Martí estaven parlant sentats en un banc de la plaça central d'Ezazu, hi havia un sospitós que no se'n fiava de la nacionalitat Ezazuiana d'en Gogame, el qual encara estava maquillat i pentinat.
- bé, ara que ja has aconseguit entrar, ves al banc i allà podràs demanar una renovació de carnet i una autorització digital que certifiqui que pots residir aquí- va dir en Martí- no crec que ens tornem a veure, tot i així, bona sort en el que hagis vingut a fer aquí!
- Moltes gràcies per ajudar-me a colar a la ciutat, realment ho necessitava!- va respondre en Gogame- que vagi bé!- Tots dos es van separar, en Gogame cap a l'esquerra i en Martí cap a la dreta.
Més enrere, a la torre de guàrdia..
- Immigració? si, sóc l'Adrià, guàrdia del sector 3. Tenim un immigrant menor d'edat, envieu tropes a detenir-lo. Canvi.
En Gogame buscava el camí cap el banc, estava perdut i començava a enfosquir-se. S'havia perdut per un barri marginal, les cases estaven una mica destrossades i no hi havia gaire bé ningú pel carrer.
En Gogame va trobar un bar amb unes llums lluminoses on posava "Bar Cepri". Va entrar per preguntar si hi havia un banc aprop, però no hi havia ningú, només unes escales que baixaven al soterrani. Les va baixar. El soterrani donava a una porta blindada amb una finestreta petita on no es podia veure res. En Gogame va trucar a la porta.
- qui es?- va dir una persona amb veu masculina que estava dins de la porta.
- eh.. hola, està ocupat?- va preguntar en Gogame.
- si, surti siusplau.- va respondre.
- es que li volia preguntar una cosa- va replicar en Gogame.
- Què vol? ràpid, estic molt ocupat.- el desconegut tenia una veu tremolosa
- M'agradaria saber on hi ha un banc.
- un banc? a aquestes hores?- va dir el desconegut- no hi ha cap banc obert a aquestes hores, ha de tornar al matí. Ara siusplau, marxi.
- d-dacord..pero podria saber on hi ha un?- va seguir preguntant en Gogame.
- QUE MARXI!!!- va cridar el desconegut. La seva veu ja començava a ser plorosa.
En Gogame es va estranyar molt i va seguir preguntant.
- que li passa algo senyor?
- acàs no m'ha sentit? marxi immediatament siusplau!
- el puc ajudar en alg- el desconegut va obrir la porta de cop i va colpejar a en Gogame, i aquest va caure al terra.
- ES QUE VOSTÈ ES SORD!? HE DIT QUE MARXI!! O ACÀS VOL MORIR!?
En Gogame es va aixecar i se'n va anar corrents. Va sortir del bar i se'n va anar des d'on va vindre.Li sortia sang del nas i tenia un nyanyo al cap, estava marejat.
El senyor del bar tenia una barba molt llarga, grisa, feia pudor, estava suant, la seva roba estava trencada, era semblant a un vagabund i li queien llàgrimes dels ulls. Li faltaven algunes dents, sobretot les incisives i les canines.
Va arribar a una plaça petita, amb un parc de sorra i un gronxador, en Gogame s'hi va sentar.
- Ah. Ah.- en Gogame estava esgotat, havia corregut molt i no es trobava gaire bé.- fill de puta aquell tio. Ah. Ah.-va dir. En Gogame es va aixecar i es va rentar la cara en una font que hi havia. Ja era de nit i començava a fer fred, per molt que fos estiu.
De sobte, un petit soroll va fer que en Gogame es girés, però va ser massa tard, d'alguna manera va aparèixer en una sala negra, fosca, sense cap llum amb un terra de cristall el qual es podia observar tot el món. En Gogame es va espantar i es va caure al terra.
- que..que cony es això!?- va dir espantat.
- calla't. t'he d'explicar una cosa.- va dir en Martí.
- tu..tu ets el Martí oi?? que coi fots??- va dir emprenyat en Gogame.- Què és aquest lloc?! perquè està tot negre!? perquè puc veure el món des D'Aquí!?
- tranquil·litzat Gogame, després et responc a aquestes preguntes- va dir en Martí- Ara hi ha un assumpte pendent el qual tu i jo hem de tractar.
En Gogame estava nerviós, i encara marejat del cop de porta que havia rebut.
- Bé, t'explico què està passant.
- com que què està passant?- va preguntar en Gogame.
- calla i deixam parlar.- va imposar en Martí.- És veu que algú t'ha vist col·larte i ho ha reportat a la policia local. T'estan empaitant molts espies.
- com!?- va preguntar esverat- m'estàs dient que ara mateix sóc un delinqüent i que m'estan buscant per tot arreu!?
- exacte. I si no fos prou, si t'agafen, es possible que vagis a la presó, i fins i tot amb cadena perpetua.
- que!?!?- en Gogame es va posar a tremolar i li començaven a caure llàgrimes dels ulls.
- tranquil, jo t'ajudaré. Tinc un pla.- Va dir en Martí.
En Martí va fer un moviment "d'ampliació" amb les mans i el món que hi havia sota terra es va apropar. Ho va seguir fent fins que va arribar a la ciutat d'Ezazu, i va enfocar una casa.
- Aquesta es la casa d'un amic meu, íntim.Li diré que t'amagui. Segurament ami també m'estiguin buscant, però jo els trobaré abans, tinc les suficients habilitats per crear una estratègia i descol·locar-los.
En Gogame i el Martí d'alguna manera van aparèixer dintre de la casa de l'amic d'en Martí.
L'amic d'en Martí, Dani, estava dormint profundament al terra, semblava com si s'hagués caigut del sofà.
- psst..Dani, desperta!- va xiuxiuejar en Martí.
- oh si..segueix així..- deia dormit en Dani- oh..estic apunt d'acabar..oh..oh..!
- DANI!!!!- va cridar en Martí.
- QUE PASSA AQUÍ?- en Dani va fer un bot.- que coi fots aquí Martí? i aquest nano, qui és?
- t'he d'explicar una cosa Dani. Vina a la cuina amb mi.- va dir en Martí.
- què? ara?..si és de nit ja..tinc son! i fa fred! em quedo aquí al terra que s'estava molt bé!- va replicar en Dani.
- és important, siusplau.
- està bé...- va cedir en Dani.
Mentre que en Martí i en Dani parlaven, en Gogame va estar observant la casa. No era gaire gran, tenia una habitació de solter, un bany petit, una cuina bastant petita i un menjador d'uns 30m2.La casa estava tota pintada de negre i hi havien alguns quadres penjats. En el menjador hi havia una taula petita amb menjar i utensilis per menjar, molt desordenat. També hi havia un sofà hi una televisió. Al darrera hi havia una finestra, la més gran de la casa.
En els banys hi havia lo típic: un inodor, una dutxa, pica i tovalloles amés d'estris com desodorant, tisores, raspall de dents i pasta de dents.
La cuina també hi havia lo típic: rentadora, rentavaixelles, pica, nevera, microones i basura.
En l'habitació només hi havia un llit i un armari bastant gran.
Just després de que en Gogame acabés de observar tot el pis, en Martí i en Dani ja havien acabat de parlar.
- Bé, em faré càrrec de tu i et defensaré per si ens descobreixen.- va dir en Dani.
- Tant greu és la situació?- va preguntar en Gogame.
- sí- va respondre en Martí- t'he posat jo en aquest percal, per tant és la meva responsabilitat fer-te'n sortir d'ell. M'enfrontaré cara a cara amb els espies.
- Cara a cara!?- va dir en Gogame- però quants són!?
- he contat uns 6 o 7, però crec que vindran més.
- però no pots tu sol!!
- Et dius Gogame, oi?- va preguntar en Dani- no et preocupis, no menyspreis en Martí, ell es molt fort. I si per un casual molt casual arriben aquí, jo et defensaré.
En Gogame es va callar.
- Bé, es hora d'anarme'n, ens veiem després!- en Martí va desaparèixer en un instant abans de que en Gogame pogués dir algo.
- Tranquil Gogame, confia amb ell- Va dir en Dani.- vols un got de llet? jo me'n vaig a dormir.
- i aquest és el que m'ha de defensar en cas d'emergència?- va pensar en Gogame.
Més lluny de la casa d'en Dani, 6 espies professionals investigaven per on podia haver estat en Gogame.
- miri, he trobat restes de sang- va dir un espia.
- deixa'm examinar-les- va dir un altre. Aquest espia va fer una espècie de tècnica que va analitzar directament la sang.- Efectivament, és la sang de l'individu que estem buscant.
- a qui busqueu?- va sortir de la foscor en Martí.
- qui ets?
- El sensei del noi que esteu buscant. Vinc a negociar l'emmigració del meu alumne a Ezazu, i ho faré per les bones o per les dolentes, com vosaltres vulgueu.
- Oh..tu deus ser en Martí, oi?- va dir l'espia líder.
- Exacte..suposo que l'Adrià us ha informat, oi?
- Si. Ara digues on està el teu alumne.- va dir un altre espia.
- Ja ja..he dit que vinc a negociar les condicions d'estància del meu alumne, no que us el doni i el poseu a la presó.- es va burlar en Martí.
- vaja..veig que vols jugar una estona, eh?- va dir un espia.
Tots els espies vestien de negre i tenien les seves etiquetes al coll. A totes les etiquetes hi possava "professional", excepte en una que posava "Capità".
- si és això el que voleu..endavant.- En Martí els va ratar.
De sobte, dos espies van atacar-lo, però en menys d'un segon el Martí va desaparèixer i va aparèixer darrera dels dos espies i els va colpejar al coll. Un va quedar inconscient al instant i els dos van caure al terra.
- oh..no me'n recordava de tu..tu ets el noi de les tècniques espai-temps, oi?- va dir el Capità.
- exactament.- va afirmar en Martí
- M'hi vaig estar informant sobre tu, ets fort tot s'ha de dir, però només posseeixes aquesta tècnica i només la pots fer servir cada 10 segons.
- podria ser un desavantatge- va dir- però resulta que els enemics moren abans de que em poguin tocar!
- en serio?- Va dir el capità- molt bé doncs, demostram-ho.
En Martí va colpejar al capità amb la mateixa tècnica que havia fet servir abans. Li va donar sota la barbeta, però el capità ni es va moure.
- que?!- va dir en Martí sorprès.- com pot ser que ni t'hagis immutat amb el meu cop!?
- jejeje- es va riure el capità- la meva tècnica es l'adhesió i em puc enganxar al terra, per tant només em poden moure quan jo vulgui.
- tsk- en Martí s'havia posat en un problema.
El capità va agafar a en Martí del coll i el va aixecar.
- Nois, salleu la seva tècnica. Aquest combat ja ha acabat.- va dir el capità.
- no..encara no ha acabat- va dir en Martí- tècnica de tele-transportació. Dimensió 5!
En Martí es va tele-transportar a la saleta negra, però també s'hi va emportar al capità.
- que?!- va dir el capità- què és aquest lloc?!
- t'he..t'he portat a la meva dimensió- en Martí seguia agafat del coll.
- ja veig..no passa res, mentre et tingui agafat no tens res a fer.
De sobte el Martí es va desenganxar i es va apartar.
- com!?- va dir sorprès el capità- se suposa que ningú es pot desenganxar de mi! com t'ho has fet?!
- Em sembla que t'explicaré el què és la meva tècnica.- va dir en Martí- Jo puc tele-transportar-me d'un lloc a l'altre amb la tècnica espai-temps. Aquesta sala que estem nosaltres la denomino "cinquena dimensió", ja què és un lloc extern del món el qual ningú pot percebre.
- no m'expliquis coses que ja sé- va dir emprenyat el capità.
- Com vulguis. Quan estic en aquesta sala, el temps dels altres llocs s'atura, per tant, puc desaparèixer i aparèixer en cero segons.
- Quina novetat- va dir el capità irònicament.
- Tampoc es poden utilitzar qualsevol tipus d'eines i les tècniques queden anul·lades un cop s'entra a aquesta dimensió.
- Ara entenc perquè t'has pogut desenganxar.
- Exacte.
- Això vol dir que mantindrem una lluita cos a cos aquí, oi?
- No. jo ara torno a la terra, tu et quedes aquí.
- Que!? ni pensar-ho!!- el capità va saltar cap en Martí per agafar-se, però aquest va desaparèixer i el capità es va quedar allà, no podia fer res.
En Martí va aparèixer on els espies i va colpejar a un. Seguidament els va colpejar a tots, ja que no s'esperaven l'aparició d'en Martí.
- que dimonis ha passat- va dir un espia, des del terra.
- sembla que el capità no està.- va dir un altre, també des del terra.- que li ha passat?
- està tancat en algun lloc- va respondre en Martí.
Tots els espies, excepte el que havia caigut desmaiat, es van aixecar.
- així que vols guerra eh? Ara veuràs el nostre poder!
- Estic desitjós de veure'l.- va dir en Martí.
Dos espies van fer un moviment amb les mans, i les van ajuntar i els dos altres van atacar a en Martí. Li van tractar de donar, però en Martí els bloquejava.
- Puny del drac de foc!- va dir un dels l'espies que ajuntava les mans
- puny del drac de gel!- va dir l'altre que també ajuntava les mans
Els dos espies que atacaven a en Martí es van separar i els dos atacs de foc i de gel que havien llençat els espies anaven directament a en Martí. Quan ell els va veure, no els podia esquivar i l'únic que va poder fer va ser tele-transportar-se a la seva dimensió.
- et tinc!- El capità va agafar a en Martí quan va aparèixer a la dimensió.
- merda!
- sembla que les coses no han anat com les havies planejat, eh? Juro que no et deixaré marxar..!
-ja, ja..! No te'n sortiràs..!
-merda! Les coses no haurien d'haver anat així!- va pensar en Martí
-ara que faràs eh? No podràs escapar de mi!- deia el capità mentre que en Martí intentava desfer-se'n d'ell.
-Encara no està tot perdut..!- En Martí va fer servir la seva tècnica de tele transportació ja que el capità el tenia agafat i van aparèixer sota l'aigua d'un mar, a uns 10 metres.
-Què?!- va pensar el capità- impossible! Vol enfonsar-se al mar perquè el deixi anar..en cas contrari els dos ens ofegarem..!
En Martí i el capità van estar uns segons sota l'aigua. En Martí resistia i el capità també.
-si vols que ens ofeguem..ens ofegarem!- vas tornar a pensar el capità.
Mentre que el capità i el Martí estaven sota l'aigua, els espies que també havien lluitat contra en Martí es preguntaven on estaven.
-On coi poden estar aquells dos?- va preguntar un espia.
-No ho sé, en tot cas haurem de seguir buscant pistes..- va dir l'espia que semblava més llest.
-Jo crec el mateix, no hem d'estar gaire lluny de trobar-lo!
-Què fem amb el inconscient?
-Jo el portaré a la policia, vosaltres aneu a buscar al tal Gogame.- L'espia més alt es va emportar a l'espia inconscient i els altres van seguir buscant.
Ja era quasi mitja nit, el cel estava nuvolós i no s'hi veia cap estrella, tampoc la Lluna, que estava verticalment a sobre de la casa d'en Dani.
-10 i 20 fan 30, vaig per les verdes, et menjo i avanço 20 caselles més i arribo a caseta! He guanyat!!- Deia en Gogame
-eh eh! Has fet trampa..! has avançat 2 caselles de més..! trampós!- va dir en Dani
-calla calla! Ets dolent i punt!- En Gogame i en Dani estaven jugant al parxís.
-Bah, és igual. Tornem a jugar un altre i ja veuràs com et guanyo!
-Que t'ho creus ja, ja!
-Per cert, quina hora és?-va preguntar en Dani inquiet.
-Les dotze menys quart, perquè?- va respondre en Gogame.
-Perquè se'm fa estrany que en Martí tardi tant, normalment li és fàcil guanyar a la gent.
-Si vols l'anem a buscar...- va proposar en Gogame no gaire convençut.
-No, és igual. De fet 6 espies són bastants per a una sola persona. Seguim jugant!
Mentrestant en Martí i el capità fregaven la inconsciència i cada cop s'enfonsaven més endins..
El mar estava fred i fosc. Reflectava la lluna i les estrelles, la pluja ja havia cedit i els núvols es desplaçaven cap a diferents direccions, separant-se poc a poc i deixant una brisa marina agradable, que a la vegada, relaxava la mar després de la pluja.
En Martí i el capità seguien enfonsant-se, agafats i aguantant la respiració com podien, vora la inconsciència.
Cap dels dos semblava cedir, però qui estava en pitjor situació era el capità, ja que tenia que sortir nadant, mentre que en Martí només necessitava tele-portar-se. Per altra banda, el capità el tenia enganxat al seu cos gràcies a la seva tècnica i si en Martí es tele-portava, ell també. Era un duel de resistència.
- tinc un mal pressentiment- va dir en Dani.
- què vols dir?- va preguntar en Gogame.
- me'n vaig, amaga't bé. Hi ha algo que em fa mala espina..!
- espera..vinc amb tu!
- no..no vinguis, pot ser perillós.- va ordenar en Dani.
- no puc..Ell se n'ha anat per ajudar-me i ara potser està en perill. Jo ara he d'anar a buscar-lo per què em sento culpable.- va sinceritzar-se en Gogame.
- mira..jo t'entenc, però el fet de que ell estigui en un possible problema és culpa seva i responsabilitat seva. Ho sento, però ara no puc perdre el temps parlant amb tu, amaga't, si?- En Dani va sortir a una velocitat comparable a la del so, en Gogame ni el va veure sortir. Ell es va sentar i es va posar en posició fetal, i començà a plorar.
Mentrestant, en Dani volava a tota velocitat buscant a en Martí.
- perquè no puc sentir la seva energia? a cas ell està..?
El mar s'havia calmat completament i no hi havia corrent marina ni fora del mar, ni dintre. En Martí havia caigut en la inconsciència i el capità també i tots dos van topar amb el terra del mar, ple de sorra, pedres i bancs de peixos.
- no..he d'anar a buscar-lo..com sigui..- va dir en Gogame, que seguia plorant i en posició fetal.
- buscar.. a qui?- un espia que buscava en Gogame estava darrera seu, junt amb els altres quatre
- com? quan!?- va dir en Gogame sorprès.
- farà 10 segons- va dir un d'els espies.- Estàs mort xaval.
- merda merda!- en Gogame va començar a córrer i va saltar per la finestra que donava directament al carrer. Encara duia els daus del parxís que estaven travessats per un fil bastant llarg perquè no es perdessin.
- agafeu-lo!- els espies van començar a córrer darrera d'en Gogame a una velocitat major.
- els he d'entretindre- pensava en Gogame- si m'agafen..tot l'esforç que han fet tant en Martí com en Dani serà nul!- en Gogame va accelerar, però els espies se li apropaven encara més.
- no t'escaparàs!!
- rodegeu-lo!- deia un espia.
En Gogame es va trobar rodejat en menys de 5 segons. Estaven en una plaça no gaire gran on només hi havien murs petits de pedra per seure's i també hi havien alguns arbres.
- no pots fer res.- va dir l'espia més llest- et podriràs a la presó!
En Gogame no sabia que fer, estava rodejat i no podia escapar davant de 5 espies, però s'hi va fixar en que hi havia una claveguera oberta on hi podia cabre una persona tranquil·lament.
- aneu a per ell!- va manar un espia. Els espies van saltar tots cap en Gogame, però ell va ser més ràpid i es va colar per la claveguera. Va caure en picat uns 4 metres a l'aigua de les claveguera i va treure el cap uns segons després.
- atjo! atjo!- tossia en Gogame.- sembla que els he despistat, atjo!
Els espies es van confondre, no sabien on podia haver anat en Gogame, però un d'ells va veure la claveguera i ho va comunicar als altres.
- per aquí! se'n ha anat per aquí!- tots van saltar i van caure al aigua.
El corrent era fort, però disminuïa com més lluny estaves de l'entrada a la claveguera.En Gogame ja estigués bastant lluny dels espies. però el que no s'esperava ell es que es trobés amb més complicacions, hi havia una cascada amb una caiguda d'un metre i un remolí que portava ves a saber on.
- que cony és això!?- va dir. Ell va intentar recular, però va veure els espies se li apropaven.- merda, que coi faig jo ara?- en Gogame no tenia temps. Es va tirar.
- aaahhhhh!!- va caure en un racó del remolí, però poc a poc l'arrossegava fins al mig.
- s'ha tirat!- va dir un espia
- que fem?- va preguntar un altre.
- seguim-lo, nosaltres podrem aguantar més que ell!- els espies es van tirar a l'aigua a per en Gogame, semblava tot perdut, però de sobte en Gogame es va treure de la màniga el fil que enganxava als daus i l'havia lligat a una canonada abans de caure. Als espies els hi va agafar per sorpresa i van veure com en Gogame s'impulsava cap a la pared amb totes les seves forces i es burlava de tots els espies, impedint que ells poguessin tornar perquè ja estaven gaire bé en el mig del remolí, i el corrent era massa fort.
- fill de puta!- va dir l'espia més llest.
- ens l'ha colat el molt..!- deia un altre espia mentre estava apunt de morir ofegat.
En Gogame escalà la paret i se'n va tornar cap enrere, on va caure.
Ell sortí de la claveguera i va seguir endavant, va travessar la plaça i es va endinsar entre els múltiples carrers laberíntics d'Ezazu.
Mentrestant, en Martí i el capità ja estaven inconscients, de fet s'hi havien passat hores dins del mar i en Dani els seguia buscant.
- On poden estar..?- és va preguntar. En Dani anava fent voltes per la ciutat, però no hi trobava cap rastre. De sobte, va veure una silueta corrents i semblava que buscava algo o algú. En Dani va reconèixer a aquella persona, era en Gogame. Ràpidament, ell va baixar.
- què hi fas aquí?- va preguntar en Dani a en Gogame.
- òspita! quin ensurt! ah..!- en Gogame gaire bé no respirava- ah, ah!
- diga'm perquè has marxat?
- ah, ah, perquè els espies s'han presentat a casa teva just quan has marxat- va recuperar la fatiga en Gogame.
- que dius!? t'estan seguint??
- ho dubto, els he aconseguit despistar.
- no ho pots dubtar, a un espia no se'l pot enganyar tant fàcilment, i menys sent un novici com tu.
- en serio. Mira, t'ho explico!
- d'acord, però puja't al la meva esquena, hem de buscar a en Martí.- En Gogame va pujar i es van enlairar i li va explicar com s'havia desfet dels espies.
- i vaig sortir de l'aigua escalant la paret i me'n vaig tornar.
A en Dani se li va encendre el llum.
- clar!- va exclamar- l'aigua..! En Martí deu estar allà!- Ràpidament en Dani accelerà com mai ho hagués fet i en un tres i no res va arribar al mar.
- el mar Itsasoa o mar de la vida, creació del Déu de la vida. És el mar més gran del món, ha d'estar aquí.- En Dani va ajuntar les seves mans i va escridassar una tècnica:
- tècnica d'element de vent: huracà grau 4!!- En Dani va treure una gran ràfega d'aire que anava a una velocitat d'uns mil kilòmetres per hora. En el mar es va fer un remolí que va penetrar fins al terra i el va separar en dos en un radi d'uns dos-cents metres. Tot i així, el vent era molt fort allà abaix.
- allà està!- va exclamar en Dani. En Martí i el capità rodolaven per culpa del vent. També hi havien els espies, que encara estaven conscients.
En Dani va baixar mantenint la tècnica i va agafar a en Martí i el capità, ja que no podia separar-los.
- mira qui hi ha per allà!- va dir en Gogame.
- qui són??
- són els espies! així que aquell remolí anava fins aquest mar..!
- eh! qui són aquells??- va dir un espia.
- mira! es el xaval aquell que ens ha torejat abans!!
- corre! ataquem-lo!- En Gogame es va donar compte.
- Dani ràpid! els espies em volen atacar!
- tranquil, no ens faran res.- va dir amb seguretat en Dani.
Un espia ajuntà les mans i exclamà:
- Puny del drac de foc!- En Dani va esquivar l'atac i va parar la seva tècnica. El mar s'abalançà sobre els espies. El mar al xocar amb el terra va crear un so com si d'una bomba tractés. Els espies van morir.
- Déu meu!- va dir en Gogame espantat.
- preferies morir a que ells morissin?- va preguntar en Dani.
- està clar que no, però hi havien altres formes de fer-ho!
En Dani i en Gogame aterraren prop de la platja i van deixar a en Martí i el capità al terra i va utilitzar un tècnica de segellat per desfer la tècnica del capità.
- Martí, desperta! desperta!- en Dani li donava cops a la cara.
- li has d'aplicar els primers auxilis!
- sí, tens raó!- va dir en Dani.- i com es feia?- no se'n recordava.- és igual, ho faré de la forma brusca.- En Dani alçà el puny i el va aplicar a l'estómac d'en Martí amb tal magnitud que el terra es va trencar i va fer un forat d'uns tres metres de diàmetre. En Gogame es va entropessar i va caure.
- auch! creus que aquesta es la millor forma de reanimar a una persona?!- va preguntar preocupat en Gogame, des del terra. En Martí no despertava.
En Dani ho va provar un altre cop, però li va donar el mateix resultat i uns altres tres metres de forat més.
- que estàs boig!? tu d'on treus tanta força..!? de fet com pots volar?!?! i com penses reanimar-lo així! bèstia que ets!
- calla't- va dir en Dani. Ho va tornar a intentar. Cap efecte. Tres metres més de forat.
- porta que ja ho intento jo- va dir en Gogame. Ell li va fer el boca-boca i després la reanimació cardiopulmonar. Cap efecte. Cap metre més de forat.
- jo..el puc ajudar..- va dir el capità.
- com? tu el pots curar?- va dir en Gogame.
- però tu no estaves inconscient?- va preguntar en Dani.
- no..- el capità va començar a escopir aigua i a tossir- tinc habilitats curatives- el capità estava molt dèbil i semblava que cauria en la inconsciència.
- que fem?- va preguntar en Gogame a en Dani.
- no hi ha més remei..cura'l.- va respondre en Dani a el capità.
El capità ajuntà les seves mans i les va posar a sobre del cos d'en Martí, seguidament el seu cos va començar a posar-se d'un blau transparent on es podien veure les venes. Aquest blau s'anava estenent cap el cos d'en Martí.
- apartat- va dir en Dani. En Gogame i en Dani es van apartar.
El cos d'en Martí estava completament blau transparent, com el del capità i tots dos començaven a tenir un aura blava al voltant seu que produïa electricitat.
- Li està..donant cops elèctrics per reanimar-lo?- deia en Gogame.
- No...li estic trasplantant energia.- va respondre el capità.
- i doncs, perquè surt electricitat?- va tornar a preguntar en Gogame.
- es el xoc entre les dues energies- va dir en Dani.
El cos d'en Martí tornava a la normalitat i el del capità també. Quan va acabar la transfusió d'energia, el capità es va desmallar i en Martí despertà.
- que..que ha passat? que hi faig aquí?- va dir en Martí.
- estàs viu!!- va exclamar en Dani.
En Martí es va aixecar i en Dani va agafar al capità i tots tres se'n van anar a casa d'en Dani. Quan varen arribar, van estirar al capità a un llit i en Martí en Gogame se'n van anar al saló, mentre que en Dani tapava al capità.
- perquè t'ha salvat si era el teu enemic?- va preguntar en Gogame.
- no ho sé.- va respondre en Martí.- m'ha sorprès..no m'ho esperava.
- per cert, m'agradaria ser espia.- va dir espontàniament en Gogame
- si?? en serio?? jo t'entrenaria, m'has caigut bé.- va dir en Martí alegrement.- tot i així t'has de seguir amagant fins demà, que en teoria encara et persegueixen.
- si!
Mentre que en Martí i en Gogame parlaven, en Dani va tornar de l'habitació on estava estirat el capità.
- és mort.- va dir en Dani.
- com?- va dir en Martí.
- el capità ha mort. De fet, ja estava mort d'abans, sembla que va donar la seva vida per tu Martí.
En Martí es va sorprendre, es va aixecar de la cadira on estava assegut i se'n va anar a l'habitació on hi era el capità. s'hi va apropar i li va dir unes paraules:
- gràcies, de tot cor.- i li va tancar els ulls.
Hores més tard, en Dani, en Martí i en Gogame se'n van anar a dormir. L'endemà, en Martí va anar a tirar el cadàver al mar de la vida, on tots dos havien lluitat per la seva feia unes hores i en Gogame i en Dani se'n van anar al banc a agafar el justificant per residir a Ezazu. Ara en Gogame podia convertir-se en espia sense cap obstacle ni emigracions il·legals per enmig.
2 participantes
recopil·lació lectura Gogame.
zoemiremiki- Spam master
- Nombre de missatges : 3598
Punts : 125907
Reputació : 2
Edad : 113
Ubicació : a casa meva.
Mag Francesc- mag francesc
- Nombre de missatges : 3703
Punts : 996640796
Reputació : 7
hoho ja me l'he descarregat en pdf i me l'he posat al tablet per llegir demà al bus. Gran aportació Zoe ^^