Anar a l'episodi 13.Episodi 14: Arma definitiva, moviment final.- "Com?" - va dir en Raldur amb cara de sorpresa.- "He dit que avui t'ensenyarè un moviment nou." - va respondre en Dok amb la seva calma habitual.- "Un moviment nou? Ara? Per què ara?" - va preguntar en Raldur.- "Bé... Bona pregunta... La raó és que no t'ho podia ensenyar abans..." - va dir en Dok, dret al davant d'en Raldur amb els braços creuats. El seu to sonava divertit, com fent broma.- "T'estàs quedant amb mi o què, Dok?" - va preguntar en Raldur, lleugerament molest. La cara d'en Dok i el seu to de veu van passar a ser més seriosos.- "La raó és que ara ja tens suficient velocitat com per tractar d'aprendre el moviment. Aquest moviment requereix molta velocitat i una sincronització perfecta." - en Dok va fer una pausa, mentre pensava - "Ara mateix té una velocitat similar a la del Cat Snake, hauria de ser capaç de fer-ho."- "Ara ho entenc millor..." - va dir en Raldur - "...llavors de què es tracta?"---
En Raldur es va preparar per iniciar el segon assalt contra el nou Vanstrom. Va començar a moure's depressa, i va llençar un primer atac contra en Vanstrom, qui per la seva sorpresa no es va moure ni un milímetre del lloc. Va rebre l'atac de ple. - "Què és això?" - es va preguntar en Raldur mentre saltava enrere per posar una distància de seguretat pel mig. Va quedar-se mirant en Vanstrom. Ni un tall, ni una petita ferida, encara més terrorífic era el fet que ni tan sols havia fet el gest de bloquejar. - "No l'he agafat per sorpresa, he anat frontalment... Simplement no ha volgut esquivar, no ho ha trobat necessari... Què passa aquí?" En Vanstrom va començar a riure.
- "Per la teva cara diria que tens algunes preguntes..."
- "Què?" - en Raldur va obrir els ulls en senyal de sorpresa.
- "Sí, nano... Els teus pensaments no van mal encaminats. No he trobat necessari esquivar ni bloquejar el teu patètic atac." - va dir, sorprenent encara més en Raldur. De sobte, en Zoe, que estava observant, va cridar:
- "Raldur! Compte! Als teus peus!"
En Raldur va mirar abaix i va veure que a sota seva es formàven uns cercles vermells. - "Encanteri vampíric 33: Portals de l'infern!" - va exclamar en Vanstrom, mentre els petits cercles començaven a brillar. - "Merda! Això no és bo!" - va pensar en Raldur mentre es movia lateralment, esquivant l'atac que va sortir dels portals, una mena de rajos vermells, molt semblants als encanteris de sang que ell feia servir, en l'últim moment. - "Uff! Quina sort! Si arribo a ser jo en el seu lloc m'haguessin tocat mentre m'apartava..." - va pensar en Zoe amoïnat, després va somriure, - "...és realment ràpid, en Raldur!". Tot i així, encara tenia la preocupació de trobar una obertura per acabar amb Vanstrom.
Mentrestant, en Raldur va veure com s'anaven formant més portals al terra, i havia de seguir esquivant a gran velocitat. - "Merda! He de parar això o estic fotut!" - En Raldur va tractar d'acostar-se per atacar, però en Vanstrom va començar a fer servir els portals de barrera. Tot i així en Raldur seguia esquivant sense gaire problemes, i eventualment va trobar una obertura anant en zig-zag per atacar. Però el seu atac va tenir el mateix resultat d'abans. - "No t'he dit que és inútil?" - va dir en Vanstrom, però en Raldur va fer un somriure i va susurrar: - "i ara ve l'atac especial!" - Un raig elèctric va sortir de l'espasa, era el mateix atac que havia fet en el passat als Barrows, l'especial de l'espasa. - "Ha funcionat?" - va pensar, just abans de sentir el braç d'en Vanstrom colpejant el seu rostre, enviant-lo varis metres enrere.
En Vanstrom seguia dret com si res. - "Ara podria dir que he sentit unes pessigolles per tot el cos... Casi se m'escapa el riure... De debó no tens res més?" - En Raldur s'aixecava del terra, afortunadament per ell va observar que a sota seu no s'estava formant cap portal. Però de tota manera no aconseguia veure la forma de derrotar en Vanstrom en la seva forma de
Vyre. Es va girar cap en Zoe, però quan li va veure la cara va saber que en Zoe tampoc havia trobat una estratègia que tingués probabilitats altes d'exit. Tot d'una, els tres de la sala es van girar cap a la porta, on se sentien sorolls de talls i crits. La porta es va obrir i una llança va fer un tall separant la barrera el suficient com per permetre aquella persona accedir a dins. La barrera es va tancar darrera seu, mentre aquest llençava la seva llança que es va clavar al terra al seu costat.
- "Fes servir això, marrec!" - va dir aquella veu metalitzada.
- "Qui ets tú?" - va cridar en Zoe des de la seva posició.
- "Un aliat. Ara feu-me cas. Els de la seva espécie són vulnerables a aquesta arma." - va dir.
En Raldur va agafar la llança, tenia una forma bastant extranya per ell, i d'una altra banda ell mai havia fet servir armes llargues, però semblava una oportunitat, sobretot quan va veura la reacció d'en Vanstrom, que feia cara de no tenir-les totes amb ell. - "Escolta, si aquesta arma és tan bona, per què no el remates tú?" - va preguntar en Raldur girant-se cap a aquell desconegut. - "Conec les meves limitacions... Sóc massa lent per aconseguir fer un atac exitosament contra aquest." - en Vanstrom es va girar i va preguntar amb certa dosi de por a la seva veu - "Aquesta llança... el seu mànec... és...?" - el nouvingut va respondre interrompent, - "Sí... És fusta de l'arbre que hi ha a l'
Arboretum." - tot seguit es va identificar com Valentino, i va quedar-se dret a la porta mirant.
En Raldur va arrencar a correr cap a Vanstrom, que aquest cop va esquivar l'atac. - "Bah! No estic acostumat a atacar amb una llança, i sembla que la seva velocitat ha augmentat..." - Però això era el començament dels problemes per en Raldur, que aviat va començar a veure com es tornaven a formar aquells portals del terra, fent-lo retrocedir per moments. Es atacs d'en Raldur van començar a guanyar precisió, s'estava acostumant a l'arma, però encara no acabava d'arribar a posició per llençar un atac decent.
- "Aquest marrec... Té una velocitat bastant interessant... Haurè de començar a fer allò..." - va pensar en Valentino, que va fer un gest amb la ma... - "Encanteri de foc 43: Supercalentament!"
---
- "Aquest moviment té la seva base en un altre moviment d'un amic meu... Però jo vaig aplicar la velocitat al seu mètode..." - va dir en Dok mentre explicava el moviment.- "Un amic teu? Un altre moviment?" - ve preguntar en Raldur.- "Sí, aquest moviment meu prové de la tècnica del Mestre d'infiltració i assassinat, l'home que tenia una marca de naixement amb la forma d'un ruc vist de perfil a l'avantbraç, el legendari Cat Snake."- "Ostres!"- "De fet ell va perfeccionar el meu moviment també, només hi havia una petita diferència... Però te la dirè en acabat. Ara comencem!"
---
- "Tres dies. Gens malament. Ara que ja domines el moviment, et vull advertir d'una cosa"- va dir en Dok, el seu to de veu i la seva cara eren molt més serioses que mai. - "Aquest moviment ha d'acabar el combat, si no ho fa, estàs perdut."- "Tan arriscat és?" - va preguntar en Raldur sorprés.- "Tú mateix ho hauries de veure. Després de fer-ho com et sents?"- "Esgotat. Exhaurit..." - en Raldur va obrir els ulls del tot - "Clar! Ara ho entenc! Però quan tú em feies les demostracions..."- "Escolta..." - va intervenir en Dok - "...la diferència de què et vaig parlar, recordes?"- "Sí..." - va respondre en Raldur recordant la conversa de feia tres dies.- "La diferéncia és el límit de vegades que ho podiem fer. La meva velocitat em permet fer-ho moltes vegades, mentre que vosaltres només ho podeu fer un cop. Tot i així en el meu cas els atacs no són tan crítics com els vostres degut a la diferència de forces." - va explicar.- "Llavors?"- "Llavors, per executar aquest moviment, primer assegura't al cent per cent de no fallar."---
En Raldur seguia esquivant portals i tractant d'atacar, mentre en Vanstrom seguia esquivant en Raldur i invocant portals. Finalment, en Vanstrom va invocar varis portals en linia formant una petita barrera. En Zoe observava, i no ho veia gaire clar, semblava que al Raldur li faltava encara un punt de velocitat per agafar a l'actual Vanstrom, i amb els portals encara era pitjor. En Valentino mirava en silenci el combat.
- "Nano, he de reconeixer que ho fas prou bé..." - va dir en Vanstrom - "...però amb aquesta forma la meva velocitat s'ha multiplicat. Encara que tinguis aquesta arma ja no he de passar por. Ara acabarè amb vosaltres amb la meva tècnica definitiva." - va dir rient.
- "Com si t'hagués de deixar fer això!" - va dir en Raldur enfadat.
- "No em facis riure... Realment creus que la teva velocitat és rival per la meva? He de reconéixer que ets ràpid, però la meva velocitat és insupe...Gah!" - en Vanstrom va començar a escopir sang mentre baixava la mirada - "Quan has...?"
- "Error! La teva velocitat... no és res comparada amb la del meu mestre" - va dir en Raldur, la seva veu venia de darrera d'en Vanstrom.
- "Aquest moviment!! No hi ha dubte!! Es tracta de... AQUELL moviment!" - va pensat en Zoe mirant incrèdul la situació.
En Raldur havia travessat el cos d'en Vanstrom amb la llança, entrant per l'esquena i sortint pel pit. L'atac a més comptava amb els avantatges de la combinació de l'argent, les esmeraldes encantades i la fusta especial del màneg. - "Tú... Com t'ho has fet? Gah!". En Raldur va deixar anar la llança i es va posar al davant d'en Vanstrom.
--- Fi de l'episodi ---
Editat per darrera vegada per Doktrine el Dv Jun 01, 2012 12:00 pm, editat 1 cop en total
Índex
