L'aventura d'en Raldur

Ara que la Vanescula s'ha fet passar per morta, i en Raldur i en Zoe estan atrapats. Sembla tot perdut... Però què farà la Vanescula al respecte? què els hi passarà a en Zoe i a en Raldur? Què hi pinta en tot això Valentino Belamorte i ajudarà a en Zoe i en Raldur a escapar-se? Què en saben a la seu de Catalonia d'aquest fet?
Tot això i més en els propers capítols.

PS: en dok em demana que faci de narrador per acumular audiència xD

ahaha bebe mag xDDD

sigue asi, m'agradara veure com en raldur i jo ens les apanyem per derrotar-lo, tot i aixi,c rec que arirbaran reforços xd

Anar a l'episodi 12.


Episodi 13: Una qüestió de velocitat.


Tal i com havien acordat, en Raldur es va quedar a la retaguàrdia observant el combat, mentre en Zoe empunyava el seu estoc i anava cap a Vanstrom. En Zoe va començar a enllaçar atacs consecutius, però Vanstrom simplement els esquivava un i altre cop: - "Això és tot el que tens? Així mai em faràs res, noi" - es va burlar mentre esquivava un altre atac. - "Merda!" - va pensar en Zoe - "és massa ràpid..." - mentre tractava d'accelerar una mica els seus moviments. En Raldur per la seva banda anava observant el combat: - "Aquest tiu és massa ràpid, en Zoe és ràpid, però no hi arriba... Què podriem fer?" - es va quedar pensant una estona. - "Ja ho tinc!"


- "Encanteri 82: Presó de gel!" - Un bloc de gel va tancar en Vanstrom - "Ara Zoe! No escaparà aquest cop!"


En Zoe va clavar el seu estoc caòtic amb tota la seva empenta. El bloc de gel es va començar a esquerdar i finalment es va trencar, però a dins no hi havia res, era un bloc massís de gel. - "Com!?" - va dir en Zoe esverat. - "Pensàveu que això funcionaria, eh?" - va dir en Vanstrom amb veu burlesca - "mala sort... he sigut capaç d'esquivar l'encanteri. Ara què fareu per entretenir-me? o això és tot?" - En Raldur es va quedar pensatiu mentre en Zoe es llençava de nou a l'atac - "Encara no he acabat!" - Mentre en Zoe tractava d'aconseguir encaixar un atac en Vanstrom, en Raldur seguia mirant, i va començar a recordar moments del passat...


---


- "Què és això?" - va preguntar en Raldur mentre entraven a una sala enorme ple de ninos de pràctica de combat i artilugis.
- "Un circuit." - va dir en Dok.
- "Circuit?"
- "Aha... Això he dit. Hi ha objectius per atacar, trampes i zones difícils de passar." - va respondre en Dok amb la seva habitual veu calmada.
- "Vaja... i què se suposa que he de fer jo, aquí?" - va preguntar en Raldur.
- "Senzill. Vull que completis el circuit en el menor temps possible."
- "D'acord!"


En Raldur va començar a fer el circuit, atacant tots els ninots. Després d'uns minuts el va completar, es va girar cap en Dok, i va preguntar alegrement - "Què tal?" - Al pobre Raldur li va canviar la cara quan va veure en Dok amb gest seriós. - "Horrible! Torna-hi!"


En Raldur va seguir completant el circuit un cop, un altre, un altre. En Dok li havia recomanat fer un descans cada tres o quatre cops per recuperar-se. Al principi no feia cas, però es va adonar que realment si feia massa seguit s'anava cancant i anava més lent, així que finalment ho va fer. En Dok mirava atentament cada moviment mentre en Raldur completava el circuit, i de tant en tant li donava explicacions sobre errors que cometia, o suggerències per millorar. Van anar passant les hores, i finalment en Dok es va aixecar de la roca on havia assegut. - "Bah! Això és una pèrdua de temps... No t'esforces prou..." - En Raldur no podia creure la reacció d'en Dok, - "Però si estic donant-ho tot cada cop!" - va pensar. - "Saps què? M'he cansat de perdre temps. Jo ja t'he donar prou pistes de com fer-ho i t'he dit tot el que no fas bé, així que me'n vaig al bar una estona i després al taller a treballar una mica, que tinc feina. Tu si vols queda't entrenant, però ja no estic gaire segur del teu marge de millora..." - va dir en Dok, i va marxar. - "Merda! Merda! Merda! No vull decepcionar-lo. He de millorar aquí com sigui i demostrar-li qui sóc!" - va dir en Raldur. Ho va dir en veu alta sense adonar-se que en Dok encara esperava darrera la porta. En Dok va somriure i va començar a caminar allunyant-se de la zona - "Aquesta era la reacció que esperava d'ell... Ara em pregunto què passarà..." - va pensar.


En Dok va estar treballant al taller tota la tarda, mentre en Raldur va estar repetint el circuit i poc a poc anava millorant el seu temps. Com no tenia cap referència de temps, cada cop que millorava pensava en millorar-lo una mica més. Això també entrava en els plans d'en Dok, i per això no li havia donat cap referència. Finalment després d'unes sis hores en Dok va aparéixer per la porta.


En Raldur va arrencar a correr a l'inici del circuit - "Ara veurà!" - va pensar. Aquest cop l'estava fent realment ràpid. Va anar tallant tots els ninots. Quan estava arribant al darrer d'ells va exclamar: - "Què? Ho faig suficientment ràpid ara?" - mentre llençava el definitiu atac per tallar el darrer ninot. Un so metàlic va ressonar per tota la sala. - "Encara és massa lent." - va respondre en Dok amb un somriure a la cara. Aquest estava just al davant d'en Raldur i havia parat l'últim atac amb la seva espasa. El ninot del darrera va començar a caure en tres trossos.

En Raldur tenia els ulls com plats. Estava atavalat. - "Im...impossible! Quan ha...?" - els pensaments d'en Raldur anaven tan ràpid que xocaven: - "Si estava a la porta... Com ha pogut arribar aquí abans que jo? I no només això... Des de la porta fins aquí hi ha uns cinc metres, els ha fet en el temps que jo recorria mig, i encara ha tingut temps de tallar dos cops el ninot abans de parar el meu atac... Què vol dir això?" - finalment els pensaments d'en Raldur van ser interromputs per paraules: - "...però has progressat molt. Ara podem començar a parlar de millores reals."


En Dok i en Raldur van seure a unes roques. En Raldur va iniciar una conversa:

- "Dok, per què és tan important aquest entrenament? I com t'ho has fet abans?"
- "Bé..." - en Dok va posar un gest seriós - "...jo mai he destacat per la meva força, així que sempre m'he centrat en la defensa i en el meu veritable punt fort: la velocitat"
- "La velocitat?"
- "La velocitat té avantatges en atac i en defensa. Si ets més ràpid que l'oponent pots esquivar un atac definitiu, encara que sigui parcialment, pot arribar a fer un atac definitiu convertir-se en un atac que fa una ferida superficial. D'altra banda, en atac, si ets ràpid significa que l'oponent té menys temps per preparar una defensa o un contra-atac."
- "Vaja... Llavors sempre t'has centrat en la velocitat en els teus combats?"
- "Correcte. Però tu tens el potencial per ser molt més fort que jo. Si combinem això amb un nivell de velocitat alt, seràs temible. A més tens certa facilitat pels encanteris. Tot plegat ets molt més complet que jo. Per això la meva voluntat és que milloris el teu únic punt feble, la velocitat."
- "Però... encara no he progressat prou, cert?" - va preguntar en Raldur amb cara de decepció. En Dok va somriure.
- "Bé, això no és problema. Jo no he aconseguit la meva velocitat en un dia, saps? Seguirem entrenant aquí i al bosc durant uns quants dies." - en Dok llavors va fer una pausa i va pensar per sí mateix: - "No obstant, ara mateix la seva velocitat és equiparable als més ràpids del Catalonia..." - en Dok va somriure un altre cop i va afegir: - "Tranquil, estic segur que faràs grans progressos a partir d'ara. Confio en tu..."

---


- "Ara ho entenc tot!" - va pensar en Raldur - "Aquest és just el tipus d'enemic pel que em va preparar." - va aixecar el cap i va cridar: - "Zoe! Canviem posicions!"
- "Eh?" - en Zoe es va girar... "Com vulguis..." - en Zoe va anar al costat d'en Raldur - "Però ves amb compte, és molt ràp... EH!!??"


En Raldur va arrencar tant de pressa que en Zoe es va quedar completament sorprés. Quan es va girar en Raldur estava dret davant Vanstrom. - "Quina velocitat!" - va pensar. En Raldur mirava amb plena confiança a en Vanstrom, - "A veure si també esquives això." - i tot seguit va començar a atacar. En Vanstrom cada cop tenia més dificultats per esquivar i va haver de començar a bloquejar amb els braços. En Raldur cada cop es movia més ràpid, i cada cop feia atacs més precissos...


Finalment, en Raldur va aconseguir trencar la defensa d'en Vanstrom, i li va fer un tall al pit. - "Agh! Nano... ets bó... suficientment bo com per veure la meva forma real..." - va dir en Vanstrom amb veu amenaçant. - "Forma real?" - van pensar alhora en Zoe i en Raldur, com si haguessin estat connectats per telepatia. De sobte en Vanstrom es va separar un parell de metres i davant la mirada dels dos aventurers, es va transformar en una espécie de Vyrewatch, però la seva pell en comptes de fosca era vermell brillant.


- "Us advertirè una cosa: Aquestes patètiques armes que porteu ja no tornaran a tallar la meva pell, i ja heu vist l'efectivitat dels vostres encanteris." - va dir.
- "Merda! Tenim un problema!" - va pensar en Zoe.


En Raldur es va preparar per començar a lluitar de nou.


--- Fi de l'episodi. ---


Anar a l'episodi 14.

Ohhhh! M'has deixat amb l'intriga mala dona!

M'ha encantat això del flaixback, boníssim!

oh yeaahh, el flashback ha sigut èpic, m'ha molat molt! aviam el pròxim, que encara espero els reforços!

Boniiiiiissim!!! Lo del flashback ha sigut brutal...de fet, m'ho imaginava mentre ho llegia, super épic...i no sé Dok, pero a tu t'imagino com el tipic sensei de karate kid...amb canes i bigoti!! XD Esperant al proxim

Doncs m'ha agradat bastant, hehe a veure que passarà el proper. Ara ja ens confirmes que en Dok d'en Raldur és el mateix que en Dok de Catalonia

Anar a l'episodi 13.


Episodi 14: Arma definitiva, moviment final.


- "Com?" - va dir en Raldur amb cara de sorpresa.
- "He dit que avui t'ensenyarè un moviment nou." - va respondre en Dok amb la seva calma habitual.
- "Un moviment nou? Ara? Per què ara?" - va preguntar en Raldur.
- "Bé... Bona pregunta... La raó és que no t'ho podia ensenyar abans..." - va dir en Dok, dret al davant d'en Raldur amb els braços creuats. El seu to sonava divertit, com fent broma.
- "T'estàs quedant amb mi o què, Dok?" - va preguntar en Raldur, lleugerament molest. La cara d'en Dok i el seu to de veu van passar a ser més seriosos.
- "La raó és que ara ja tens suficient velocitat com per tractar d'aprendre el moviment. Aquest moviment requereix molta velocitat i una sincronització perfecta." - en Dok va fer una pausa, mentre pensava - "Ara mateix té una velocitat similar a la del Cat Snake, hauria de ser capaç de fer-ho."
- "Ara ho entenc millor..." - va dir en Raldur - "...llavors de què es tracta?"


---


En Raldur es va preparar per iniciar el segon assalt contra el nou Vanstrom. Va començar a moure's depressa, i va llençar un primer atac contra en Vanstrom, qui per la seva sorpresa no es va moure ni un milímetre del lloc. Va rebre l'atac de ple. - "Què és això?" - es va preguntar en Raldur mentre saltava enrere per posar una distància de seguretat pel mig. Va quedar-se mirant en Vanstrom. Ni un tall, ni una petita ferida, encara més terrorífic era el fet que ni tan sols havia fet el gest de bloquejar. - "No l'he agafat per sorpresa, he anat frontalment... Simplement no ha volgut esquivar, no ho ha trobat necessari... Què passa aquí?" En Vanstrom va començar a riure.


- "Per la teva cara diria que tens algunes preguntes..."
- "Què?" - en Raldur va obrir els ulls en senyal de sorpresa.
- "Sí, nano... Els teus pensaments no van mal encaminats. No he trobat necessari esquivar ni bloquejar el teu patètic atac." - va dir, sorprenent encara més en Raldur. De sobte, en Zoe, que estava observant, va cridar:
- "Raldur! Compte! Als teus peus!"


En Raldur va mirar abaix i va veure que a sota seva es formàven uns cercles vermells. - "Encanteri vampíric 33: Portals de l'infern!" - va exclamar en Vanstrom, mentre els petits cercles començaven a brillar. - "Merda! Això no és bo!" - va pensar en Raldur mentre es movia lateralment, esquivant l'atac que va sortir dels portals, una mena de rajos vermells, molt semblants als encanteris de sang que ell feia servir, en l'últim moment. - "Uff! Quina sort! Si arribo a ser jo en el seu lloc m'haguessin tocat mentre m'apartava..." - va pensar en Zoe amoïnat, després va somriure, - "...és realment ràpid, en Raldur!". Tot i així, encara tenia la preocupació de trobar una obertura per acabar amb Vanstrom.


Mentrestant, en Raldur va veure com s'anaven formant més portals al terra, i havia de seguir esquivant a gran velocitat. - "Merda! He de parar això o estic fotut!" - En Raldur va tractar d'acostar-se per atacar, però en Vanstrom va començar a fer servir els portals de barrera. Tot i així en Raldur seguia esquivant sense gaire problemes, i eventualment va trobar una obertura anant en zig-zag per atacar. Però el seu atac va tenir el mateix resultat d'abans. - "No t'he dit que és inútil?" - va dir en Vanstrom, però en Raldur va fer un somriure i va susurrar: - "i ara ve l'atac especial!" - Un raig elèctric va sortir de l'espasa, era el mateix atac que havia fet en el passat als Barrows, l'especial de l'espasa. - "Ha funcionat?" - va pensar, just abans de sentir el braç d'en Vanstrom colpejant el seu rostre, enviant-lo varis metres enrere.


En Vanstrom seguia dret com si res. - "Ara podria dir que he sentit unes pessigolles per tot el cos... Casi se m'escapa el riure... De debó no tens res més?" - En Raldur s'aixecava del terra, afortunadament per ell va observar que a sota seu no s'estava formant cap portal. Però de tota manera no aconseguia veure la forma de derrotar en Vanstrom en la seva forma de Vyre. Es va girar cap en Zoe, però quan li va veure la cara va saber que en Zoe tampoc havia trobat una estratègia que tingués probabilitats altes d'exit. Tot d'una, els tres de la sala es van girar cap a la porta, on se sentien sorolls de talls i crits. La porta es va obrir i una llança va fer un tall separant la barrera el suficient com per permetre aquella persona accedir a dins. La barrera es va tancar darrera seu, mentre aquest llençava la seva llança que es va clavar al terra al seu costat.


- "Fes servir això, marrec!" - va dir aquella veu metalitzada.
- "Qui ets tú?" - va cridar en Zoe des de la seva posició.
- "Un aliat. Ara feu-me cas. Els de la seva espécie són vulnerables a aquesta arma." - va dir.


En Raldur va agafar la llança, tenia una forma bastant extranya per ell, i d'una altra banda ell mai havia fet servir armes llargues, però semblava una oportunitat, sobretot quan va veura la reacció d'en Vanstrom, que feia cara de no tenir-les totes amb ell. - "Escolta, si aquesta arma és tan bona, per què no el remates tú?" - va preguntar en Raldur girant-se cap a aquell desconegut. - "Conec les meves limitacions... Sóc massa lent per aconseguir fer un atac exitosament contra aquest." - en Vanstrom es va girar i va preguntar amb certa dosi de por a la seva veu - "Aquesta llança... el seu mànec... és...?" - el nouvingut va respondre interrompent, - "Sí... És fusta de l'arbre que hi ha a l'Arboretum." - tot seguit es va identificar com Valentino, i va quedar-se dret a la porta mirant.


En Raldur va arrencar a correr cap a Vanstrom, que aquest cop va esquivar l'atac. - "Bah! No estic acostumat a atacar amb una llança, i sembla que la seva velocitat ha augmentat..." - Però això era el començament dels problemes per en Raldur, que aviat va començar a veure com es tornaven a formar aquells portals del terra, fent-lo retrocedir per moments. Es atacs d'en Raldur van començar a guanyar precisió, s'estava acostumant a l'arma, però encara no acabava d'arribar a posició per llençar un atac decent.


- "Aquest marrec... Té una velocitat bastant interessant... Haurè de començar a fer allò..." - va pensar en Valentino, que va fer un gest amb la ma... - "Encanteri de foc 43: Supercalentament!"


---

- "Aquest moviment té la seva base en un altre moviment d'un amic meu... Però jo vaig aplicar la velocitat al seu mètode..." - va dir en Dok mentre explicava el moviment.
- "Un amic teu? Un altre moviment?" - ve preguntar en Raldur.
- "Sí, aquest moviment meu prové de la tècnica del Mestre d'infiltració i assassinat, l'home que tenia una marca de naixement amb la forma d'un ruc vist de perfil a l'avantbraç, el legendari Cat Snake."
- "Ostres!"
- "De fet ell va perfeccionar el meu moviment també, només hi havia una petita diferència... Però te la dirè en acabat. Ara comencem!"


---


- "Tres dies. Gens malament. Ara que ja domines el moviment, et vull advertir d'una cosa"- va dir en Dok, el seu to de veu i la seva cara eren molt més serioses que mai. - "Aquest moviment ha d'acabar el combat, si no ho fa, estàs perdut."
- "Tan arriscat és?" - va preguntar en Raldur sorprés.
- "Tú mateix ho hauries de veure. Després de fer-ho com et sents?"
- "Esgotat. Exhaurit..." - en Raldur va obrir els ulls del tot - "Clar! Ara ho entenc! Però quan tú em feies les demostracions..."
- "Escolta..." - va intervenir en Dok - "...la diferència de què et vaig parlar, recordes?"
- "Sí..." - va respondre en Raldur recordant la conversa de feia tres dies.
- "La diferéncia és el límit de vegades que ho podiem fer. La meva velocitat em permet fer-ho moltes vegades, mentre que vosaltres només ho podeu fer un cop. Tot i així en el meu cas els atacs no són tan crítics com els vostres degut a la diferència de forces." - va explicar.
- "Llavors?"
- "Llavors, per executar aquest moviment, primer assegura't al cent per cent de no fallar."


---


En Raldur seguia esquivant portals i tractant d'atacar, mentre en Vanstrom seguia esquivant en Raldur i invocant portals. Finalment, en Vanstrom va invocar varis portals en linia formant una petita barrera. En Zoe observava, i no ho veia gaire clar, semblava que al Raldur li faltava encara un punt de velocitat per agafar a l'actual Vanstrom, i amb els portals encara era pitjor. En Valentino mirava en silenci el combat.


- "Nano, he de reconeixer que ho fas prou bé..." - va dir en Vanstrom - "...però amb aquesta forma la meva velocitat s'ha multiplicat. Encara que tinguis aquesta arma ja no he de passar por. Ara acabarè amb vosaltres amb la meva tècnica definitiva." - va dir rient.
- "Com si t'hagués de deixar fer això!" - va dir en Raldur enfadat.
- "No em facis riure... Realment creus que la teva velocitat és rival per la meva? He de reconéixer que ets ràpid, però la meva velocitat és insupe...Gah!" - en Vanstrom va començar a escopir sang mentre baixava la mirada - "Quan has...?"
- "Error! La teva velocitat... no és res comparada amb la del meu mestre" - va dir en Raldur, la seva veu venia de darrera d'en Vanstrom.
- "Aquest moviment!! No hi ha dubte!! Es tracta de... AQUELL moviment!" - va pensat en Zoe mirant incrèdul la situació.


En Raldur havia travessat el cos d'en Vanstrom amb la llança, entrant per l'esquena i sortint pel pit. L'atac a més comptava amb els avantatges de la combinació de l'argent, les esmeraldes encantades i la fusta especial del màneg. - "Tú... Com t'ho has fet? Gah!". En Raldur va deixar anar la llança i es va posar al davant d'en Vanstrom.


--- Fi de l'episodi ---

ojojoj m'ha agradat molt la lluita! pe rl ameva opinió, l'hagés allargat més,s empre m'agraa maximitzar els personatges al màxim, pero aixo nomes es una opinio meva xd m'ha agradat molt, aviam quina era aquella tècnica

haha ha estat molt bé, ara per fi s'han deslliurat d'en vanstrom a veure què sortirà en el proper.

Mó0oltt Bhóònh Cápitóól!

(Comentari amb retràs)

Aquest es el meu preferit ^^
Bon capitol, a veure si en penges un altre.