L'aventura d'en Raldur

Anar a l'episodi 3.


Episodi 4: Guerra!


- "Què ha de ser, aquest fum negre?" - es va preguntar en Raldur. Els seus pensaments van ser ràpidament interromputs per un grup de guardians.
- "Ens ataquen! La Fortalesa és atacada!" - va cridar un d'ells, en Raldur ràpidament va còrrer cap a ells.
- "Què passa? Qui ataca la Fortalesa?" - va preguntar amb nerviosisme.
- "Zamorakians! Volen ocupar la Fortalesa, i han vingut en massa!" - va respondre el segon.
- "Però què hi féu aquí, doncs? Anem a lluitar!" - en Raldur estava ben decidit, però el tercer dels guardians, el que semblava més calmat dels tres, va aturar-lo:
- "No, ens han manat venir a protegir el poble, ja hi ha molta gent a la Fortalesa per defensar-la, a més, hi ha tots els Comandants i rangs alts allà"
- "D'acord..." - en Raldur es va fixar en el braçalet que portava, pel que veia devia ser un oficial de nivell mig - "...llavors, com ens disposem per protegir el poble?"


L'oficial estava començant a explicar l'estratègia, quan es van començar a sentir cops, explosions i crits que venien del sud del poble, justament el punt contrari a la direcció de la Fortalesa. - "Un altre atac? També des del sud?" - va preguntar en Raldur, però la sorpresa va ser majúscula quan van sentir veus que venien del sud...


- "Auxili! Ens ataquen! Són tropes de Saradomin!"
- "Ostres, tú! S'han posat d'acord per atacar alhora o què?" - va dir l'oficial, que no podia sortir de la seva sorpresa.
- "Sembla que hi ha molts, no podrem amb ells nosaltres, ni amb la resta de guardians que puguin còrrer pel poble ara mateix"
- "I què li vols fer? No podem demana reforços... recorda que la Fortalesa està sent atacada també" - l'oficial tenia veu preocupada, però d'alguna manera aconseguia mantenir la calma...


Els quatre van anar cap a la part sud del poble, on van trobar una desena de monjos saradoministes lluitant amb un parell de guardians que havien arribat abans, ràpidament van entrar en combat anivellant, d'alguna manera, les forces de combat. Però al poc temps van anar apareixent més monjos, i el que era pitjor, guerrers saradoministes. La situació s'estava posant dramàtica fins al punt que els guardians, que ara ja havian arribat a ser deu, estaven completament rodejats per una cinquantena d'una barreja de guerrers i monjos. De sobte, un objecte va caure del cel, clavant-se al terra al costat d'en Raldur. - "Entoma-la!" - va dir una veu coneguda.


A continuació, un darrera un altre, fins a cinc guerrers i uns nou monjos van anar caient al terra amb profunds talls al cos, ningú no havia vist res, a excepció d'una estela vermella i blanca anant d'un a l'altre, un cop havia arribat a cada un, sortia el tall i començava a caure. L'escena va acabar amb en Raldur mirant l'objecte clavat al terra, i com al costat apareixia una figura humana. Per fi tenia respostes al que acabava de passar. L'objecte era una espasa, però no qualsevol, la va reconéixer ràpidament: Era l'espasa que havia vist al taller d'en Dok muntada al marc de la paret. L'home del costat que acabava d'atacar els saradoministes i havia acabat amb uns quants d'un cop era en Dok. Portava el seu típic vestuari, però ara portava una capa, la duia enganxada amb una espècie de protecció metàlica a l'espatlla en comptes de posada. Aquella capa estava vella i esparrecada per tot arreu, però un emblema es podia entreveure entre els plecs, un emblema que mai havia vist abans, era com el dibuix interior d'una brúixula.


En Raldur va agafar l'espasa del terra, i immediatament va notar com aquesta reaccionava, llavors va recordar la conversa d'aquella mateixa tarda:


- "Armes... especials?"
- "Sí, algunes armes de materials superiors a la runita, com la meva, tenen la capacitat de fer un atac especial... Normalment reaccionen a l'energia del portador i llavors pots executar l'atac, però aquest consumeix molta energia que és alliberada a l'atac de diferents formes depenent de l'arma, per això després no es pot repetir fins passada una estona..."

- "...però... llavors com saps què fer i quan fer-ho?"

- "Ah! Fàcil, quan l'arma reacciona simplement ho notes..."


Definitivament en Raldur estava notant que en aquell moment podia fer quelcom especial amb l'espasa. Va mirar en Dok, i aquest va assenyalar tres monjos que estaven junts - "Ataca a un d'ells, i concentra't per alliberar l'especial" - Dit i fet, en Raldur va anar cap a ells, i en atacar al del centre, una sèrie de raigs van sortir de la fulla de l'espasa, deixant els tres monjos fora de combat. El combat va continuar i finalment van aconseguir acabar amb tots els saradoministes de la zona, i es van dirigir a l'entrada sud del poble. En arribar, van veure que només hi havia una persona.


- "No heu vingut de passeig, eh? fins i tot tu has vingut..." - va dir en Dok. La resta de guardians, inclós en Raldur estaven sorpresos de com en Dok semblava conéixer aquella dona.
- "Això és una Guerra Santa. Hem vingut a apoderar-nos d'Annakarl i la seva estratègica fortalesa. El que no comptàvem era amb els zamorakians tenint la mateixa idea... Ara aparteu-vos del mig i deixeu-nos passar, i no hi haurà més ferits." - va respondre la dona amb veu autoritària.
- "Tot això acabarà molt malament, també per tu, ho sabies?" - va dir en Dok amb veu calmada.
- "No importa si he de morir aquí, jo segueixo el nostre objectiu, passi el que passi..." - va dir ella.
- "Per què no te n'oblides i fas mitja volta... No tinc ganes de lluitar més avui... Estic cansadet, saps?" - Els guardians al·lucinaven amb la naturalitat amb la que en Dok tractava de convéncer aquella dona de que marxés.
- "Sembla que no em coneixes, per què em parles com si ens haguéssim vist abans?" - va dir la dona, posant un gest d'estar evidentment molesta.
- "Ah, clar... encara no m'has vist, per això no em pots reconéixer... però passa que jo sí t'he trobat en el meu passat..." - va dir en Dok tranquilament.
- "ja en tinc prou de bajanades!" - la dona va aixecar la seva espasa, però quelcom va cridar la seva atenció i es va girar cap a la dreta. - "Vosaltres! ocupeu-vos d'aquests, sembla que el meu adversari és a un altre lloc" - dit això, la dona va desaparéixer deixant una estela blava darrera el seu pas...
- "A les seves ordres, Comandant!" - va cridar un dels sis guerrers que eren a darrera de la dona mentre parlava.
- "Oh! Així que vosaltres també sou aquí, eh? Sembla que ara la cosa es posarà lletja..." - va dir en Dok amb cert gest de preocupació.
- "Para el carro!" - va interrompre en Raldur - "Qui era aquella dona? Qui són aquests? Per què els coneixes?" - va interrogar.
- "Aquella dona, és la Comandant Zilyana, líder de les tropes de Saradomin." - va explicar en Dok - "Però ara preocupem-nos d'aquests, s'ha d'anar amb compte amb ells..."


Un dels guerrers va fer un pas endavant: - "Nosaltres som..."


--- Fi de l'episodi ---


Anar a l'episodi 5.

jojojojo cada cop aquesta historia m'agrada més, saps molt be com manejar-la dok! segueix aixi!

Simplement perfecte! Cada cop es posa més interesant...!!! Més, més, més!!

Som les supernenes!!! ( Conya)
Es posa més interessant ^^

haha està guai, en tot cas és ironic que en raldur mati a monjos de saradomin amb una saradomin swrod hehe.

A veure qui són aquells Estic intrigat hehe.

M'agrada