[Relat] Nit de pluja

M'aburria, plou, i el vaig fer de nit. ¿Problem? XD
Un relat del WoW!

La pluja i la boira no deixaven veure el que passava més enllà del límit del poble, els carrers buits i enfangats semblaven estremir a causa del fred i el vent que feia.

El que abans va poder haver estat un poblet que envoltava la torre de l'archimag Medivh ara no era més que una esplanada ruïnosa i sense cap casa sencera, ara una petita fogera il.luminava amb prou feines un refugi improvisat que jeia entre les cantonades d'una de les cases , refugi que Bargri ((el meu personatje)) havia trobat per pura casualitat curiosament usat de feia poc.

Hi havia espai suficient per posar tots els fardells que portava a sobre més de la seva pesada armadura i encara sobrava espai perquè pogués anar a dormir tranquil.lament a terra i passar una nit mitjanament tranquil, abans de posar les seves coses havien unes poques restes de menjar que algú s'hauria deixat, segurament d'aquest mateixa matí, restes que havia fet servir per avivar el petit foc que el mantenia sec i calent davant la tempesta que creixia fora del refugi.

Ara davant del foc observava un pergamí amb els dibuixos d'un misteriós llibre que per les múltiples anotacions en el pergamí semblava interessant, un petit soroll li va alertar que hi havia alguna cosa a l'entrada del refugi, tot seguit va alçar la vista i va veure una petita figura de poc menys d'un metre d'alt davant ell, anava coberta amb un llarg abric i una caputxa marrons, una cosa que sumat a la pluja semblava bastant sinistre.



_____________________________________________________________________________________

No ho fico tot sencerp erque si no seria un fart de llegir >.< Segona part proximament!

jajaja sembles a meva profe. Jo tinc una profe que als examens fica problemes tope xungos y els enunciats tracten d'orcos, de mags i merdes d'aquestes del wow xD.

Vaya Profe Cata!! XD


Bon Relat Dukende, yoara n'escriure un de meu propi

Una regla de tres:
Relat del Dukende = Relat del WoW
Profe de Cata del Catalonia = Viciada al WoW
No tot el que diu aquesta regla de tres pot ser cert, consulta amb el teu medic de capçalera

Jajaja si ens penjen les correccions de l'últim exàmen veuràs quin flipe jajajja. En una vila llamada noseke convivian elfos y draeneis...[rotllo]... ambos tomaban unos pinchitos de (noseke..) que lo sucaban con ponche de cerveza de (noseka..xd). Cuales preferencias venian dadas en la siguiente función de utilidad...

Vaia flipada,... Ja flipaves amb lo chungo que era imagina't que et fiquin tot això jajajaja

Guti36 escrigué:Una regla de tres:
Relat del Dukende = Relat del WoW
Profe de Cata del Catalonia = Viciada al WoW
No tot el que diu aquesta regla de tres pot ser cert, consulta amb el teu medic de capçalera

XD esta guai el relat.

Pff quina profe més friki que tens cata XD què és una tia jove?

Mag Francesc escrigué:XD esta guai el relat.

Pff quina profe més friki que tens cata XD què és una tia jove?

que va xd. deu tindre més de 40

wtf!!!! mes de 40 i es aixi ; per cert molt bon relat dukende a mi m'agraden aquest tipus de relats o noveles =)

Només veure a Bargri la figura es va retirar la caputxa i, per sorpresa d'aquest va ser la veu d'una nena la qual el va saludar:
-Hola-Va dir ternament.-Benvingut a la meva casa-
Fent cas omís a la cara d'incredulitat d'en Bargri la nena es va acostar a la vora del foc i va acostar les seves petites mans, la pell de la nena semblava resplendir davant el foc de blanca que era i els seus ulls blaus miraven amb curiositat al seu nou inquilí. El més curiós d'd'aquesta nena era el seu cabell, no gaire llarg però d'un gris clar, qualsevol que la veiés pensaria que estava davant d'un fantasma, cosa que en aquell moment la petita va desmentir en tirar de la capa del guerrer.
-Escolta-Va dir mentre donava petits estrebades a la capa .- Tens alguna cosa de menjar? -

La cara d'en Bargri es va tornar un poema i, sense deixar de mirar sol instant per si de cas desapareixia va treure diverses peces de fruita que la nena va agafar satisfeta, després d'això va deixar anar la capa i es va limitar a menjar i a mirar.
-No parles molt ... És que no t'agrada parlar?
-No és això-Va respondre alarmat i gairebé automàticament-És només que no se m'acut que pinta una nena com tu en un lloc com aquest.
-Puesssss ... - Per un moment va semblar dubtar-No ho sé, porto comptant set dies de ser aquí, però no me'n recordo de com vaig arribar ... ara que ho penso ... no me'n recordo de res d'abans d'aquests set dies ... - En un instant va donar la impressió que anava a trencar a plorar.
En Bargri va mirar el seu canell dret al mateix temps que la nena esmentava els set dies, el tatuatge en forma de set semblava ara una estranya coincidència amb els dies de memòria de la nena.
-Sento no poder fer res al respecte, però només estava explorant el lloc ...
La nena li va tallar davant tan sols que pogués continuar.
-Això no és veritat, estàs buscant un home per robar-li el que has dibuixat en aquest pergamí-
Bargri alçar les celles ... Com dimonis podia aquesta nena saber el que havia de fer si només ell ho sabia?
- I tu que saps? -
-Ja ho sé Val?, Son coses... -
-D 'acord tranquil, demà quant es faci de dia em aniré a seguir el meu camí i tu podràs seguir a casa teva a viure la teva vida, i si et molesta que estigui aquí m'ho dius i em vaig ...
Dit això es va girar al costat contrari de la nena i va fingir adormir, aquesta es va limitar a treure-li la llengua en to burleta i girar-se cap al costat contrari, però, al contrari que Bargri si que va arribar a agafar el son.












Bueno, doncs la segona part, falta el final y ja está. Espero que us agradi

hehe està bastant bé a veure quan poses el final

Estas molt bé m'agradara saber que passa al finall i havera quan el posses!!!!!!!

nice historia, m'ha agradat bastant , esperant per el final

i have quan fas un relat relacionat amb el rs!!

impacient per saber el final !!!!!!!

Molt bon relat

Els que espereu el final...le allargat bastant al final XD

com que l'has allargat ?¿?¿?¿ Bueno dukende ens has deixat en "ascues" jejeje

Bueno t'ho acceptarem, mentres sigui entretingut esperan la proxima entrega de "Nit de pluja"

La pluja seguia caient i en Bargri seguia sense poder dormir, potser a causa del mal gust de boca que li va deixar el renyar aquella nena a la qual no coneixia de res, a la poca estona i entre el so de la pluja va distingir un gemec apagat pel baix to de veu de la petita.
-però jo no vull quedar-me sola ... -


- Bé, ara tanqueu per dins! - La porta de la capella es va tancar com un estrèpit i Nattsu va somriure triomfant, era hora d'anar a Ventormenta i descansar, els altres ja s'ocuparien de tenir cura del lloc. Al girar-se i emprendre el seu camí cap al bosc una estranya sensació va recórrer la seva esquena, un calofred potser, no, era una mica més, hi havia alguna cosa en alguna part del bosc que no estava bé, tampoc li va donar massa importància, va recollir la seva motxilla i va partir cap a la ciutat.

- Et rendeixes? - La veu de la nena va sonar animada i alegre .- Va, que t'ho dic .-
- No tinc per que rendir, és clar que la resposta és 'casa'-Bargri semblava desesperat, en l'últim moment abans d'anar alguna cosa va fer que es pengés a la nena a l'esquena com un fardell més i, ara s'en penedia més que de qualsevol altra cosa que hagués fet.
- No, no i no, si et dig que no és casa és que no ho es, si no et saps la endevinalla et dic la resposta .-
- Calla ja, si dic casa és casa i s'ha acabat, no tinc perquè discutir amb algú que demà estarà fora de la meva vista permanentment .-
-Això no és just Bargri a més que no se per que m'has portat a un lloc que no conec perquè visqui allà.
La decisió la va prendre aquella mateixa nit, portaria a la nena a la casa d'orfes de Ventormenta, allà podria viure fins a la majoria d'edat mitjanament bé.

En arribar a una cruïlla es van aturar, el bosc de l'ocàs (un mapa del WoW) no és conegut per la seva gran lluminositat, però la pluja que queia havia deixat uns quants buits en les copes dels arbres, buits que predeien que la pluja duraria uns dies més ...
L'espera es feia eterna, feia tres dies s'havia citat amb una companya i les esperes se li feien eternes, ara hauria de retardar el treball a causa de la nena de la qual només sabia el seu nom 'Zefie', un nom més que curiós , però no podia queixar-se.
-Bargri ... - va gemegar Zefie
- Què passa ara? - El jove ja s'estava cansant, tot el camí sentint-i ara es queixava
-Tinc por ... - La nena cada vegada s'aferrava més al coll de Ryets, encongint de por, però ell no notava res ...

xan xan xan xan!!

very good, esperant per la proxima entrega!!

Bona bona, m'ha deixat amb l'intriga

haha esta molt bé a veure quan poses el proper

Hi ha una part:
- Bé, ara tanqueu per dins! - La porta de la capella es va tancar com un estrèpit i Nattsu va somriure triomfant, era hora d'anar a Ventormenta i descansar, els altres ja s'ocuparien de tenir cura del lloc. Al girar-se i emprendre el seu camí cap al bosc una estranya sensació va recórrer la seva esquena, un calofred potser, no, era una mica més, hi havia alguna cosa en alguna part del bosc que no estava bé, tampoc li va donar massa importància, va recollir la seva motxilla i va partir cap a la ciutat.
Aixo pasa a un altre lloc. xD

Bonaaaaaaaaa esperant la proxima part !!!!!!!!

Uuuuu Ens deixen en "asques"

dukende!!!!!!!!, ens havies deixat intrigats !!!!!!!!!!!!!!, que ja no posaras mes ??