L'aventura d'en Raldur

Simplement perfecte! Cada cop es posa més interesant...!!! Més, més, més!!

Som les supernenes!!! ( Conya)
Es posa més interessant ^^

haha està guai, en tot cas és ironic que en raldur mati a monjos de saradomin amb una saradomin swrod hehe.

A veure qui són aquells Estic intrigat hehe.

M'agrada

Mag Francesc escrigué:haha està guai, en tot cas és ironic que en raldur mati a monjos de saradomin amb una saradomin swrod hehe.

A veure qui són aquells Estic intrigat hehe.

M'agrada

Es una Korasi's noob!!

veus dok!! En Mag també ha pensat que era una saradomin sword! xddd

Rucs escrigué:

Mag Francesc escrigué:haha està guai, en tot cas és ironic que en raldur mati a monjos de saradomin amb una saradomin swrod hehe.

A veure qui són aquells Estic intrigat hehe.

M'agrada

Es una Korasi's noob!!

En tot cas sembla que sigui una ss, fins i tot en Zoe ho ha pensat. No es clarifica com és l'arma, ni es dóna cap especificació que et tregui del dubte. No està ben determinat.

Crec que el terme noob no caldria i és inoportú, te'l podies haver estalviat. Els missatges sempre es poden i s'han de respondre amb respecte cap als altres.

Porto 3 anys sense jugar a member, o sigui la korasi no l'he ni vista. Pel que és evident que ho relacioni amb una ss.

Mag Francesc escrigué:

Rucs escrigué:

Mag Francesc escrigué:haha està guai, en tot cas és ironic que en raldur mati a monjos de saradomin amb una saradomin swrod hehe.

A veure qui són aquells Estic intrigat hehe.

M'agrada

Es una Korasi's noob!!

En tot cas sembla que sigui una ss, fins i tot en Zoe ho ha pensat. No es clarifica com és l'arma, ni es dóna cap especificació que et tregui del dubte. No està ben determinat.

Crec que el terme noob no caldria i és inoportú, te'l podies haver estalviat. Els missatges sempre es poden i s'han de respondre amb respecte cap als altres.

Porto 3 anys sense jugar a member, o sigui la korasi no l'he ni vista. Pel que és evident que ho relacioni amb una ss.

Em sap molt de greu el mal entés. El terme noob no anava, ni de lluny, amb males intencions. Pensava que entre nosaltres (soc el Ruc_catala, per si algú no s'havia adonat), no era necessari tractar de vosté a la gent ni anar amb "sumo cuidao". Descuida Mag, no tornare a "faltar-te al respecte".

Au, va! No us baralleu més. Mag, ja saps que en Ruc no tenia cap intenció d'ofendre't =)

Sembla que el mag ha picat l'anzuelo =(, segur que ell no sabia que erats tu xD

Posa-li un avis!!! XD
La veritat es que no m'entero amb això dels noms, només vaig jugar 3 minuts al RS :S

Anar a l'episodi 4.


Episodi 5: Els germans Barrows.


- "...som els germans Barrows, guerrers de Saradomin!"


En Dok va fer un pas endavant. Anava mirant aquells sis guerrers mentre guardava la seva espasa. Es va girar i va mirar el grup de guardians: Quedaven l'oficial, dos guardians, en Raldur i ell mateix. Es va tornar a girar cap els Barrows, va estar una estona pensant, i finalment va dir:


- "Hi ha necessitat de fer-ho?"
- "Nosaltres seguim ordres, i ni tu ni ningú ens pot aturar ara. Si et poses al nostre camí et matarem" - va dir Dharok amb veu autoritària, semblava ser el líder dels germans.
- "Que potser et voldries rendir? Hem vist que guardaves la teva arma..." - va afegir en Guthan.
- "Tal i com pensava... Es veu que no podrem arribar a un acord diplomàtic..." - va dir en Dok. Tranquilament es va girar cap a l'oficial - "Escolta, tú que coneixes els teus homes, algú està especialitzat en atacs a distància?"
- "Sí, aquest d'aquí." - va dir l'oficial assenyalant un dels guardians.
- "Molt bé, doncs, tú t'ocuparàs de l'Ahrim, és aquell de la caputxa i el bastó" - va dir en Dok, tot seguit va afegir - "l'altre guardià que vagi a pel guerrer de la ballesta, i tú, ocupa't d'en Torag, és el dels martells..."
- "D'acord, però encara quedaran tres més..." - va dir l'oficial.
- "en Raldur i jo ens ocuparem d'ells" - va respondre en Dok amb tota tranquilitat.


Els guardians van començar el seu combat amb els tres germans Barrows, mentre Dharok, Guthan i Verac es miraven als que serien els seus oponents.


- "Mira, som guerrers d'honor nosaltres, fes el favor de desenvainar l'espasa i comencem això ja" va dir Dharok.
- "Raldur, passi el que passi, no et quedis al davant d'ell, és el més perillós dels tres si et toca" - va dir en Dok - "millor tracta de centrar-te en Verac, és bastant fort, però els seus atacs permeten un millor marge d'error..."


En Raldur va anar a atacar en Verac, aquest va respondre amb un contra-atac que en Raldur va aconseguir esquivar en l'últim moment. - "Ostres, aquesta maça és bastant imprevissible" - va pensar, mentre preparava el següent atac.
En Dok, mentrestant, anava esquivant els atacs de Dharok i Guthan, que ja havien iniciat també el combat, tot i que veien extranyats com en Dok encara no desenvainava ni preparava cap mena de contraatac. En un dels seus atacs, en Dharok va obrir una bretxa al terra. - "Ostres, tú! Això ha estat bastant perillós" - va dir en Dok.
A l'altre focus de la lluita, els tres guardians se les tenien amb els altres germans, sobretot l'oficial tenia bastantes dificultats per arribar a ferir en Torag, degut a la seva gran defensa, la millor dels sis germans. En canvi, els altres guardians semblaven guanyar terreny als altres dos germans.
En Raldur anava esquivant i atacant en Verac, però sense gaire èxit, fins que va sentir la reacció de la seva espasa - "Ostres, ara és el moment!" - va pensar, i va alliberar l'atac especial. El raig va deixar en Verac bastant tocat, i va caure de genolls al terra. - "No puc donar temps a que es recuperi" - va pensar en Raldur, i va fer un atac directe amb el qual va fer una profunda ferida a en Verac.
Ja hi havia sis o set bretxes obertes al terra fruit de les ones expansives dels atacs d'en Dharok, però en Dok seguia amb el seu joc d'esquivar els atacs, però ara havia aconseguit separar una mica els dos germans, que era la seva intenció - "Molt bé, doncs, comencem!" - va pensar.


- "Encanteri 79: Lligadura mística!"
En Guthan va veure sorprés com una espècie d'arrels sortien del terra i l'agafaven, fent que no es pogués moure. Va tractar d'alliberar-se'n, però va ser inútil.
- "Vols sabes per què no trec l'espasa, Dharok?"
- "Què vols dir?" - va respondre mentre preparava un altre dels seus atacs.
- "Conec la teva debilitat" - amb un moviment de mans en Dok va fer sortir un bastó especial del terra, mentre l'agafava: - "Encanteri especial 50: Exterminador!" - Un raig va sortir del bastó i va travessar en Dharok, fent-lo caure d'esquenes un metre més enllà. Mentrestant, en Guthan per fi s'havia alliberat de la lligadura i va anar a venjar el seu germà.


En Raldur encara se les tenia amb Verac, que encara no s'havia rendit, però cada cop li costava més seguir el ritme de combat per culpa de la seva ferida. En un atac desesperat va arribar a tocar en Raldur fent-lo retrocedir, però l'espasa d'en Raldur va tornar a reaccionar, i va fer l'atac que seria definitiu i derrotaria en Verac.
Mentre anava cap al costat d'en Dok per ajudar-lo, un misteriós portal es va obrir a prop d'on lluitaven ell i en Guthan - "Merda... i ara què passarà? què hi sortirà d'aquest portal?" - va pensar mentre arribava.


- "Ah! Per fi està obert!" - va dir en Dok. Va agafar en Raldur per l'espatlla i el va empényer amb força cap al portal.


El portal va començar a absorvir en Raldur fent tots els seus esforços per tractar de sortir inútils, el món davant en Raldur es va començar a distorsionar fins ser una gran llum blanca. Al mig de la llum, va veure les figures d'en Guthan i en Dok lluitant, i l'últim que va veure va ser com la llança d'en Guthan atravessava el cos d'en Dok. Va caure lentament davant la mirada d'en Raldur, que no podia fer res, i en el moment que el cos d'en Dok va tocar el terra, la llum es va apagar, i només va quedar foscor...


- "...on sóc...?"


--- Fi de l'episodi. ---


Anar a l'episodi 6.

O_O mother of god, aquest final no m'he l'esperava! m'has sorprès completament!! vull el proxiiiiiiiiimm!!!!!

TIO!!! T'estas superant!! Vull mes, mes MES!

Anar a l'episodi 5.


Episodi 6: Nous móns, noves realitats.


- "Quin mal de cap..." - va pensar en Raldur - "...on recoi sóc? què ha passat?" - va obrir els ulls lentament, estava al que semblava ser un passadís amb valles metàliques als costats.
- "Aha!! Segur que tú ho fas molt bé!" - va dir una veu. En girar-se en Raldur va veure un home vell amb una llarga barba blanca i vestit de negre.
- "Qui ets tú? On sóc?" - va preguntar en Raldur extranyat. El pobre estava ben atavalat amb tot el que havia passat feia un moment.
- "Hola! Així que tú també has acabat aquí, eh?" - una veu femenina va interrompre els pensaments d'en Raldur i l'intent del vell d'explicar res.


Quan es va girar va veure una noia de cabells rossos agafats en una cua. Semblava alegre i simpàtica, es va acostar a en Raldur i el va oferir la ma per ajudar-lo a aixecar-se. Un cop incorporat, en Raldur seguia mirant aquella noia amb cara de no entendre res. De fet, ja feia una bona estona que no entenia res de res.


- "Em dic Lexi, encantada... com et dius tú?" - va preguntar tot somrient.
- "Ra... Raldur. O... on sóc?" - va respondre en Raldur.
- "Oh, vaja, sembla que encara no t'havia passat mai... Has estat invocat per aquest vellet, té la mania de fer-ho de tant en tant amb tothom..." - va respondre la Lexi. - "...veus? això és un gran laberint, quan arribem al centre, ens tornen al lloc on erem abans..." - va dir mentre assenyalava una porta de ferro - "...aquella porta és un bon començament..."
- "Llavors... si arribo al centre, podrè tornar a Annakarl?" - va preguntar en Raldur amb cara d'esperança. La Lexi no va poder evitar riure. - "per què rius?"
- "Doncs, home... aquest nom fa temps que només surt als llibres, i dubto molt que ningú tingui ganes d'estar pululant per allà" - va respondre la Lexi.
- "...als llibres? què dius? fa un moment que he arribat des d'allà, hi havia una guerra i..."
- "Escolta, Raldur... Era Raldur, oi? Vols dir que no has rebut un cop al cap quan has arribat? Annakarl no existeix com a tal... només és la localització d'unes ruines, i no estan a un lloc agradable de visitar, precissament..."
- "No pot ser... el meu poble... no existeix?"
- "Mira, serà millor que no vagis diguent que ets de Annakarl, o et prendran per boig. És possible que hagis rebut un cop al cap i no recordis clarament on vius o quelcom semblant"
- "D'acord..." - va respondre en Raldur abaixant el cap - "...però jo tinc clar d'on sóc" - va pensar per dins.
- "Eh, nano! Si no arribes fins al centre del laberint no podràs marxar d'aquí, ho sabies?" - va interrompre el vellet, ell semblava aliè a tota la conversa i pensar en el seu laberint només.
- "Vaja... Està bé" - en Raldur va començar a caminar cap a una porta, la Lexi va obrir-la primer i abans de marxar va dessitjar-li sort - "Bona sort, Raldur! Jo vaig tirant, que ja em conec el camí de memòria!" - "Espera'm!" - va dir inútilment en Raldur, ella havia dessaparegut ja darrera la porta mentre es sentien sorolls de portes metàliques obrint-se i tancant-se. El vellet va intentar aclarir els dubtes que allò havia generat a en Raldur:
- "Veuràs, és que hi ha un petit premi per arribar al centre, i com el premi el determina el temps, doncs la gent acostuma a intentar arribar el més aviat possible..."


En Raldur va obrir la porta i la va passar, trobant-se un altre passadís igual. - "Ostres! Això és impossible... em perdrè per aquí, jo..." - va pensar. Va seguir obrint portes i travessant passadissos fins que a una de les portes, el vellet, que el seguia tota l'estona, va dir: - "Hmmm... Aquest sembla ser el camí equivocat, prova una altra porta" - En Raldur va veure una altra porta al mateix passadís, i la va anar a obrir...


En obrir la porta, el vellet i en Raldur es van trobar un home encaputxat, completament vestit de verd. No se li podia veure la cara, però el vellet va reaccionar amb una cara de gran sorpresa, i va fer un pas enrere. En Raldur, que ja començava a estar una mica tip de totes les coses extranyes que estaven passant, va agafar la seva espasa amb la intenció de treure-la i enfrontar-s'hi...


- "Atura't, Raldur!" - va dir l'home misteriós.
- "Qui ets?" - va preguntar en Raldur realment enfadat. - "Com saps qui sóc?"
- "La pregunta no és qui, sino què sóc, i sé qui ets perque esperava la teva arribada, però no m'esperava que acabessis a un lloc com aquest..."
- "Huh? Com que què ets?" - en Raldur no entenia res, però ja havia deixat anar l'espasa al seu lloc.
- "Jo sóc tot, i no sóc res. Jo sóc el creador de totes les coses. El meu nom és Guthix, i mantinc l'equilibri de Gielinor, el nostre món"


Amb això, el misteriós Guthix va fer un moviment amb les mans, i en Raldur va tornar a tenir la mateixa sensació que va tenir al portal que l'havia traslladat a aquell laberint. Un altre cop, tot va ser foscor.


- "...i ara... on sóc?" - va pensar en Raldur.


En Raldur estava davant un riu, va seure per tractar de reflexionar sobre tot el que havia passat. Moltes coses per assimilar, la mort d'en Dok, el portal, la guerra, el laberint, el vellet, Guthix, ara un lloc completament nou... Realment l'única cosa normal havia estat la trobada amb la Lexi, però fins i tot aquí hi havia coses per pensar-hi. Realment Annakarl no existia? o sí? De fet aquella noia havia mencionat un lloc anomenat així, però eren unes ruines... Potser aquestes transportacions havien fet que d'alguna manera passés més temps del que semblava i la guerra ja s'havia acabat? El cap d'en Raldur era un gran trencaclosques amb les peces barrejades, i necessitava posar-ho tot en ordre, però com? De sobte, una veu el va sobresaltar:


- "Bon dia!" - Un home arribava amb una canya de pescar a la ma, portava unes robes que en Raldur havia vist abans... però no recordava on. També portava una capa posada, blanca, amb unes linies blaves als costats. Al centre de la capa, un símbol amb forma de barret magic. - "Que has vingut a pescar aquí, també?"
- "Pescar? No, no... jo... acabo de venir de.... bé, no sé ben bé d'on. M'he fet un cop molt fort al cap i no puc pensar amb claretat..." - va dir en Raldur, que va decidir dissimular amb l'excusa del cop de la Lexi...
- "Ah, bé! Llavors acompanya'm, vaig a pescar una miqueta i després torno al poble a cuinar, així et farè quelcom a tú també... Tindràs gana, oi?"


La veritat és que sí que tenia gana... Tot el que havia passat, les emocions, els viatges extranys, i el fet que no havia menjat res des de bastant abans que esclatès la guerra... Sí, definitivament havia d'acceptar aquella invitació. Almenys aquell home semblava simpàtic, i d'alguna manera semblava que es podia confiar en ell. Per això va decidir-se i tractar de treure informació.


- "Escolti, bon home... vostè ha sentit a parlar d'un lloc anomenat Annakarl?" - va preguntar tractant de no aixecar sospites.
- "Annakarl? Sí, em sona molt... Crec que és un lloc on hi havia una fortalesa zarosiana fa molts anys, allà per la Segona Edat..." - va explicar l'home mentre vigilava la seva canya de pescar.
- "Segona Edat? Què vol dir?" - va preguntar en Raldur, que finalment semblava tenir respostes.
- "Ah, clar... el cop de cap... deus estar una mica desorientat. Mira, ara mateix estem a la Cinquena Edat i..." - no va poder acabar la frase.
- "COM!??" - va interrompre en Raldur. - "Cinquena Edat? quants anys són una edat d'aquestes?"
- "Doncs... Mira, saps què farem? Com que sembla que t'hauria d'explicar masses coses, millor avui descansem i demà anirem a un lloc on et podràs informar millor..."
- "A on?" - va preguntar en Raldur, encara nerviós, però una mica més calmat, potser perque tractava de mantenir la compostura.
- "A la biblioteca de Varrock! Allà hi ha molts llibres d'història, i a més demà he d'anar per una reunió que tinc, així que puc acompanyar-te... A més, el noi que porta la biblioteca té un gran coneixement d'història, i et pot ajudar millor que jo." - va dir - "Ah, mira, sembla que han picat!" - i va treure un gran peix del riu.
- "Per cert, em dic Raldur."
- "Ah, almenys recordes el teu nom." - va dir l'home - "certament, no m'havia presentat... quin cap el meu! Em dic Francesc, però els meus coneguts em diuen 'el Mag', així que normalment sóc conegut com Mag Francesc."
- "Ah! i a què es dedica? és pescador?"
- "No, això és un hobby que tinc. Sóc el líder d'un grup d'aventurers que es diu Catalonia. Demà et presentarè alguns dels membres del nostre grup quan arribem a Varrock."


El cistell que portava ja estava ple de peixos, així que tots dos es van aixecar i van anar cap al poble, un poble petit anomenat Lumbridge. Van arribar a una casa petita, i allà en Francesc va preparar els peixos. Van sopar i van anar a dormir.


- "Mira, a aquella habitació hi ha un llit, pots descansar allà. Demà quan ens aixequem anirem a Varrock."


--- Fi de l'episodi ---


Anar a l'episodi 7.

jaja, ia surt el mag, guai guai! després surto jo no?? i la comunitat catalana tambe!! juasjuas m'agrada m'agrada

No m'esperava el final de la penúltima :S

Haha aquesta última part ha sigut divertida, ara estic intrigat per veure que li passa a en Raldur, com ha arribat a la cinquena edat. Haha i no m'imaginava pas sosrtir

Cada cop és millor la història, dok

Aquest mag em fa mala pinta :S Deu ser un dels terroristes de Sharadomin.

M'encanta la part quan es al laberint i diu "Huh?", me l'imagino amb una cara de pasmarote brutal XDD Felicitats tio, això cada cop està més interesant. El gir argumental que has fotut ha sigut bastnat perillós, però l'has sapigut encabir a la perfecció i m'ha encantat! MORE MORE!

P.D: es bastant graciós llegir coses com "Annakarl" o "Lumbridge" i de sobte, "Francesc" XDD

Anar a l'episodi 6.


Episodi 7: Catalonia.


- "Bon dia, Raldur! Has dormit bé" - va dir en Francesc en veure el Raldur sortir de l'habitació.
- "Bon dia!" - en Raldur va badallar - "Sí que he dormit bé, la veritat és que necessitava un descans." - va dir.
- "Bé, preparat per anar a Varrock?"
- "Sí, tot llest!"


Els dos van sortir i van anar cap al nord de Lumbridge, van sortir del poblet i van anar per un camí de terra que anava en direcció nord. Al cap d'una estona, van començar a veure la ciutat de Varrock.


- "Allò tan gran és Varrock?" - va preguntar en Raldur.
- "Sí, és una gran ciutat comparada amb Lumbridge." - va respondre en Francesc amablement.


Van arribar a l'accés sud de la ciutat de Varrock i hi van entrar. En Raldur es va fixar en els guàrdies de la porta, d'alguna manera li van fer pensar en Annakarl i els seus guardians. Van arribar a la plaça central, van agafar un carreró i en arribar al final del carreró van acabar a davant d'un edifici bastant gran.


- "Ostres! Quin edifici més maco! és la biblioteca de què em vas parlar?" - va preguntar en Raldur.
- "No, aquesta és la seu del nostre grup, Catalonia." - va respondre en Francesc, i van entrar.


- "Bon dia, nois!"
- "Hola Mag! Què tal va anar la pesca ahir?" - va preguntar un dels nois que hi havia allà.
- "Oh, bé, bé... Vaig pescar una pila de peixos, i aquest noi" - va dir assenyalant en Raldur
- "Oh? Hola! Sóc en Zoe, com et dius?"
- "Raldur, encantat"
- "Ep!" - va interrompre en Francesc - "Saps que en Zoe ha estat qui ha dissenyat i construït l'edifici?"
- "De debó?" - va dir en Raldur.
- "Sí, en Zoe és un dels nostres millors guerrers, i a més el nostre especialista en construcció." - va explicar en Francesc - "saps, Zoe? a en Raldur li ha agradat l'edifici." - va dir.
- "Ah, sí? Doncs moltes gràcies, home!" - va dir en Zoe somrient.
- "Mira" - va dir en Francesc dirigint-se a en Raldur - "Aquell d'allà és en Golden, i aquell d'allà és en Darklink, però normalment li diem Dark..." - en Francesc anava presentant els membres que hi havia per allà.
- "...i aquell d'allà qui és? Sembla anar molt atavalat amb la seva feina..." - va preguntar en Raldur.
- "Ui! A aquell millor no el molestis ara..." - va dir en Francesc.


En Raldur no va fer gaire cas i va acostar-se a aquell home tan atavalat...


- "Ostres! Ara la tindrem..." - va pensar en Francesc, posant-se la mà al cap.
- "Hola, perdoni, què està fent aquí, vostè?" - va preguntar en Raldur.
- "Oh, no! Ara començarà..." - va pensar en Zoe.


L'home es va girar, va mirar en Raldur, i aquest es va espantar - "Quina mirada, tu!" - va pensar, però va tenir poc temps per pensar, perque l'home va començar a parlar amb un to de veu casi robòtic:


- "Escolta'm nanu: Sóc el prototip Drixlen 3.1, l'èsser més perfecte mai vist. He estat concebut amb la capacitat de fer tres encanteris alhora mentre preparo municions de ballesta. Tinc tres rècords de Varrock i un de Gielinor d'alquímies consecutives en una hora. Sóc capaç de robar un guàrdia sense que se n'adoni i al mateix temps tallar un arbre. Aquesta explicació m'ha fet perdre 3,6 segons en el meu treball, prepara't a mo..." - quan estava a punt d'acabar la paraula, en Zoe el va interrompre.
- "Hey, Drixlen!" - va dir - "Creus que seria possible combinar el que feies ara amb unes voltes al circuit d'agilitat nou que hem instal·lat al pati de darrera?" - en Drixlen es va girar i va mirar en Zoe.
- "Hi ha un 78% de possibilitats que m'en surti, i un 53,9% de possibilitats que en el procés guanyi un milisegon per volta, però no estic segur. Vaig a provar-ho. Et donarè dades exactes d'aquí a 5 hores. No em molesteu, si us plau." - i va obrir la porteta que donava al pati i va sortir correns.
- "Uff! Sort que has estat ràpid, Zoe!" - va dir en Francesc.
- "Bé, almenys ara estarem una estona tranquils... però no sé què li podria dir el proper cop, si passa quelcom semblant..." - va respondre en Zoe.
- "Bah! 99.000 monedes a cal pistraus!" - renegava un noi mentre entrava per la porta principal de la seu de Catalonia.
- "...i ara? què t'ha passat?" - va preguntar en Zoe.
- "He perdut la meva capa de mestre miner, cagom tot!"
- "Què tal si vas a buscar-la al bar dels nans, segur que vas anar a beure cerveses negres de les seves i te la vas deixar allà..." - va dir en Golden sense poder aguantar-se el riure.
- "Boneshhhh a tothom! Esshhh pot?" - va dir un nan que anava ben begut mentre entrava per la porta.
- "Ostres, tú, el nan borratxo... a veure a qui li dona el kebab caducat avui..." - va dir en Dark.
- "Eoooo! He vingut a portar aquessshhhta capa al nossshhtre amic Sshhhuplishhi... que sshhe la va deisshhhar anit al bar..." - va dir el nan. En Golden estava revolcat pel terra riguent.
- "Ho veus, Supli? Ja t'ho deia jo... hahahahahaha" - deia amb llàgrimes als ulls de tant riure.


El noi, que finalment es va presentar amb el nom en clau "Suplici", es va posar la seva capa i va seure amb gest seriós. Poc a poc van anar seient a la taula tots els membres, amb en Francesc al lloc més destacat. En Dark va assenyalar a en Raldur i va dir:


- "Que potser no hauriem d'enviar a aquest al darrera del nan, també?"
- "No, ell es queda a la reunió." - va dir en Francesc tranquilament. - "de fet, el primer punt del dia té a veure amb ell." - tots van mirar extranyats a en Francesc, que va seguir parlant: - "voldria que en Raldur formés part del nostre grup."
- "A mi si és idea teva em va bé." - va respondre en Zoe. En Golden va fer que sí amb el cap, i també en Suplici.
- "D'acord, si tú ho vols així..." - va dir en Dark, que fina aquell moment s'havia mostrat bastant distant amb aquell nouvingut. Es va aixecar, va anar a buscar una cadira i la va portar cap a la taula. - "Au! seu amb nosaltres!" - va dir dirigint-se a en Raldur.
- "Zoe..." - va dir en Francesc - "tens un mapa actualitzat per aquí?"


En Zoe va treure un mapa i el va posar a sobre la taula. En Francesc es va aixecar i va mirar en Raldur:


- "Mira: tota aquesta zona negra del nord és coneguda com el Wilderness, és la part més perillosa del planeta, i poca gent s'atreveix a anar-hi, i els que hi van ho fan amb màximes preparacions i precaucions, i encara i així alguns no poden evitar morir allà..."
- "Mag, que potser en Raldur no coneix el Wilderness?" - va dir en Zoe completament extranyat.
- "Bé, diu que ha rebut un cop al cap i no recorda gran cosa..." - va dir en Francesc, i tot girant-se cap a en Raldur, va afegir - "...però ara mateix vull una explicació."
- "Eh?" - en Raldur va posar cara de sorpresa.
- "Sí" - va respondre en Francesc - "t'he portat aquí perque vull que ens expliquis a tots per què m'has preguntat per un lloc que queda justament aquí." - va assenyalar un punt del Wilderness - "... i el que més m'ha intrigat... Vull saber per què et vas sorprendre tant de l'època en la que estem."


En Raldur tenia el cap baix, no sabia què fer, havien descobert la falsetat de la seva excusa. - "i doncs, Raldur, em voldràs respondre?" - va dir en Francesc, que realment no semblava enfadat, sinò més aviat curiós, allò va animar en Raldur a parlar: - "Em prendreu per boig si us ho explico..." - va dir. En Francesc va somriure i va respondre amb un "Prova-ho."


En Raldur va començar a parlar del poble d'Annakarl, de la Fortalesa, i dels fets que havien passat el dia anterior abans d'arribar a la vora del riu Lum. Fins i tot va explicar l'incident del laberint, mentre els membres de Catalonia escoltaven atentament. En acabat, en Francesc va tornar a agafar la paraula:


- "Què us sembla?" - va preguntar.
- "Molt extrany" - va dir en Dark amb un to seriós.
- "...però té sentit. Aquella guerra i la lluita de saradoministes i zamorakians va tenir lloc allà en aquelles dates..." - va dir en Golden.
- "Això està als llibres d'història, bé ho pot haver llegit." - va dir en Suplici.
- "Hi ha quelcom que no." - va intervenir en Zoe.
- "Què vols dir?" - va preguntar en Francesc.
- "Raldur, pots repetir el nom de la dona que dius que hi havia a la porta sud del poble?"
- "Segons em van dir, es deia Zilyana. Tenia el cabell vermell, i tenia ales com d'àngel, però enormes."
- "Mireu. A una de les meves aventures vaig entrar en contacte amb la Pedra de Jas i vaig veure el passat, i curiosament Zilyana i K'ril Tsutsaroth van lluitar a Annakarl durant aquella guerra. Bé podria ser l'adversari que segons en Raldur ella va dir que havia cridat la seva atenció... i això no surt a cap document."
- "Entenc, llavors o el que diu és veritat o ha estat en contacte amb la Pedra també..." - va dir en Francesc.
- "Hmmm... Jo diria que diu la veritat. La Pedra de Jas no és fàcil de trobar, i amb tot el respecte, no veig a en Raldur tan preparat com per haver-la trobat. No és quelcom que es trobi per casualitat."
- "...i d'aquells guerrers, dius que no recordes els seus noms?" - va preguntar en Francesc.
- "No, la veritat és que amb tot el que ha passat, m'he quedat en blanc, ara..." - de sobte, en Raldur va saltar com un ressort. - "Clar! Ja sé on havia vist les teves robes abans! Un dels guerrers portava exactament aquestes robes!" - va exclamar assenyalant en Francesc.
- "Ahrim! o sigui que eren els germans Barrows?" - va dir en Zoe sorprès.
- "Ostres, sí! Ara ho recordo! El meu es deia Verac!"
- "Els germans Barrows eren guerrers de Saradomin abans de patir la seva maledicció, oi?" - va dir en Dark.


La conversa va durar un parell d'hores més. D'alguna manera, els membres del Catalonia havien acceptat la història d'en Raldur, encara que no tenien clar com havia pogut acabar en una època tan llunyana a la seva. En tot cas, el van acceptar com a nou membre del grup, i potser podrien intentar ajudar a en Raldur a tornar a la seva època, i mentrestant, en Raldur podria ser d'ajuda al grup, ja que semblava tenir certa experiéncia de combat.


Més tard, a un lloc llunyà...


- "Estem sota mínims. Les tropes enemiges avancen i acabaran extenent-se per tot el poble."
- "Gràcies per l'informe. Ara tú, has aconseguit fer progressos en la teva missió?"
- "He pogut contactar amb un missatger d'un dels grups d'aventurers més competents de Gielinor."
- "Vindran a ajudar?"
- "Espero que sí, el missatger em va donar esperances després d'explicar la nostra situació"
- "Com es diuen?"
- "Catalonia."


--- Fi de l'episodi ---


Anar a l'episodi 8.

:O Això es posa molt interessant haha, sembla que els propera capítols tindran molta més acció. Els espero amb impaciència

jajajaj com m'he rigut amb lu del drixlen jajaj! i surtu jo!!!! w00t! pero saps qui et falta dok? el catalonia pk!!

Anar a l'episodi 7.


Episodi 8: La primera missió.


Seu del grup Catalonia, han passat tres dies des que en Raldur va ser acceptat com a nou membre del grup. En Francesc ha convocat una reunió especial i començava a exposar els punts del dia:


- "Bé, el primer punt del dia és..." - en Francesc va assenyalar un dels membres - "... Chew, si us plau, posa al dia al grup."
- "Estava portant a terme una missió de reconeixement per la zona sud de Morytania quan he trobat aquest grup de resistència que ens ha demanat ajuda..." - explicava en Chew mentre tothom estava atent.
- "Hmm... parles d'aquesta zona?" - va preguntar en Zoe mentre assenyalava un poble marcat al mapa.
- "Sí, és aquí..." - va respondre en Chew - "...pel que es veu, aquesta zona d'aquí..." - deia mentre feia un cercle imaginari amb la mà sobre una altra zona del mapa - "...està habitada per vampirs que tenen la població horroritzada, i aquest grup és una mena de resistència del poble..."
- "Bé, serà qüestió de fer-hi una ullada, doncs... Jo conec la zona, si el Mag vol..." - va dir en Zoe.
- "D'acord, doncs Zoe, tú i en Raldur hi anireu." - va dir en Francesc.
- "Jo també vull anar-hi!" - va exclamar en Chew.
- "Ho sento, tinc una altra missió per tú ara mateix..." - va respondre en Francesc amb veu calmada. - "...d'altra banda..." - va ser interromput per una veu casi robòtica que venia del fons del passadís:
- "Quin desastre! Quina porqueria! Quin fàstic! Quin horror!"
- "Huh?" - es va girar en Zoe - "Drixlen! Què ha passat?"
- "No llegiu els diaris? Han descobert una nova forma de craftejar runes, més ràpida, millor. Ara ja no es necessita ni saber-ho fer bé. Guanyes temps facis el que facis. No hi ha dret. No, no n'hi ha. En el meu temps havia de treballar de valent per aconseguir guanyar microsegons en crear cada runa. Per què ho fan?"
- "Drixlen, t'estàs possant vermell, i et surt fum del cap..." - va dir en Zoe - "...no se t'estarà escalfant el processa... estooooo... el cervell?" - deia mentre tractava d'evitar esclatar a riure.
- "Tú fes broma, fes! Jo ja riurè quan toqui..." - va dir en Drixlen amb la seva veu cibernètica.


En Raldur es va aixecar amb un gest seriós a la cara, es va acostar a en Drixlen i va començar a parlar:


- "Escolta, jo he sentit a dir que per descobrir aquesta nova tècnica de creació de runes es van basar en estudis fets a partir del treball d'un gran creador de runes..."
- "Ah, sí?" - va preguntar en Drixlen. En Raldur seguia amb el seu posat seriós.
- "Sí, crec que fins i tot vaig sentir a dir el teu nom" - va afegir.
- "De debó? Ara em quedo més tranquil. Moltes gràcies. Vaig a treballar." - va dir en Drixlen mentre es girava per anar-se'n, però després de fer un parell de passes va parar i es va tornar a girar cap a en Raldur - "Té, això és per tu." - va dir mentre li donava un amulet molt macu per portar al coll.
- "Ostres! Moltes gràcies! M'encanta!" - va dir en Raldur mentre se'l posava.
- "Et farà aprofitar millor la teva força. Està imbuit amb un encanteri d'alt nivell. T'ajudarà en les teves missions. Ara sí, marxo..." - va dir en Drixlen mentre sortia de la sala.


Tota aquesta escena va fer reflexionar a en Francesc. Semblava que havia encertat amb l'elecció d'en Raldur com a company de missió per en Zoe. Després de tot, mai havia vist algú tranquilitzar en Drixlen quan està tan atavalat d'aquella manera, exceptuant en Zoe, que tenia una habilitat especial a l'hora d'analitzar què i com dir-li a cada moment. La reunió es va dissoldre uns minuts més tard després d'exposar un parell de punts que no tenien gaire relevància i en Zoe i en Raldur es van preparar per anar a fer la seva missió.


- "Us acompanyo!" - va dir una veu mentre estaven sortint per la porta.
- "Ah, vens amb nosaltres, Dark?" - va preguntar en Raldur.
- "No, no vaig al mateix lloc, però tinc tasques a fer a la torre del nord-oest de Canifis, així que podem anar junts fins allà" - va respondre en Dark.
- "Espereu un moment!" - va dir en Francesc - "en Golden m'ha demanat anar amb vosaltres..."


Així doncs, els quatre van travessar la ciutat de Varrock i van sortir per la porta est. Van agafar un camí de terra que conduia al Temple de Paterdomus. Un cop allà, van agafar un petit camí cap al nord i van obrir una porteta que hi havia al terra, van baixar unes escales i van passar per un túnel que donava a l'altre costat del riu Salve. en sortir, en Dark es va acomiadar i va tirar cap al nord. En Golden, en Zoe i en Raldur van seguir anant cap a l'est fins arribar al poble conegut com Canifis.


Un cop a Canifis, en Zoe va anar a la part de darrera del bar i va començar a buscar pel terra fins que va trobar una porta.


- "Bé, anirem per aquí, és una drecera que ens evitarà haver de passar pels pantans de Morytania." - va dir.


Després de fer camí per un túnel i d'agafar una petita barca per baixar pel riu en direcció sud, van arribar al poble de Mort'ton. Allà van decidir prendre un petit descans.


- "Per què creus que el Mag no ha deixat venir en Chew" - va preguntar en Golden.
- "Té una certa fama d'esbojarrat i d'entrar en combat de manera inconscient." - va respondre en Zoe.
- "Ah, cert! Recordo que un cop m'ho va comentar en Dok, que havia de còrrer darrera d'ell a una missió..." - va dir en Golden mentre reia.
- "Ostres! Ara que hi penso, què se n'haurà fet? Ja fa molt de temps..." - va dir en Zoe amb cara pensativa.
- "Dok? Dok??" - va pensar en Raldur - "també aquí hi havia un Dok? Seria el mateix que jo coneixia? No, això és impossible..." - els pensaments d'en Raldur anaven massa depressa. Sense ni adonar-se, la seva última reflexió li va sortir en veu alta: - "Però en Dok és mort..."
- "Oh. tú també vas conéixer algú que es deia així? - va preguntar en Zoe.


En Raldur va començar a parlar d'en Dok, i conforme anava parlant, més semblava que els dos 'Doks' eren la mateixa persona, però al final en Golden va fer un gest de negació amb el cap.


- "Però no crec que parlem del mateix. Ell mai hagués mort així"
- "Cert. El Dok que nosaltres coneixiem sempre prenia moltes precaucions abans de lluitar. No li agradava gens entrar en combat sense preparar la seva estratègia a la perfecció..." - va explicar en Zoe.
- "Recordo que un cop em va tenir un quart d'hora parat mentre m'explicava l'estratègia abans d'anar a lluitar..." - va dir en Golden recordant vells temps.
- "En tot cas, fa dos anys i mig que no sabem res d'ell. Va desaparèixer del mapa..." - va dir en Zoe.


En Raldur es va posar a pensar un altre cop. Dos anys i mig era casi el temps que feia que havia conegut a en Dok, i llavors en Dok li havia explicat que feia poc que s'havia instal·lat al poble. Què volia dir tot això? Mentre ho pensava, en Zoe va interrompre els seus pensaments amb una pregunta:


- "Per cert, sabies que els germans Barrows estan a un cementiri aquí a prop?"
- "De debó?" - va respondre en Raldur.
- "Sí, diuen que fins i tot amb eines apropiades pots fer una visita a cada tomba, però això fa que els seus esperits s'aixequin i lluitin contra un."
- "Ostres! No tinc gens de ganes de tornar-hi a lluitar..." - va dir en Raldur tot atavalat.
- "Doncs podriem anar. Si els derrotes a vegades alguna peça de la seva armadura es materialitza i te la pots quedar, i són d'un material excepcional!" - va dir en Golden. Aixo va fer recordar quelcom a en Raldur:
- "Llavors en Francesc hi ha lluitat?" - preguntà mentre recordava que en Francesc portava les robes màgiques de l'Ahrim.
- "Casi tots nosaltres ho hem fet."- va respondre en Zoe.


En acabar la conversa, els tres homes van decidir no caure a la temptació de visitar els Barrows, ja que tenien una missió per portar a terme. Van donar fi al seu descans i van dirigir-se al poblet que hi havia al sud de Mort'ton: Burgh de Rott.


---


- "Senyor! Hem detectat tres elements hostils dirigint-se a Burgh de Rott"
- "Envieu els 'Vyrewatch' al poble, a veure què està passant"
- "Sí, senyor."
- "També vull que dupliqueu la vigilància a la Ciutat. No vull cap moviment aliè a la nostra propietat."
- "D'acord, senyor, així es farà."
- "Una altra cosa. Feu venir a en Ranis Drakan."
- "Ara mateix, senyor!"



--- Fi de l'episodi ---


Anar a l'episodi 9.

hehe està guai, ara comença a veures que passa amb en Dok, només falta que aparegui i es resolgui l'enigma hehe. Però de moment a veure que passarà a Burgh de Rott i quina missió haurà de fer en Chew hehe

jeje, m'agrada!! i cada cop més!! M'hagues agradat que lluitessin contra els barrows, espero que en un futur ho facin . Esperan el proxim capitol!!

PD: El drixlen em fa molta gracia xd
PD2: has posat el que et vaig suggerir!

Ostres, en Dok controla l'espai-temps. A veure com es el següent.