L'aventura d'en Raldur

Episodi 1: La Fortalesa d'Annakarl

- "Ja t'has tornat a ficar en problemes, oi?"
- "Són ells, que sempre em fan la vida impossible!" - va respondre en Raldur - "...no sé per què em tracten així, no ho entenc"
- "Entenc... Vols que parli amb ells per veure si et deixen en pau?"
- "No, si us plau! El més possible és que empitjori la situació, i a la que et giris em tornin a empaitar... No, no els diguis res" - va dir en Raldur nerviosament
- "D'acord, no farè res si no vols..." - va dir l'home amb un somriure - "...de tota manera, vine aquesta tarda a veure'm cap a les set, vull que m'acompanyis a un lloc en tancar el taller"
- "Aquí serè, ho prometo" - va respondre en Raldur, i va marxar correns mentre l'home es ficava al taller de nou - "Aquest noi..." - va pensar.


En Raldur era un noi de 17 anys, havia quedat orfe als 14 i vivia sol des de llavors. Era un noi alegre, però tenia aquell problema amb tres dels nois del poble que sempre es ficaven amb ell, i acabava barallant-s'hi, quedant sovint ben estomacat. Sent un noi sense família, ningú no es preocupava per ell, ningú, excepte aquell home...


En Dok era un home de mitjana edat que treballava a un taller artesà que havia construit ell mateix feia un parell d'anys, en arribar al poble. Sempre es preocupava especialment per en Raldur, i molt sovint tenien llargues converses a la porta del taller, normalment després d'algún dels incidents d'en Raldur amb els seus tres 'amics'.


En Raldur va passar la tarda a casa fent neteja mentre pensava on voldria portar-lo en Dok, en acabar va seure a un vell sofà i va recordar el dia que va conéixer en Dok...
------

"Torneu-me la!" - va cridar en Raldur, mentre corria d'un a l'altre veient impotent com els tres s'anaven passant la seva motxilla de l'escola entre ells.
"Vine a buscar-la, corre!" - deia un, i mentre en Raldur corria cap a ell li llançava al seu company. Això s'anava repetint fins que un d'ella la van llançar cap a un bassalt que hi havia a la vora del camí - "Oh, nooo, se'm mullaran els llibres!" - en Raldur seguia amb la mirada la motxilla mentre queia de genolls...

De sobte, la motxilla va dessaparèixer fent una espècie de llampec, i es va sentir una veu - "Nois, hi ha un límit per les bromes... Deixar-li els llibres de l'escola inservibles no és gens admirable, sabeu?" - Era una veu tranquila, tots cuatre es van girar i van veure la persona darrera de la veu: Portava un barret vermell amb unes plomes decoratives, i una espècie d'armadura. La part de dalt era blanca, i els pantalons vermells. Portava una bossa de tela enorme recolzada a l'espatlla esquerra. Però el més sorprenent era que tenia la motxilla d'en Raldur. Els quatre es preguntaven com carai havia arribat la motxilla a les seves mans. - "Au! Deixeu el nano en pau i aneu cap a casa, o allà on volgueu, però marxeu. No m'agrada veure com s'abusa d'algú en inferioritat de condicions..." - va dir. Els tres nois van marxar correns i en Raldur es va quedar mirant aquell home com un estequirot...

- "La gent em coneix pel nom de Dok, encantat... Com et dius, nano?" - Va preguntar mentre li passava la motxilla.

- "Raldur, senyor... em dic Raldur..." - va respondre en Raldur mentre agafava la motxilla - "Com carai ho ha fet, per agafar la meva motxilla?"

- "Màgia!" - va respondre amb un somriure.

- "Au, va! No em prengui el número..."

- "No, home no! jajajaja! No t'enganyo, t'ho demostrarè" - va començar a mirar els voltants fins que - "Mira, veus aquella pedra d'allà?" - va senyalar una pedra gran i rodona que hi havia a una de les vores del camí - "Ara només m'he de concentrar i..." - la pedra va dessaparéixer fent el mateix llampec que havia fet la motxilla, i a continuació va aparéixer prop de la ma d'en Dok, que la va agafar.

- "Guau! Quina passada..." - va dir en Raldur amb la boca oberta, mai no havia vist una cosa semblant...

- "Au, vine, he de tornar al meu taller..."

- "Al seu... taller? Però és que vostè viu al poble?"

- "Sí, fa poc que m'hi vaig instal·lar... precissament havia sortit a una mina propera a buscar uns materials que necessitava... Per això us he vist casualment mentre tornava"

En Dok i en Raldur van arribar al taller d'en Dok. Aquest va obrir la porta i van entrar, en Raldur veia sorprès que estava ple d'estàtues, armes, armadures, joieria de tot tipus, i moltes altres coses - "Ostres! Tot això ho ha fet vostè aquí?" - va preguntar - "Sí, tot és artesanal... Bé, tot excepte allò" - va respondre en Dok mentre senyalava una espasa que estava penjada en un marc de fusta a la pared. Era una espasa molt elaborada, amb una forma que semblava feta a mida, realment no era com la col·lecció d'espases del taller, que eren totes iguals en forma, encara que fossin de diferents materials. Abans que en Raldur poguès preguntar res, en Dok va continuar parlant: - "es tracta d'una espasa que està per sobre de les meves possibilitats en termes de fabricació, però és un record que tinc de la persona a qui pertanyia, una persona al costat de la qual vaig lluitar un cop i que va morir davant meu..."

------

"Ostres, tu!! que faig tard!" - en Raldur de sobte va mirar el rellotge i va veure que eren ja tres quarts de set, va aixecar-se d'un salt i va sortir correns de casa...
En Dok va tancar el taller i va veure com en Raldur arribava correns pel carrer, quan en Raldur va arribar, van sortir cap a la sortida del poble. Van sortir del poble i van agafar un camí pel bosc. El paisatge era molt verd i maco, en Raldur admirava el paisatge mentre caminaven, i després d'una bona estona, per fi en Dok va parar-se.


- "Mira" - va dir
- "Allò és...?" - va preguntar en Raldur tot mirant aquell edifici
- "La Fortalesa d'Annakarl, havies sentit a parlar d'ella?" - va respondre en Dok
- "Bé, havia vist fotografies als meus llibres de l'escola, però mai l'havia vist en directe i tant de prop"
- "Bé, això és el que et volia ensenyar... Aquesta fortalesa serveix per protegir el poble en cas d'un atac, i també és un centre d'entrenament..."
- "Un centre d'entrenament?" - va preguntar en Raldur
- "Sí, aquí es formen els guerrers que protegeixen el poble. Crec que seria una bona idea que t'hi allistessis" - va respondre en Dok
- "Allistar-me? jo? és que tinc pinta de guerrer?"
- "Jajajajaja! poca gent té pinta de guerrer abans de fer-s'hi. Mira, ets un bon nano, i crec que tens potencial per ser un bon guardià del poble, a més, així aprendries a defensar-te una mica millor..."
- "i tú per què no t'hi allistes? Ets molt fort i tens experiència en combat"
- "Jo ja estic vell per aquestes coses... Ara és el moment de deixar pas a la següent generació"
- "Però..."
- "Mira, tú pensa-t'ho, i si et decideixes, doncs ja saps on és la Fortalesa, d'acord? Jo no et penso parlar més del tema, no vull pressionar-te, ha de ser la teva decisió, jo només he donat la meva opinió..."
- "D'acord, ho pensarè..."


La conversa va acabar, i tots dos van tornar cap el poble. En Raldur es va girar un parell de cops a mirar aquell edifici, i sense saber-ho, cada cop que ho feia arrencava un somriure de la cara d'en Dok. En Dok el va convidar a sopar a un dels bars del poble i després cada un va anar a casa seva. En Raldur estava cansat ja, i va anar a dormir aviat. En Dok va arribar a casa seva i va seure a la seva butaca favorita.




- "Encara no ho saps..." - va dir parlant amb si mateix - "...però aviat la teva vida farà un gir de 180 graus, Raldur..." i va tancar els ulls...


--- Fi de l'episodi ---


A l'episodi 2

woooo! per fi t'has decidit Dok! jaja . Realment està interessant, aviam si ser com m'ho vas explicar pel face..! Esperant el proxim!

haha estpa molt bé, t'has descrit tal com surts a la foto xD. Jo tot i això t'imaginava de carn i ossos amb la camiseta d'slayer xDDD.

A veure quin serà el gir que dius, tinc ganes de veure la continuació =D

A veure quan en poses un altre
Se m'ha borrat un post, o simplement no el veig :S

Anar a l'episodi 1


Episodi 2: Vents de canvi.


- "Fa un mes que no veig en Raldur..."
- "Déu estar amagat a casa, jajaja"
- "Per què no anem a buscar-lo per fer-li una mica la guitza?"


Els tres nois anaven caminant per un dels camins del bosc de les afores del poble d'Annakarl, fent els seus plans per tornar a anar a molestar a en Raldur. Sí, eren els mateixos tres de sempre, amb les mateixes ganes de gresca de sempre. Estaven tornant al poble després d'una passejada pel bosc, anaven distrets amb la seva conversa i els seus plans i sense adonar-se s'havien equivocat de camí, acabant a un cul de sac.


- "Ostres tu! on estem?"
- "Em sembla que ens hem ben perdut"
- "Bah! No importa, només cal que seguim les nostres passes fins al lloc on hem agafat el camí erroni i... HUH????"
- "Què passa?"
- "Llo...llo...llops!!"


Els nois tenien un problema dels greus, un grup de quatre llops salvatges havien aparegut pel camí i es trobaven arraconats al cul de sac, sense possibilitat d'escapatòria. Dos dels nois estàven paralitzats víctimes del pànic, l'altre, mirava pels voltants buscant qualsevol cosa que pogués servir per tractar de defensar-se. En aquell moment un dels llops va arrencar a correr cap a ells, ensenyant els seus afilats ullals i amb una expressió facial terroríficament violenta.


- "Estem perduts..." - El noi, l'únic capaç de parlar i de moure's, va tancar els ulls resignat...
- "Encanteri 50: Escomesa de fum!"


Aquella veu d'orígen desconegut va fer obrir els ulls al noi, just per veure com el llop que els atacava era envoltat per un núvol de fum que el llançava violèntament contra un arbre. El llop es va tractar d'aixecar, però li va començar a sortir sang per la boca i es va desplomar. Els altres tres llops es van girar cap al camí, d'on venia la veu, quan aquesta va tornar a sonar - "Encanteri 68: Explosió de sang!" - tot seguit, els tres llops van ser travessats per una espècie de llances vermelles per tot el cos, i van caure al terra. Els tres nanos estaven literalment amb la boca oberta, i els ulls com plats tant de l'espectacle que havien vist com de veure com acabaven de salvar les vides. Del camí va anar apareixent una figura d'una persona amb els cabells llargs que venia cap a ells - "Esteu bé, nois?" - La sorpresa pels tres nois va ser encara major quan finalment van reconéixer l'home que els havia salvat la vida: havia canviat molt, li havia crescut el cabell i tenia unes faccions més madures i una expressió de confiança als seus ulls, però deifinitivament, es tractava d'en Raldur.


- "Ra...Raldur? Per què? ...per què ens has salvat la vida després de tot el que sempre t'hem fet?" - va preguntar un dels nois, clarament ell era el líder del grupet.
- "Per què, dius? Sou ciutadans del poble d'Annakarl, per això us he protegit." - Va respondre en Raldur tranquilament.
- "Protegir...?" - un altre dels nois es va ficar a la conversa - "En tot cas, moltes gràcies. Si no haguéssis arribat ara potser estariem..."
- "Au, va!" - va interrompre en Raldur - "no sigueu tan dramàtics... aquests llops com a molt us haguessin fet unes ferides... A més, no sóc l'únic guardià que corre pels boscos avui..."
- "Guardià?"
- "Sí, fa cosa de tres setmanes em vaig anar a allistar a la fortalesa per ser un dels guardians del poble. He estat entrenant intensivament i ahir per fi em van nomenar guardià de nivell inferior, el primer nivell dels guardians del poble, que s'ocupa de les amenaces més bàsiques..." - els tres nois escoltaven atents les explicacions d'en Raldur - "...per cert, què caram hi fèieu en un lloc perdut com aquest?"
- "Doncs tornàvem al poble després de fer una passejada i ens haviem equivocat de camí" - va explicar un d'ells.
- "Bé, veniu amb mi, jo també anava cap el poble a recollir quelcom" - va respondre en Raldur


Així, els quatre van fer camí cap el poble. En arribar, abans de separar-se, els tres nois van tornar a donar les gràcies a en Raldur per tot, i també li van demanar disculpes per tot el que li havien fet en el passat. - "Meh! Ara això no té cap importància... au! cuideu-vos!" - va respondre ell, abans d'agafar un dels carrers en direcció al centre.


Mentre obria la porta, en Raldur va sentir una veu que venia de dins: - "Bon dia, Raldur... T'estava esperant." - va dir la veu. - "Hola, Dok! Com sabies que era jo?" - va preguntar en Raldur extranyat mentre entrava al taller. - "Obvi... no vens per un encàrreg?" - en Dok estava recolzat a la paret amb els braços creuats, va continuar parlant: - "Ahir al matí vaig rebre la sol·licitud de la Fortalesa... però abans de res..." - en Dok va agafar les claus del taller - "Et convido a esmorçar" - i dit això van sortir del taller i van anar a un bar proper. Durant l'esmorçar van estar parlant i posant-se al dia, després de tot, feia casi un mes que no es veien. En Dok li va explicar que feia un any que el seu taller era un dels proveïdors d'armes i armadures de la Fortalesa, i que gràcies a la confiança que hi havia havia aconseguit que li encarreguessin la seva arma al seu taller.


Després de l'esmorçar van anar al taller, i en Dok va anar a buscar el que tenia preparat per en Raldur: una espasa llarga. Estava feta de runita, un dels materials més resistents i forts que podia trobar, i hi havia afegit alguns detalls personalitzats. En Raldur estava encantat amb la seva nova espasa, després de tot, al contrari que l'armadura que li havien donat a la Fortalesa, aquesta li havia fet el seu millor amic al poble. Per fi, després d'acomiadar-se d'en Dok i d'una curta passejada pel poble, va arribar a casa seva, on faria una bona becaina.


En Raldur havia canviat, física i mentalment, també el poble havia canviat, poc, però ho havia fet, en aquelles tres setmanes, fins i tot els nois que molestaven en Raldur en el passat havien canviat. Vents de canvi que ens aniran acompanyant a moments importants en la història d'Annakarl, i com no, en la història d'en Raldur...

--- Fi de l'episodi ---


Anar a l'episodi 3.

jojo, el Raldur ja s'ha convertit en un home , m'agrada que els 3 nois aprenguin la lliçò d'una manera no vengativa xDDD, esperant el pròxim :p

El mateix dic

haha està guai, però en dok es veu suspitós segur que dona armes defectuoses al castell per després poder envair al poble, segur que les armes estan ecantades per obeir-lo i així destruirà tot el regne. Des del principi que el veig bastant mesquí.


XDDD és broma dok, només et dono idees. Doncs la veritat està prou bé. M'ha agradat com en Raldur ha ajudat a aquells nois i com ha canivat tot. A veure quan poses el pròxim

M'encanta la maduresa amb què en Raldur ha solucionat el problema!! Boníssim episodi com sempre Dok, esperant a que surti el 3r!!

Anar a l'episodi 2


Episodi 3: Entrenament.


- "Un cop més, vinga!"
- "No podem descansar una mica? Estic esgotat..."
- "Au, va, no et queixis més... El darrer cop i anirem a dinar"
- "D'acord..."


En Raldur va agafar l'espasa amb força i va començar a atacar els ninots un per un, els seus talls eren bastant precisos gràcies a l'entrenament que encara estava fent per desenvolupar una tècnica de lluita a la seva mida. Quan va acabar els ninots van començar a caure fets trossos, mentre el seu instructor feia un gest d'aprovació.


- "Suficient! Ara anem a dinar una mica... i després faràs un combat de prova amb un adversari de veritat"
- "Un adversari de veritat?"
- "Aha... ja el coneixeràs havent dinat"


En Dok i en Raldur van anar a dinar. Mentre dinaven van estar parlant de tècniques de lluita i com millorar-les. Ja feia uns dies que en Dok havia començat a entrenar a en Raldur. L'havia convençut diguent-li que ell tenia un gran coneixement de les seves armes i armadures, i que sabia com aprofitar els punts forts i dèbils de cada una. En Raldur va acceptar l'entrenament, després de tot, en Dok ja li havia parlat de lluites i combats del passat, així que estava segur que devia tenir molta experiència en combat. No se n'havia penedit, de fet, fins ara havia après moltíssimes coses noves, i ell mateix es notava que havia millorat molt tant en l'ús de la màgia com de les armes, fins i tot havia arribat a practicar amb armes de llarga distància, però no se li donava tan bé.


Després del dinar, en Dok va dir a en Raldur que anés a fer una petita becaina per descansar abans de començar el següent entrenament. En Raldur va acceptar la suggerència i va anar a casa, en arribar, va caure al llit i es va quedar adormit. Es va despertar una hora més tard, estava com nou, en plena forma per reprendre l'entrenament. Va agafar la seva espasa i va anar al punt de trobada que havia establert amb en Dok.


- "Ei! On és el meu adversari?" - va preguntar tot animat en veure en Dok.
- "Aquí el tens..." en Dok es va assenyalar a sí mateix amb la mà esquerra, mentre amb la dreta agafava el mànec de la seva espasa... - "...preparat?"
- "Vigila que no et faci mal, eh?" - va dir en Raldur confiat mentre desenvainava la seva espasa i arrencava a còrrer cap a ell.
- "heh! veig que et creus molt bo, eh?" - en Dok estava quiet al mateix lloc, semblava que no anava a fer res per evitar l'atac d'en Raldur... - "Au, va, fes-me un bon tall com als ninots abans... si és que pots, clar..." - va dir tranquilament.


En Raldur corria tot confiat veient que en Dok no feia res, pensava que potser no el veia capaç d'atacar-lo, o potser l'estava subestimant, però estava disposat a ensenyar-li el que havia millorat, va arribar fins en Dok i va executar el seu atac... Per la seva sorpresa, al mateix moment del seu atac en Dok havia tret la seva espasa, i aquestes havien xocat, parant el seu atac. En Dok semblava no fer gaire força aguantant la seva espasa, això havia cridat l'atenció d'en Raldur, però encara més la forma i el color de l'espasa d'en Dok: era vermella i tenia una forma una mica diferent de les espases llargues que ell solia fer. De sobte en Dok estava preparat per atacar, obligant en Raldur a adoptar una posició defensiva, però a diferència de feia un moment, ell amb prou feina va aconseguir parar l'atac d'en Dok, la força de l'atac i l'inèrcia del xoc de les espases el va fer caure a terra.


- "Dius que ets vell per combatre, però Déu n'hi dó!" - va dir en Raldur des de terra, ara que semblava que tenia un moment de relax, va preguntar: - "per cert... aquesta espasa no l'has fet tu, oi?"
- "No, aquesta la vaig comprar fa temps a un poble anomenat Zanaris, quan era un jove aventurer, però sempre ha estat la meva arma favorita, i ha passat per moltes amb mi" - va respondre en Dok tot mirant-se la seva espasa - "també és feta d'un material una mica millor a la runita, segurament tu acabaràs tenint una arma semblant i deixant aquesta que portes de costat"
- "Què dius? Aquesta arma me l'has fet tu!" - en Raldur semblava una mica indignat - "mai no podria abandonar aquesta espasa, me l'estimo molt"
- "No et dic que no, Raldur... Simplement deia que en trobaràs millors, d'armes, i les faras servir... i aquesta doncs potser la tindràs per entrenar o com a record... coses així..."


Després de la petita conversa, el combat d'entrenament va seguir. En Raldur va observar que en Dok era molt ràpid, i en Dok havia confirmat la seva sospita: Un atac no funcionava dos cops contra en Raldur, així que havia de variar la seva tàctica, però això feia que l'objectiu de l'entrenament fos assolit amb facilitat, en Raldur anava millorant la seva defensa a passes agegantades, i al mateix temps, anava aprenent patrons d'atac diferents per tractar de traspassar la defensa d'en Dok. En acabat, en Dok li va explicar característiques d'algunes armes, com la seva pròpia, i en Raldur escoltava atent. Realment havia aprés molt aquesta tarda.


Ja començava a ser tard, així que en Dok i en Raldur van anar al poble i van estar una estona al bar. Després es van acomiadar i en Dok va anar al taller i en Raldur cap a casa seva. En arribar al taller, en Dok va mirar per la finestra i quelcom va cridar la seva atenció: - "Així que ja comença..." - va reflexionar en alt amb cara de preocupació.


En Raldur anava caminant a casa seva quan en l'horitzó va veure el que semblava una columna de fum, en la direcció de la Fortalesa...


--- Fi de l'episodi ---


Anar a l'episodi 4.

WOO!!! Ja comença!!

.

.

.

... el què? Ens tens intrigats...

jojo la cosa es posa interessant, aviam el proxim!

PD: Zanaris

hehe m'ho imaginava ja comença un atac a la ciutat en el que en Raldur haurà de lluitar i en dok segurament ajudarà. Ara entenc perquè volia que en Raldur millores tan ràpidament. En dok ja intuïa que atacarien la ciutat hehe i també sabia que en Raldur tenia prou potencial com per frenar-ho. Però qui és que ataca la ciutat? :d

Anar a l'episodi 3.


Episodi 4: Guerra!


- "Què ha de ser, aquest fum negre?" - es va preguntar en Raldur. Els seus pensaments van ser ràpidament interromputs per un grup de guardians.
- "Ens ataquen! La Fortalesa és atacada!" - va cridar un d'ells, en Raldur ràpidament va còrrer cap a ells.
- "Què passa? Qui ataca la Fortalesa?" - va preguntar amb nerviosisme.
- "Zamorakians! Volen ocupar la Fortalesa, i han vingut en massa!" - va respondre el segon.
- "Però què hi féu aquí, doncs? Anem a lluitar!" - en Raldur estava ben decidit, però el tercer dels guardians, el que semblava més calmat dels tres, va aturar-lo:
- "No, ens han manat venir a protegir el poble, ja hi ha molta gent a la Fortalesa per defensar-la, a més, hi ha tots els Comandants i rangs alts allà"
- "D'acord..." - en Raldur es va fixar en el braçalet que portava, pel que veia devia ser un oficial de nivell mig - "...llavors, com ens disposem per protegir el poble?"


L'oficial estava començant a explicar l'estratègia, quan es van començar a sentir cops, explosions i crits que venien del sud del poble, justament el punt contrari a la direcció de la Fortalesa. - "Un altre atac? També des del sud?" - va preguntar en Raldur, però la sorpresa va ser majúscula quan van sentir veus que venien del sud...


- "Auxili! Ens ataquen! Són tropes de Saradomin!"
- "Ostres, tú! S'han posat d'acord per atacar alhora o què?" - va dir l'oficial, que no podia sortir de la seva sorpresa.
- "Sembla que hi ha molts, no podrem amb ells nosaltres, ni amb la resta de guardians que puguin còrrer pel poble ara mateix"
- "I què li vols fer? No podem demana reforços... recorda que la Fortalesa està sent atacada també" - l'oficial tenia veu preocupada, però d'alguna manera aconseguia mantenir la calma...


Els quatre van anar cap a la part sud del poble, on van trobar una desena de monjos saradoministes lluitant amb un parell de guardians que havien arribat abans, ràpidament van entrar en combat anivellant, d'alguna manera, les forces de combat. Però al poc temps van anar apareixent més monjos, i el que era pitjor, guerrers saradoministes. La situació s'estava posant dramàtica fins al punt que els guardians, que ara ja havian arribat a ser deu, estaven completament rodejats per una cinquantena d'una barreja de guerrers i monjos. De sobte, un objecte va caure del cel, clavant-se al terra al costat d'en Raldur. - "Entoma-la!" - va dir una veu coneguda.


A continuació, un darrera un altre, fins a cinc guerrers i uns nou monjos van anar caient al terra amb profunds talls al cos, ningú no havia vist res, a excepció d'una estela vermella i blanca anant d'un a l'altre, un cop havia arribat a cada un, sortia el tall i començava a caure. L'escena va acabar amb en Raldur mirant l'objecte clavat al terra, i com al costat apareixia una figura humana. Per fi tenia respostes al que acabava de passar. L'objecte era una espasa, però no qualsevol, la va reconéixer ràpidament: Era l'espasa que havia vist al taller d'en Dok muntada al marc de la paret. L'home del costat que acabava d'atacar els saradoministes i havia acabat amb uns quants d'un cop era en Dok. Portava el seu típic vestuari, però ara portava una capa, la duia enganxada amb una espècie de protecció metàlica a l'espatlla en comptes de posada. Aquella capa estava vella i esparrecada per tot arreu, però un emblema es podia entreveure entre els plecs, un emblema que mai havia vist abans, era com el dibuix interior d'una brúixula.


En Raldur va agafar l'espasa del terra, i immediatament va notar com aquesta reaccionava, llavors va recordar la conversa d'aquella mateixa tarda:


- "Armes... especials?"
- "Sí, algunes armes de materials superiors a la runita, com la meva, tenen la capacitat de fer un atac especial... Normalment reaccionen a l'energia del portador i llavors pots executar l'atac, però aquest consumeix molta energia que és alliberada a l'atac de diferents formes depenent de l'arma, per això després no es pot repetir fins passada una estona..."

- "...però... llavors com saps què fer i quan fer-ho?"

- "Ah! Fàcil, quan l'arma reacciona simplement ho notes..."


Definitivament en Raldur estava notant que en aquell moment podia fer quelcom especial amb l'espasa. Va mirar en Dok, i aquest va assenyalar tres monjos que estaven junts - "Ataca a un d'ells, i concentra't per alliberar l'especial" - Dit i fet, en Raldur va anar cap a ells, i en atacar al del centre, una sèrie de raigs van sortir de la fulla de l'espasa, deixant els tres monjos fora de combat. El combat va continuar i finalment van aconseguir acabar amb tots els saradoministes de la zona, i es van dirigir a l'entrada sud del poble. En arribar, van veure que només hi havia una persona.


- "No heu vingut de passeig, eh? fins i tot tu has vingut..." - va dir en Dok. La resta de guardians, inclós en Raldur estaven sorpresos de com en Dok semblava conéixer aquella dona.
- "Això és una Guerra Santa. Hem vingut a apoderar-nos d'Annakarl i la seva estratègica fortalesa. El que no comptàvem era amb els zamorakians tenint la mateixa idea... Ara aparteu-vos del mig i deixeu-nos passar, i no hi haurà més ferits." - va respondre la dona amb veu autoritària.
- "Tot això acabarà molt malament, també per tu, ho sabies?" - va dir en Dok amb veu calmada.
- "No importa si he de morir aquí, jo segueixo el nostre objectiu, passi el que passi..." - va dir ella.
- "Per què no te n'oblides i fas mitja volta... No tinc ganes de lluitar més avui... Estic cansadet, saps?" - Els guardians al·lucinaven amb la naturalitat amb la que en Dok tractava de convéncer aquella dona de que marxés.
- "Sembla que no em coneixes, per què em parles com si ens haguéssim vist abans?" - va dir la dona, posant un gest d'estar evidentment molesta.
- "Ah, clar... encara no m'has vist, per això no em pots reconéixer... però passa que jo sí t'he trobat en el meu passat..." - va dir en Dok tranquilament.
- "ja en tinc prou de bajanades!" - la dona va aixecar la seva espasa, però quelcom va cridar la seva atenció i es va girar cap a la dreta. - "Vosaltres! ocupeu-vos d'aquests, sembla que el meu adversari és a un altre lloc" - dit això, la dona va desaparéixer deixant una estela blava darrera el seu pas...
- "A les seves ordres, Comandant!" - va cridar un dels sis guerrers que eren a darrera de la dona mentre parlava.
- "Oh! Així que vosaltres també sou aquí, eh? Sembla que ara la cosa es posarà lletja..." - va dir en Dok amb cert gest de preocupació.
- "Para el carro!" - va interrompre en Raldur - "Qui era aquella dona? Qui són aquests? Per què els coneixes?" - va interrogar.
- "Aquella dona, és la Comandant Zilyana, líder de les tropes de Saradomin." - va explicar en Dok - "Però ara preocupem-nos d'aquests, s'ha d'anar amb compte amb ells..."


Un dels guerrers va fer un pas endavant: - "Nosaltres som..."


--- Fi de l'episodi ---


Anar a l'episodi 5.

jojojojo cada cop aquesta historia m'agrada més, saps molt be com manejar-la dok! segueix aixi!

Simplement perfecte! Cada cop es posa més interesant...!!! Més, més, més!!

Som les supernenes!!! ( Conya)
Es posa més interessant ^^

haha està guai, en tot cas és ironic que en raldur mati a monjos de saradomin amb una saradomin swrod hehe.

A veure qui són aquells Estic intrigat hehe.

M'agrada

Mag Francesc escrigué:haha està guai, en tot cas és ironic que en raldur mati a monjos de saradomin amb una saradomin swrod hehe.

A veure qui són aquells Estic intrigat hehe.

M'agrada

Es una Korasi's noob!!

veus dok!! En Mag també ha pensat que era una saradomin sword! xddd

Rucs escrigué:

Mag Francesc escrigué:haha està guai, en tot cas és ironic que en raldur mati a monjos de saradomin amb una saradomin swrod hehe.

A veure qui són aquells Estic intrigat hehe.

M'agrada

Es una Korasi's noob!!

En tot cas sembla que sigui una ss, fins i tot en Zoe ho ha pensat. No es clarifica com és l'arma, ni es dóna cap especificació que et tregui del dubte. No està ben determinat.

Crec que el terme noob no caldria i és inoportú, te'l podies haver estalviat. Els missatges sempre es poden i s'han de respondre amb respecte cap als altres.

Porto 3 anys sense jugar a member, o sigui la korasi no l'he ni vista. Pel que és evident que ho relacioni amb una ss.

Mag Francesc escrigué:

Rucs escrigué:

Mag Francesc escrigué:haha està guai, en tot cas és ironic que en raldur mati a monjos de saradomin amb una saradomin swrod hehe.

A veure qui són aquells Estic intrigat hehe.

M'agrada

Es una Korasi's noob!!

En tot cas sembla que sigui una ss, fins i tot en Zoe ho ha pensat. No es clarifica com és l'arma, ni es dóna cap especificació que et tregui del dubte. No està ben determinat.

Crec que el terme noob no caldria i és inoportú, te'l podies haver estalviat. Els missatges sempre es poden i s'han de respondre amb respecte cap als altres.

Porto 3 anys sense jugar a member, o sigui la korasi no l'he ni vista. Pel que és evident que ho relacioni amb una ss.

Em sap molt de greu el mal entés. El terme noob no anava, ni de lluny, amb males intencions. Pensava que entre nosaltres (soc el Ruc_catala, per si algú no s'havia adonat), no era necessari tractar de vosté a la gent ni anar amb "sumo cuidao". Descuida Mag, no tornare a "faltar-te al respecte".

Au, va! No us baralleu més. Mag, ja saps que en Ruc no tenia cap intenció d'ofendre't =)

Sembla que el mag ha picat l'anzuelo =(, segur que ell no sabia que erats tu xD

Posa-li un avis!!! XD
La veritat es que no m'entero amb això dels noms, només vaig jugar 3 minuts al RS :S