L'aventura d'en Raldur

Boníiiiiiiiissima!!! Qui redimoni serà aquesta presencia hostil...?

Anar a l'episodi 9.


Episodi 10: Infiltració.


En Raldur i en Zoe van arribar a les roques que havia dit en Golden, i van començar a passar amb precaució per sobre, van arribar a l'altra part del mur i van veure l'obertura mencionada pel company. Van entrar-hi i van començar a avançar pel mur. Tot anava perfecte, fins que van veure que no podien seguir avançar més pel mur.


- "Haurem de sortir per aquí" - va dir en Zoe.
- "D'acord, vols que faci una ullada?" - va respondre en Raldur.
- "Sí, fes-ho... Més val assegurar-se..." - en Raldur va acostar-se a una obertura de la paret i va treure el cap amb compte.
- "Via lliure!" - va dir, i els dos van sortir i es van posar contra la paret d'un edifici.
- "A partir d'ara es posarà difícil, sembla que els carrerons aquests estan tallats per barricades, així que haurem de passar pels edificis i buscar sortides..." - va dir en Zoe, després va afegir - "...a més, haurem de vigilar de no ser vistos."


Els dos van entrar a l'edifici, estava mig en ruines i no s'hi veia cap altre sortida. En Raldur va veure una escala vella de fusta i va fer-ho saber a en Zoe, qui va decidir pujar i fer una ullada des del pis de sobre. En pujar, va veure que mitja paret havia caigut, i que hi havia un altre edifici a l'altre costat del carreró. Van decidir saltar-hi. Al següent edifici van haver de deixar-se caure al pis de sota per un forat del terra, i van sortir per una vella porta de fusta que semblava que anès a caure en qualsevol moment. Al següent carreró van poder observar de primera mà la trista realitat de Meyerditch: unes poques persones, amb cara poc saludable, vestides amb troços de tela encara més destrossats que els que havien vist a Burgh de Rott. Cares de por, alguns d'ells tirats per terra perque ja eren massa dèbils per caminar. Aviat en Zoe es va adonar que Meyerditch devia ser la part de la regió a on mig-vivien els humans, probablement els vampirs els tenien allà com a esclaus i per alimentar-se de la seva sang. Una petita xerrada amb un dels pocs que va atrevir-se a parlar va confirmar-ho: havien de pagat un tribut de sang cada cop que venien els guàrdies de torn, els anomenats "Vyrewatch". Els dos aventurers van seguir el seu camí a través de carrerons i edificis, ara amb un camí una mica més clar gràcies a l'ajuda d'alguns dels homes de la zona.


Semblava que ja havien fet camí, anaven pel sisè o setè edifici ja, havien de pujar unes escales, per variar, aquest cop eren d'obra, no obstant. De sobte en Raldur, que estava pujant primer en aquest moment, va aixecar el braç esquerre per avisar en Zoe que s'aturès, i es va ajupir i posar contra la paret. Dos "Vyrewatch" van passar volant pel costat de l'edifici, per sort, en Raldur n'havia vist un, o millor dit, la seva silueta, per un petit forat de la paret.


- "De ben poc, eh? Bona feina Ral..." - en Zoe es va girar - "Raldur???" - en Raldur no hi era.


---


Mentrestant, a Varrock:


- "Ja veig, així que aquesta és la situació..." - va dir en Francesc, en Golden acabava de donar-li l'informe de la missió.
- "Sí, en Raldur i en Zoe s'hi han infiltrat en missió de reconeixement" - va respondre en Golden.
- "Trobo molt interessant aquesta conversa vostra a Mort'ton"
- "En Zoe em va incidir en que ho mencionès a l'informe, Mag"


---


- "Però què dimonis...? Es pot saber què faig a una fleca, ara?" - es va preguntar en Raldur, completament confós.
- "Hola! T'he vist amb cara de tenir gana, així que et deixo que agafis un donut de gratis!"
- "Huh? Un... donut?" - en Raldur es va mirar la safata i va agafar un donut solitari que hi havia.
- "Això mateix, ara ja te'n pots anar... Bon profit!!"


En Raldur va sortir per la porta de la fleca.


---


- "Raldur! On eres?" - va dir en Zoe en veure'l - "...i què fas menjant un donut?"
- "Mira, pensaràs que estic boig, però de sobte m'he trobat que era a una fleca i la flequera m'oferia un donut..." - en Raldur realment no sabia com explicar-ho.
- "Oh! Era això... Bé, no et preocupis, aquestes coses passant de tant en tant per aquí..." - va respondre en Zoe fent cara de trobar-ho completament normal. - "Au! seguim endavant, Raldur!"
- "Sí!" - va respondre en Raldur, i van començar a avançar de nou.


---


- "Senyor... Ens ha manat cridar?"
- "Ah, per fi! Els dos germanets... Ranis, Vanescula, tinc una missió per vosaltres."
- "De què es tracta?"
- "Un element hostil se'ns ha colat i sembla estar a prop de la ciutat. D'altra banda sembla ser que se'ns acosten un parell de ratolins pel sud. Vull que me'ls trobeu i us en feu càrrec."
- "D'acord, jo em dirigire a Meyerditch per trobar aquells dos."
- "Si la Vanescula vol ocupar-se d'ells, jo anirè a cercar l'altre... Serà una bona presa si ha estat capaç de venir sol i fer-se notar..."
- "Ves amb compte, Ranis... Els informes que m'han donat són de que ha accedit des de l'est. Això està fora dels límits humans..."
- "Ho tindrè en compte, i ara amb el seu permís..."
- "Feu, feu..."


---


En Raldur i en Zoe seguien el seu camí de salts, pujades i baixades de pisos, i carrerons sense sortida, completament aliens al fet que la Vanescula els anava a buscar. La cosa anava bastant bé, havien aconseguit evitar varis controls dels "Vyrewatch" i havien trobat cert nivell de col·laboració entre la població humana de la zona. Van pujar per les escales d'un edifici i, per fi, van veure un carrer sense cap barricada des d'allà.


- "Mira, Raldur! Ja gairebé hem acabat aquest laberint. Aquell carrer ja sembla donar a una zona diferent." - va dir en Zoe.
- "Haurem d'anar amb més compte a partir d'ara, oi?" - va preguntar en Raldur.
- "Sí, ara haurem de vigilar més i..." - anava explicant en Zoe, quan van sentir una veu.
- "Mira què tenim aquí! Dues rates de la Myreque!" - va dir un "Vyrewatch" que els havia sorprès.
- "Pífia! M'he distret massa!"- va queixar-se en Zoe, mentre mirava la parella de guardians que estaven flotant al davant seu.
- "...i ara?" - va preguntar en Raldur.
- "Ara..." - en Zoe va mirar els voltants - "...sembla que no hi ha ningú més per la zona, haurem d'eliminar-los ràpid i amagar-nos abans que ho descobreixi la resta..." - va pensar, finalment va agafar la seva espasa i va dir "...haurem de lluitar!" - en Raldur va agafar el mànec de la seva espasa. No bostant, quelcom els va interrompre.
- "Vosaltres dos, què feu aquí parats sense fer la ronda?" - la veu sonava molt enfadada.
- "Va...Va...Va...Vanescula!" - va dir un dels dos guardians. Semblava mentida tractant-se d'un monstre, però es veia completament presa de la por.


Aquella dona identificada com Vanescula era molt diferent als "Vyrewatch": Mentre ells anaven volant amb les seves ales i tenien un aspecte de barreja entre rat-penat i humà, i la seva pell era casi negra, amb cert toc vermell, ella flotava per l'aire sense necessitat d'ales, estava completament en forma humana, encara que seguia tenint els ulls d'un color vermell intens. També la seva roba era més com de classe social alta. Va ordenar els dos guardians que anessin a fer la seva ronda, i aquests van sortir disparats, deixant-la sola amb en Zoe i en Raldur.


- "Si t'han deixat sola, i han reaccionat així, deus ser bastant més poderosa que ells, i pel teu aspecte i roba, diria que ets important per aquesta regió..." - va dir en Zoe, encara tenia la mà a l'espasa.
- "Bones deduccions. Vosaltres dos no sembleu de la Myreque... Qui sou i què heu vingut a fer?" - va respondre la Vanescula.
- "Membres del grup Catalonia. Estem en missió de reconeixement per a la Myreque." - va explicar en Zoe.
- "Vaja, així que no sou Myreque, però treballeu per ells... Bé, tant me fa. Ja m'aneu bé!" - va dir.


Acte seguit, la Vanescula va moure's posant-se a darrera dels dos aventurers, d'esquena a ells, aquests no havien vist com es movia, per ells simplement havia desaparegut i reaparegut de sobte. La Vanescula va fer un senyal i va baixar les escales. - "Seguiu-me, vull negociar quelcom amb vosaltres..." - Encara que era molt extrany, en Zoe va fer que sí amb el cap a en Raldur i van baixar seguint a la Vanescula, ja que, després de tot, si els haguès volgut atacar bé ho podia fer allà mateix, no tenia cap necessitat d'amagar-se de la seva pròpia espécie.


- "Bé, per començar em presentarè: El meu nom és Vanescula Drakan, i com has deduit, sóc de la família reial de la regió de Sanguinesti."
- "Zoe i Raldur, del grup Catalonia." - va respondre en Zoe.
- "Molt bé, Zoe, Raldur... Us vull proposar un pacte d'ajuda mútua."
- "Un pacte... d'ajuda mútua?" - va preguntar en Raldur.
- "Aha... Si veniu de part de la Myreque sabreu que el que volen és que els vampirs deixin estar Burgh de Rott i els humans en pau. Jo us puc ajudar amb això. Però a canvi m'haureu d'ajudar vosaltres a mi també..."
- "Ajudar-te? En què et podem ajudar nosaltres?"
- "Per ajudar a la Myreque necessito pujar al poder. Això és en el que m'heu d'ajudar." - les cares de sorpresa d'en Zoe i en Raldur eren per veure-les - "...ara us explicarè els detalls, i us ajudarè a passar les patrulles dels "Vyrewatch".
- "D'acord, t'escoltem." - va dir en Zoe.


--- Fi de l'episodi ---


Anar a l'episodi 11.

:O aquest pacte és sospitós a veure que tramarà la Vanescula i què passarà. I a veure quan sortirà aquest objecte hòstil que encara no n'has dit res, només que segurament no és humà.

Uo oho ho! Cada cop és posa més interesant!ª!

YEAAAAH jaja molt guai em sembla que nose perke IA SE EL DESENLLAÇ d'aquesta misió de reconeixament..=P xD

fua fua fua...politiqueo!! Aixo sembla Juego de Tronos, versió runescape xDD

A veure que pasará amb aquell eni que s'ha colat, es posa més interesant per moments! Aposto a que es en Dok XD

Ey, ¡està molt bé! vaig per el cuart capitol

Anar a l'episodi 10.


Episodi 11: Conspiració.


- "T'escoltem." - En Zoe va seure a una cadira vella, en Raldur va seure al seu costat.
- "Bé, abans de res, deixeu-me que us parli del meu germà gran, Lord Lowerniel Vergidiyad Drakan..." - va començar a dir Vanescula mentre agafava una altra cadira i es colocava a l'altre costat de la vella taula de fusta. - "El meu germà Lowerniel controlava totes les regions dels vampirs, eventualment establint-se a Darkmeyer, el nostre principal nucli. Ell va ser qui va establir el sistema de tributs de sang actual de Sanguinesti, i ell és qui ha participat en la majoria, per no dir totes, les guerres que han tingut participació de la nostra raça... No obstant, un cert dia..." - en Zoe i en Raldur se la van quedar mirant amb atenció. - "...va decidir anar a cercar nous objectius."
- "Nous objectius? Què vols dir?" - va preguntar en Raldur.
- "No ho sap ningú. Simplement va dir que volia cercar nous objectius, i va fer una reunió amb els rangs alts per fer un traspàs de poder, o dit d'una altra manera, triar un successor. Però per la nostra sorpresa, en comptes de triar en Ranis o a mi, els seus germans, va decidir-se per la línia continuista d'un cosí llunyà, l'actual líder de Darkmeyer, Vanstrom Klause." - en dir això, Vanescula tenia un gest de ràbia a la cara.
- "Així que els familiars us heu quedat una mica fastidiats, oi?" - va interrompre en Zoe.
- "No, no és el que penseu. Jo tenia un pla per conviure en pau amb els humans. En canvi, he hagut de veure la manera de portar les coses d'en Vanstrom, i creieu-me, són pitjors, molt pitjors i molt més cruels que quan hi havia el meu germà, i el que encara és pitjor, al meu altre germà, en Ranis, li agrada aquesta manera de fer les coses." - la cara de la Vanescula en aquest moment va canviar de la ràbia a la tristor. - "He hagut de veure les misèries dels humans residents a Meyerditch: Pobresa, por, malalties, gana... No teniu ni idea de com m'afecta, encara que davant de tothom poso cara de no importar-me res, per dins pateixo..." - En Raldur va aixecar la mirada.
- "Però tu també ets una vampiressa... Com pot ser que...?" - Vanescula va interrompre la pregunta.
- "El vampirisme no es succesori... No es passa genèticament. Jo era humana, i vaig ser convertida igual que el meu germà Ranis... Per això és que tinc sentiments cap els humans i els puc comprendre. Per això quan vaig veure tot allò vaig començar a planejar accedir al poder i canviar les coses."
- "...però l'obstacle és massa gran, oi?" - va comentar en Zoe.
- "La diferència de poder no és tan gran, però és suficient com per no poder acabar amb Vanstrom. He pensat molt en la manera de fer-ho, però estava molt clar que guanyar-me la seva confiança no era prou... Els vampirs tenen certa afinitat amb la idea de tenir poder, i no és quelcom que es vagi passant gaire sovint. Així les coses, la única manera era fer-lo desaparéixer i passar al poder amb una votació dels habitants de la part alta de Darkmeyer. Però com dic, no he pogut intentar res, perque si no hi ha un 100% de possibilitats, no és viable. Després de tot, si em surt malament no només no me'n surtiria, sinò que a més seria acusada de traició i executada. Llavors vaig tenir una idea."
- "Una idea?" - va preguntar en Zoe.
- "Anar a Burgh de Rott i buscar la Myreque per demanar la seva ajuda: un humà és el més indicat per matar un vampir, i jo podia facilitar l'accés a Vanstrom... Però el pla va acabar en el moment en què Vanstrom va decidir fer-me guardià de Darkmeyer, de manera que sortir de la ciutat era poc possible... Anar a Burgh de Rott i mantenir una llarga reunió era simplement impossible."
- "Un moment! Però ara estàs fora de la ciutat, oi?" - va preguntar curiós en Raldur.
- "Sí, perque Vanstrom ens ha cridat en detectar preséncies extranyes, i vaig ser el suficientment ràpida com per triar venir a ocupar-me d'aquesta zona. Era una oportunitat única de trobar la Myreque i poder parlar, ja que se suposa que necessito temps per trobar-vos i eliminar-vos..." - en Raldur va fer cara d'entendre-ho - "...però en realitat el meu pla és facilitar-vos el camí per acabar amb Vanstrom mentre jo m'ocupo de fer campanya per ser triada per sobre del meu germà Ranis."


Vanescula va començar llavors a explicar amb detall tot el pla als dos aventurers. En acabar va posar dues joies a sobre la tauleta de fusta.


- "Teniu. Poseu-vos això a un lloc visible." - va dir.
- "Què són aquestes joies?" - va preguntar en Zoe mentre agafava una d'elles i la mirava.
- "Tenen un encanteri especial d'hipnosi. Si les porteu a un lloc visible, els Vyrewatch i la resta de vampirs creuran que sou dels nostres, i us deixaran en pau." - va explicar.
- "Ah, perfecte." - va dir en Zoe.
- "No obstant, no funcionarà gaire estona amb Vanstrom o Ranis, però espero que s'adonin quan sigui massa tard..."
- "Ho tindrem en compte"
- "Una altra cosa... Sembla ser que una altra persona se'ns ha colat, és dels vostres?"
- "No. És la primera notícia que tenim."
- "Bé doncs... Ara he d'anar a resoldre un assumpte familiar. Bona sort!" - va dir la Vanescula, i acte seguit va desaparéixer davant els ulls d'en Zoe i en Raldur, que quan es van girar la van veure volant en la distància.
- "Déu n'hi dó! És ràpida!" - va dir en Zoe sorprés.


En Zoe i en Raldur van sortir de l'edifici. Per precaució, en Zoe va decidir anar sol a l'entrada de la ciutat, mentre en Raldur esperaria observant des de lluny. Així, si les joies no funcionaven i en Zoe era capturat podria anar a la seu del Catalonia a demanar reforços. Tot i així, de seguida van comprovar que no faria falta. Els vampirs de l'entrada van reconéixer en Zoe com un d'ells d'immediat. En Raldur llavors va anar cap a Darkmeyer i van començar a moure's per la ciutat.


- "Un tercer infiltrat... Qui podria ser?" - ve preguntar-se en Zoe pensatiu.


---


- "D'acord... Ara he de trobar en Ranis... On deu ser?" - va dir la Vanescula mentre es movia.


Tot i que era la millor detectant gent, li estava costant molt trobar la localització d'en Ranis, així com la de l'infiltrat nou. Mentre es movia per la ciutat tratava de concentrar-se al màxim per trobar-los, fins que de sobte:


- "L'he trobat! És a la porta de l'Arboretum... Però per què sento que està tan dèbil?"


En arribar a la porta de l'Arboretum va trobar en Ranis, al terra, malferit fins al punt d'estar proper a la mort. - "Va...nescula... Ajuda'm si... us plau... Gah!" - va suplicar des del terra. - "Clar, no et moguis, ara t'ajudo..." - la cara de la Vanescula va canviar mentre somreia - "...a morir!" - va fer un encanteri i en Ranis va morir. - "Quina sort..." - va pensar - "...trobar-me'l en aquestes condicions m'ha facilitat molt les coses... Però qui pot haver-lo deixat així?" - de sobte la Vanescula va sentir quelcom, es va girar i va dir: - "Surt de l'amagatall... Vull saber a qui he de donar les gràcies..."


- "Vaja, vaja... Sembla que tenim conflictes interns, eh? Mai hagués esperat que el remataries fredament..." - va dir una veu calmada, que sonava una mica metalitzada, mentre una silueta va començar a sortir de darrera d'una columna...


--- Fi de l'episodi. ---


Anar a l'episodi 12.

Ara que la Vanescula ha matat en Ranis, apareix qui el el va deixar malferit... però qui deu ser? I què vol? Què els hi espera a en Zoe i en Raldur? Tot això, sembla que ho sabrem al proper episodi.

xD

Veu metalitzada? Segur que és el prototip de'n Sinofec xDD

amg amg, i sere io qui salvi la venescula!(bueno no, el Raldur, que per això és el rpotagonista xd). Molt bona, segueix aixi:)

Veu metalitzada mmm i no es el robot aquell de la seu Catalonia? XD

Anar a l'episodi 11.


Episodi 12: Objectiu a la vista.


- "Ets de la Myreque?" - va preguntar la Vanescula mentre veia la silueta sortint de darrera de la columna.
- "No. Jo vinc per lliure." - va respondre aquell home. - "Pel que veig, tú no ets una vampiressa gaire normal..." - va afegir.
- "Per què ho dius?" - va preguntar la Vanescula, - "de fet... com pot haver deixat en Ranis en aquest estat?" - es preguntava per dins.
- "Bé, has arribat i has trobat un dels teus malferit. No només no l'ajudes sinò que el remates... Tot plegat ben extrany." - anava explicant - "...el que no tinc encara clar són els teus motius..." - va afegir mentre caminava cap a la Vanescula. Ara aquesta per fi el podia veure.
- "Ara ho entenc tot!" - va pensar la Vanescula mentre feia un petit salt enrere - "Espera un moment!" - va cridar.


Aquell home portava una armadura bastant pesada. Semblava l'armadura dels Barrows, però no coincidia amb cap dels germans. A més, aquell home portava un casc bastant espectacular, amb una espècie de punxes a la part superior, la part que cobria les orelles semblaba com esponjosa, i li donava una expressió bastant aterradora. Un dels dos petits orificis pels que l'home veia tenia una espècie de membrana. La resta del rostre era cobert, motiu pel qual la seva veu sonava metal·litzada, com si portès una màscara antigas o quelcom semblant, però una mica menys intens. L'arma que portava era el motiu de la por de la Vanescula: Era una espècie de llança feta amb una fusta d'un color molt clar, però en comptes de tenir un extrem en punxa, tenia ambdós extrems fets de metall i en corva, però no es tractava de qualsevol metall, era argent. A més, cada una de les fulles que formaven aquells extrems tenia incrustades tres esmeraldes que brillaven d'una forma especial.


- "Definitivament, aquesta llança ha estat creada per acabar amb nosaltres..." - va pensar la Vanescula. Es va sobresaltar quan va tornar a sentir la veu d'aquell home:
- "Bé. Llavors, m'explicaràs quins són aquests motius? La curiositat em mata..."


La Vanescula va començar a explicar el seu pla per obtenir el poder, i els plans que tenia per conviure amb la gent de la regió. Aquell home escoltava atentament i va deixar que acabés tota l'explicació. Llavors ell va començar a explicar com la casualitat havia fet que presenciés la misèria de Burgh de Rott i la regió de Sanguinesti i va decidir fer alguna cosa al respecte. Va relatar com s'havia infiltrat a la regió i havia recopilat informació descobrint l'existència de l'Arboretum i els motius pels quals estava tan ben guardat. Llavors va exposar com mentre estava a dins va detectar la preséncia d'en Ranis i que al sortir se'l va trobar, i el va atacar sorprenent-lo. Finalment va fer saber a la Vanescula que havia detectat com ella arribava, i havia decidit amagar-se i observar què passava. Tot seguit va afegir un "T'ajudarè jo també. Tinc un pla."


El pla consistia en que la Vanescula anés a anunciar a Vanstrom que havia acabat amb els infiltrats, però que en Ranis havia mort en el procés. Per la seva part aquell home desapareixeria per evitar ser detectat i posar en evidència les seves paraules. Com havia pogut comprovar la mateixa Vanescula, aquell home era capaç de gairebé esborrar la seva preséncia, així que podria sortir de la ciutat sense aixecar més sospites. La part final del pla era deixar que els altres dos infiltrats s'encarreguessin de Vanstrom.


- "Però... No creus que tu tindries més possibilitats contra Vanstrom?" - va preguntar la Vanescula.
- "Potser sí, però segons has dit ells són dos, i tenen l'efecte sorpresa de les joies que els has donat al seu favor. A més, jo he de fer quelcom a fora de la ciutat per ajudar-te a ser acceptada a l'hora d'executar els teus plans..." - va respondre.
- "D'acord... Llavors anirè a veure en Vanstrom." - va respondre la Vanescula. De sobte, quan estava a punt de marxar es va girar: - "Per cert... El teu nom?"
- "Valentino... Valentino Belamorte."


---


- "Bé, això està anant perfecte de moment. No obstant tractarem de fer les nostres passes amb cura per evitar sospites..." - va dir en Zoe.
- "D'acord." - va assentir en Raldur.


Els dos passejaven per la ciutat fent-se passar per vampirs. D'alguna manera, l'únic que els podia donar problemes era quan algú els hi donava conversa, però semblava que de moment se'n sortien bastant bé. De fet havien aconseguit accedir al nivell intermig de la ciutat. Havia estat més fàcil del que podien imaginar. Però el problema de debó seria trobar una manera d'accedir a la part superior, on hi havia els vampirs de classe més alta i lògicament, l'entrada al castell on es trobava l'objectiu.


---


- "Senyor..."
- "Vanescula... Què vols? Ja t'has encarregat dels ratolins?"
- "Sí, senyor, però malauradament en Ranis..."
- "Hmm?"
- "L'he trobat mort, però he pogut acabar amb el causant."
- "Aquell imbècil... Mira que el vaig avisar que no es confiés... En fi... és tot?"
- "Sí, senyor, aquest és l'informe de la situació."
- "D'acord. Ara ves a ocupar el teu lloc."


---


En Raldur i en Zoe estaven gairebé al davant de les escales que donaven accés a la part alta de la ciutat. S'havien parat i estaven parlent entre ells tractant de trobar una excusa que donar als guardians de les escales per a poder passar, però de sobte van sentir una veu familiar:


- "Vosaltres dos, veniu amb mi!"


Era la Vanescula, estava a les escales amb els guardians als quals havia ordenat que els deixessin passar, que anaven amb ella. En Zoe i en Raldur van pensar que la sort estava del seu costat, ja que de sobte la solució als seus problemes havia arribat sola. Un cop a dalt, la Vanescula els va dir que ella aniria a fer guàrdia al seu lloc habitual per no aixecar més sospites, i ells havien d'anar al castell i comunicar als guàrdies de la porta que tenien un missatge urgent per Vanstrom. Uns minuts més tard de la seva separació, els dos aventurers van arribar a la porta del castell.


- "Eh! Vosaltres! No es pot passar per aquí, ja ho sabeu!" - va dir un dels guàrdies.
- "Sento no poder obeïr-te, però tinc un informe urgent de màxima prioritat per Lord Vanstrom." - va dir en Zoe.
- "Bé, permeteu que nosaltres transmitim el vostre missatge." - va dir el segon guàrdia.
- "No. Això és massa important per anar-ho passant de boca en boca. Venim directament de part de Vanescula Drakan" - va replicar en Raldur.
- "...i això tan important, per què no ho ha pogut dir ella mateixa? Fa uns vint minuts que ha estat a dins..."
- "Bé, es tracta de les seves últimes paraules... L'hem trobada agonitzant després de ser atacada per algú desconegut. Ha mort davant nostre." - va replicar en Zoe - "Bé, ara ja està fet... Cauran com va dir la Vanescula?" - va pensar.


Els guàrdies tenien cara de sorpresa, van mirar-se entre ells, i finalment van fer un pas lateral donant pas: - "Passeu!"


Per fi l'objectiu estava a la vista. En Zoe i en Raldur es trobaven a una sala enorme. Al final de la sala, assegut a una gran butaca, hi havia en Vanstrom. Aquest els va fer un senyal amb el dit perque s'acostessin. Poc a poc es van anar apropant a Vanstrom. Aquest els mirava atentament. Finalment es van colocar a la zona on Vanescula els havia explicat que havien de parar i van actuar segons les instruccions per fer-se passar per guardians de la ciutat. En Zoe va començar a parlar:


- "Senyor... Hem trobat Vanescula Drakan morta. Sembla ser que Ranis també ha estat assassinat..."
- "Com!? Ara també la Vanescula?" - va respondre Vanstrom. Semblava que el pla feia efecte, i estava suficientment atavalat com per seguir sense adonar-se del seu estat hipnòtic creat per les joies encantades que portaven a sobre.
- "Hem vingut tan ràpid com hem pogut per informar-vos directament."
- "No pot ser! No pot ser!" - en Vanstrom estava a punt de tenir un colapse, o això era el que semblava. - "Deixeu-me pensar... Estem perdent els nostres membres més forts... He de pensar una estratègia per fer front a aquesta situació..."
- "Perfecte, ara serà la nostra oportunitat..." - va pensar en Zoe.


De sobte es va sentir un soroll extrany que venia de la porta. Quan es van girar, en Zoe i en Raldur van veure com es formava una barrera a la paret on hi havia la porta. En tornar-se a girar, van veure com en Vanstrom s'aixecava de la seva butaca: - "Mare meva, mira que haver caigut en una hipnosi tan bàsica..." - va dir, - "Merda, pillats!" - va pensar en Raldur. - "Ara no us puc deixar escapar, i no penseu que amb mi ho tindreu tan fàcil! Prepareu-vos per morir!"


En Raldur i en Zoe van saltar enrera en oposades direccions per separar-se.


- "Encanteri d'aigua 85: Gran Tsunami!"
- "Encanteri 76: Columna d'ombres cegadores!"


L'encanteri aquàtic d'en Zoe va fer sortir una gran onada que ocupava tota la part de la sala que quedava per davant d'ell. Mentre aquest encanteri tocava en Vanstrom, l'encanteri d'en Raldur va fer aparéixer una columna completament negra dins la qual es trobava en Vanstrom. - "Hem acabat amb ell?" - es va preguntar en Raldur. Però quan van passar els efectes dels encanteris, van veure que en Vanstrom estava allà, dret, com si res. No tenia cap mena de ferida i estava completament tranquil i amb cara confiada.


- "Això no funcionarà amb mi... És tot el que podeu fer?" - va dir mentre reia.
- "Impossible! Estic segur que el Gran Tsunami l'ha tocat de ple..." - va dir en Zoe.
- "Com ha pogut sortir-se'n?" - va pensar en Raldur - "Espero que almenys els efectes de l'encanteri apareguin..."


En raldur va agafar l'espasa que portava a l'esquena i va anar cap en Vanstrom per atacar-lo, va intentar fer el seu atac especial, però abans que arribés a contactar, aquest el va repelir enviant-lo contra una de les parets. Llavors en Zoe va agafar la seva espasa i es va posar en guàrdia: - "Raldur!" - va anar correns al costat d'en Raldur - "Estàs bé?" - va preguntar. - "Sí, sí, només m'ha agafat per sorpresa." - va respondre en Raldur mentre recollia l'espasa que li havia caigut al terra al moment d'impactar amb la paret. - "Escolta, ara atacarè jo. Queda't a la retaguàrdia i intenta trobar una obertura per atacar, d'acord?" - va dir en Zoe. Amb això es va girar, i va arrencar a córrer contra en Vanstrom...


--- Fi de l'episodi. ---


Anar a l'episodi 13.

A veure quan penges el següent XD

Ara que la Vanescula s'ha fet passar per morta, i en Raldur i en Zoe estan atrapats. Sembla tot perdut... Però què farà la Vanescula al respecte? què els hi passarà a en Zoe i a en Raldur? Què hi pinta en tot això Valentino Belamorte i ajudarà a en Zoe i en Raldur a escapar-se? Què en saben a la seu de Catalonia d'aquest fet?
Tot això i més en els propers capítols.

PS: en dok em demana que faci de narrador per acumular audiència xD

ahaha bebe mag xDDD

sigue asi, m'agradara veure com en raldur i jo ens les apanyem per derrotar-lo, tot i aixi,c rec que arirbaran reforços xd

Anar a l'episodi 12.


Episodi 13: Una qüestió de velocitat.


Tal i com havien acordat, en Raldur es va quedar a la retaguàrdia observant el combat, mentre en Zoe empunyava el seu estoc i anava cap a Vanstrom. En Zoe va començar a enllaçar atacs consecutius, però Vanstrom simplement els esquivava un i altre cop: - "Això és tot el que tens? Així mai em faràs res, noi" - es va burlar mentre esquivava un altre atac. - "Merda!" - va pensar en Zoe - "és massa ràpid..." - mentre tractava d'accelerar una mica els seus moviments. En Raldur per la seva banda anava observant el combat: - "Aquest tiu és massa ràpid, en Zoe és ràpid, però no hi arriba... Què podriem fer?" - es va quedar pensant una estona. - "Ja ho tinc!"


- "Encanteri 82: Presó de gel!" - Un bloc de gel va tancar en Vanstrom - "Ara Zoe! No escaparà aquest cop!"


En Zoe va clavar el seu estoc caòtic amb tota la seva empenta. El bloc de gel es va començar a esquerdar i finalment es va trencar, però a dins no hi havia res, era un bloc massís de gel. - "Com!?" - va dir en Zoe esverat. - "Pensàveu que això funcionaria, eh?" - va dir en Vanstrom amb veu burlesca - "mala sort... he sigut capaç d'esquivar l'encanteri. Ara què fareu per entretenir-me? o això és tot?" - En Raldur es va quedar pensatiu mentre en Zoe es llençava de nou a l'atac - "Encara no he acabat!" - Mentre en Zoe tractava d'aconseguir encaixar un atac en Vanstrom, en Raldur seguia mirant, i va començar a recordar moments del passat...


---


- "Què és això?" - va preguntar en Raldur mentre entraven a una sala enorme ple de ninos de pràctica de combat i artilugis.
- "Un circuit." - va dir en Dok.
- "Circuit?"
- "Aha... Això he dit. Hi ha objectius per atacar, trampes i zones difícils de passar." - va respondre en Dok amb la seva habitual veu calmada.
- "Vaja... i què se suposa que he de fer jo, aquí?" - va preguntar en Raldur.
- "Senzill. Vull que completis el circuit en el menor temps possible."
- "D'acord!"


En Raldur va començar a fer el circuit, atacant tots els ninots. Després d'uns minuts el va completar, es va girar cap en Dok, i va preguntar alegrement - "Què tal?" - Al pobre Raldur li va canviar la cara quan va veure en Dok amb gest seriós. - "Horrible! Torna-hi!"


En Raldur va seguir completant el circuit un cop, un altre, un altre. En Dok li havia recomanat fer un descans cada tres o quatre cops per recuperar-se. Al principi no feia cas, però es va adonar que realment si feia massa seguit s'anava cancant i anava més lent, així que finalment ho va fer. En Dok mirava atentament cada moviment mentre en Raldur completava el circuit, i de tant en tant li donava explicacions sobre errors que cometia, o suggerències per millorar. Van anar passant les hores, i finalment en Dok es va aixecar de la roca on havia assegut. - "Bah! Això és una pèrdua de temps... No t'esforces prou..." - En Raldur no podia creure la reacció d'en Dok, - "Però si estic donant-ho tot cada cop!" - va pensar. - "Saps què? M'he cansat de perdre temps. Jo ja t'he donar prou pistes de com fer-ho i t'he dit tot el que no fas bé, així que me'n vaig al bar una estona i després al taller a treballar una mica, que tinc feina. Tu si vols queda't entrenant, però ja no estic gaire segur del teu marge de millora..." - va dir en Dok, i va marxar. - "Merda! Merda! Merda! No vull decepcionar-lo. He de millorar aquí com sigui i demostrar-li qui sóc!" - va dir en Raldur. Ho va dir en veu alta sense adonar-se que en Dok encara esperava darrera la porta. En Dok va somriure i va començar a caminar allunyant-se de la zona - "Aquesta era la reacció que esperava d'ell... Ara em pregunto què passarà..." - va pensar.


En Dok va estar treballant al taller tota la tarda, mentre en Raldur va estar repetint el circuit i poc a poc anava millorant el seu temps. Com no tenia cap referència de temps, cada cop que millorava pensava en millorar-lo una mica més. Això també entrava en els plans d'en Dok, i per això no li havia donat cap referència. Finalment després d'unes sis hores en Dok va aparéixer per la porta.


En Raldur va arrencar a correr a l'inici del circuit - "Ara veurà!" - va pensar. Aquest cop l'estava fent realment ràpid. Va anar tallant tots els ninots. Quan estava arribant al darrer d'ells va exclamar: - "Què? Ho faig suficientment ràpid ara?" - mentre llençava el definitiu atac per tallar el darrer ninot. Un so metàlic va ressonar per tota la sala. - "Encara és massa lent." - va respondre en Dok amb un somriure a la cara. Aquest estava just al davant d'en Raldur i havia parat l'últim atac amb la seva espasa. El ninot del darrera va començar a caure en tres trossos.

En Raldur tenia els ulls com plats. Estava atavalat. - "Im...impossible! Quan ha...?" - els pensaments d'en Raldur anaven tan ràpid que xocaven: - "Si estava a la porta... Com ha pogut arribar aquí abans que jo? I no només això... Des de la porta fins aquí hi ha uns cinc metres, els ha fet en el temps que jo recorria mig, i encara ha tingut temps de tallar dos cops el ninot abans de parar el meu atac... Què vol dir això?" - finalment els pensaments d'en Raldur van ser interromputs per paraules: - "...però has progressat molt. Ara podem començar a parlar de millores reals."


En Dok i en Raldur van seure a unes roques. En Raldur va iniciar una conversa:

- "Dok, per què és tan important aquest entrenament? I com t'ho has fet abans?"
- "Bé..." - en Dok va posar un gest seriós - "...jo mai he destacat per la meva força, així que sempre m'he centrat en la defensa i en el meu veritable punt fort: la velocitat"
- "La velocitat?"
- "La velocitat té avantatges en atac i en defensa. Si ets més ràpid que l'oponent pots esquivar un atac definitiu, encara que sigui parcialment, pot arribar a fer un atac definitiu convertir-se en un atac que fa una ferida superficial. D'altra banda, en atac, si ets ràpid significa que l'oponent té menys temps per preparar una defensa o un contra-atac."
- "Vaja... Llavors sempre t'has centrat en la velocitat en els teus combats?"
- "Correcte. Però tu tens el potencial per ser molt més fort que jo. Si combinem això amb un nivell de velocitat alt, seràs temible. A més tens certa facilitat pels encanteris. Tot plegat ets molt més complet que jo. Per això la meva voluntat és que milloris el teu únic punt feble, la velocitat."
- "Però... encara no he progressat prou, cert?" - va preguntar en Raldur amb cara de decepció. En Dok va somriure.
- "Bé, això no és problema. Jo no he aconseguit la meva velocitat en un dia, saps? Seguirem entrenant aquí i al bosc durant uns quants dies." - en Dok llavors va fer una pausa i va pensar per sí mateix: - "No obstant, ara mateix la seva velocitat és equiparable als més ràpids del Catalonia..." - en Dok va somriure un altre cop i va afegir: - "Tranquil, estic segur que faràs grans progressos a partir d'ara. Confio en tu..."

---


- "Ara ho entenc tot!" - va pensar en Raldur - "Aquest és just el tipus d'enemic pel que em va preparar." - va aixecar el cap i va cridar: - "Zoe! Canviem posicions!"
- "Eh?" - en Zoe es va girar... "Com vulguis..." - en Zoe va anar al costat d'en Raldur - "Però ves amb compte, és molt ràp... EH!!??"


En Raldur va arrencar tant de pressa que en Zoe es va quedar completament sorprés. Quan es va girar en Raldur estava dret davant Vanstrom. - "Quina velocitat!" - va pensar. En Raldur mirava amb plena confiança a en Vanstrom, - "A veure si també esquives això." - i tot seguit va començar a atacar. En Vanstrom cada cop tenia més dificultats per esquivar i va haver de començar a bloquejar amb els braços. En Raldur cada cop es movia més ràpid, i cada cop feia atacs més precissos...


Finalment, en Raldur va aconseguir trencar la defensa d'en Vanstrom, i li va fer un tall al pit. - "Agh! Nano... ets bó... suficientment bo com per veure la meva forma real..." - va dir en Vanstrom amb veu amenaçant. - "Forma real?" - van pensar alhora en Zoe i en Raldur, com si haguessin estat connectats per telepatia. De sobte en Vanstrom es va separar un parell de metres i davant la mirada dels dos aventurers, es va transformar en una espécie de Vyrewatch, però la seva pell en comptes de fosca era vermell brillant.


- "Us advertirè una cosa: Aquestes patètiques armes que porteu ja no tornaran a tallar la meva pell, i ja heu vist l'efectivitat dels vostres encanteris." - va dir.
- "Merda! Tenim un problema!" - va pensar en Zoe.


En Raldur es va preparar per començar a lluitar de nou.


--- Fi de l'episodi. ---


Anar a l'episodi 14.

Ohhhh! M'has deixat amb l'intriga mala dona!

M'ha encantat això del flaixback, boníssim!

oh yeaahh, el flashback ha sigut èpic, m'ha molat molt! aviam el pròxim, que encara espero els reforços!

Boniiiiiissim!!! Lo del flashback ha sigut brutal...de fet, m'ho imaginava mentre ho llegia, super épic...i no sé Dok, pero a tu t'imagino com el tipic sensei de karate kid...amb canes i bigoti!! XD Esperant al proxim

Doncs m'ha agradat bastant, hehe a veure que passarà el proper. Ara ja ens confirmes que en Dok d'en Raldur és el mateix que en Dok de Catalonia

Anar a l'episodi 13.


Episodi 14: Arma definitiva, moviment final.


- "Com?" - va dir en Raldur amb cara de sorpresa.
- "He dit que avui t'ensenyarè un moviment nou." - va respondre en Dok amb la seva calma habitual.
- "Un moviment nou? Ara? Per què ara?" - va preguntar en Raldur.
- "Bé... Bona pregunta... La raó és que no t'ho podia ensenyar abans..." - va dir en Dok, dret al davant d'en Raldur amb els braços creuats. El seu to sonava divertit, com fent broma.
- "T'estàs quedant amb mi o què, Dok?" - va preguntar en Raldur, lleugerament molest. La cara d'en Dok i el seu to de veu van passar a ser més seriosos.
- "La raó és que ara ja tens suficient velocitat com per tractar d'aprendre el moviment. Aquest moviment requereix molta velocitat i una sincronització perfecta." - en Dok va fer una pausa, mentre pensava - "Ara mateix té una velocitat similar a la del Cat Snake, hauria de ser capaç de fer-ho."
- "Ara ho entenc millor..." - va dir en Raldur - "...llavors de què es tracta?"


---


En Raldur es va preparar per iniciar el segon assalt contra el nou Vanstrom. Va començar a moure's depressa, i va llençar un primer atac contra en Vanstrom, qui per la seva sorpresa no es va moure ni un milímetre del lloc. Va rebre l'atac de ple. - "Què és això?" - es va preguntar en Raldur mentre saltava enrere per posar una distància de seguretat pel mig. Va quedar-se mirant en Vanstrom. Ni un tall, ni una petita ferida, encara més terrorífic era el fet que ni tan sols havia fet el gest de bloquejar. - "No l'he agafat per sorpresa, he anat frontalment... Simplement no ha volgut esquivar, no ho ha trobat necessari... Què passa aquí?" En Vanstrom va començar a riure.


- "Per la teva cara diria que tens algunes preguntes..."
- "Què?" - en Raldur va obrir els ulls en senyal de sorpresa.
- "Sí, nano... Els teus pensaments no van mal encaminats. No he trobat necessari esquivar ni bloquejar el teu patètic atac." - va dir, sorprenent encara més en Raldur. De sobte, en Zoe, que estava observant, va cridar:
- "Raldur! Compte! Als teus peus!"


En Raldur va mirar abaix i va veure que a sota seva es formàven uns cercles vermells. - "Encanteri vampíric 33: Portals de l'infern!" - va exclamar en Vanstrom, mentre els petits cercles començaven a brillar. - "Merda! Això no és bo!" - va pensar en Raldur mentre es movia lateralment, esquivant l'atac que va sortir dels portals, una mena de rajos vermells, molt semblants als encanteris de sang que ell feia servir, en l'últim moment. - "Uff! Quina sort! Si arribo a ser jo en el seu lloc m'haguessin tocat mentre m'apartava..." - va pensar en Zoe amoïnat, després va somriure, - "...és realment ràpid, en Raldur!". Tot i així, encara tenia la preocupació de trobar una obertura per acabar amb Vanstrom.


Mentrestant, en Raldur va veure com s'anaven formant més portals al terra, i havia de seguir esquivant a gran velocitat. - "Merda! He de parar això o estic fotut!" - En Raldur va tractar d'acostar-se per atacar, però en Vanstrom va començar a fer servir els portals de barrera. Tot i així en Raldur seguia esquivant sense gaire problemes, i eventualment va trobar una obertura anant en zig-zag per atacar. Però el seu atac va tenir el mateix resultat d'abans. - "No t'he dit que és inútil?" - va dir en Vanstrom, però en Raldur va fer un somriure i va susurrar: - "i ara ve l'atac especial!" - Un raig elèctric va sortir de l'espasa, era el mateix atac que havia fet en el passat als Barrows, l'especial de l'espasa. - "Ha funcionat?" - va pensar, just abans de sentir el braç d'en Vanstrom colpejant el seu rostre, enviant-lo varis metres enrere.


En Vanstrom seguia dret com si res. - "Ara podria dir que he sentit unes pessigolles per tot el cos... Casi se m'escapa el riure... De debó no tens res més?" - En Raldur s'aixecava del terra, afortunadament per ell va observar que a sota seu no s'estava formant cap portal. Però de tota manera no aconseguia veure la forma de derrotar en Vanstrom en la seva forma de Vyre. Es va girar cap en Zoe, però quan li va veure la cara va saber que en Zoe tampoc havia trobat una estratègia que tingués probabilitats altes d'exit. Tot d'una, els tres de la sala es van girar cap a la porta, on se sentien sorolls de talls i crits. La porta es va obrir i una llança va fer un tall separant la barrera el suficient com per permetre aquella persona accedir a dins. La barrera es va tancar darrera seu, mentre aquest llençava la seva llança que es va clavar al terra al seu costat.


- "Fes servir això, marrec!" - va dir aquella veu metalitzada.
- "Qui ets tú?" - va cridar en Zoe des de la seva posició.
- "Un aliat. Ara feu-me cas. Els de la seva espécie són vulnerables a aquesta arma." - va dir.


En Raldur va agafar la llança, tenia una forma bastant extranya per ell, i d'una altra banda ell mai havia fet servir armes llargues, però semblava una oportunitat, sobretot quan va veura la reacció d'en Vanstrom, que feia cara de no tenir-les totes amb ell. - "Escolta, si aquesta arma és tan bona, per què no el remates tú?" - va preguntar en Raldur girant-se cap a aquell desconegut. - "Conec les meves limitacions... Sóc massa lent per aconseguir fer un atac exitosament contra aquest." - en Vanstrom es va girar i va preguntar amb certa dosi de por a la seva veu - "Aquesta llança... el seu mànec... és...?" - el nouvingut va respondre interrompent, - "Sí... És fusta de l'arbre que hi ha a l'Arboretum." - tot seguit es va identificar com Valentino, i va quedar-se dret a la porta mirant.


En Raldur va arrencar a correr cap a Vanstrom, que aquest cop va esquivar l'atac. - "Bah! No estic acostumat a atacar amb una llança, i sembla que la seva velocitat ha augmentat..." - Però això era el començament dels problemes per en Raldur, que aviat va començar a veure com es tornaven a formar aquells portals del terra, fent-lo retrocedir per moments. Es atacs d'en Raldur van començar a guanyar precisió, s'estava acostumant a l'arma, però encara no acabava d'arribar a posició per llençar un atac decent.


- "Aquest marrec... Té una velocitat bastant interessant... Haurè de començar a fer allò..." - va pensar en Valentino, que va fer un gest amb la ma... - "Encanteri de foc 43: Supercalentament!"


---

- "Aquest moviment té la seva base en un altre moviment d'un amic meu... Però jo vaig aplicar la velocitat al seu mètode..." - va dir en Dok mentre explicava el moviment.
- "Un amic teu? Un altre moviment?" - ve preguntar en Raldur.
- "Sí, aquest moviment meu prové de la tècnica del Mestre d'infiltració i assassinat, l'home que tenia una marca de naixement amb la forma d'un ruc vist de perfil a l'avantbraç, el legendari Cat Snake."
- "Ostres!"
- "De fet ell va perfeccionar el meu moviment també, només hi havia una petita diferència... Però te la dirè en acabat. Ara comencem!"


---


- "Tres dies. Gens malament. Ara que ja domines el moviment, et vull advertir d'una cosa"- va dir en Dok, el seu to de veu i la seva cara eren molt més serioses que mai. - "Aquest moviment ha d'acabar el combat, si no ho fa, estàs perdut."
- "Tan arriscat és?" - va preguntar en Raldur sorprés.
- "Tú mateix ho hauries de veure. Després de fer-ho com et sents?"
- "Esgotat. Exhaurit..." - en Raldur va obrir els ulls del tot - "Clar! Ara ho entenc! Però quan tú em feies les demostracions..."
- "Escolta..." - va intervenir en Dok - "...la diferència de què et vaig parlar, recordes?"
- "Sí..." - va respondre en Raldur recordant la conversa de feia tres dies.
- "La diferéncia és el límit de vegades que ho podiem fer. La meva velocitat em permet fer-ho moltes vegades, mentre que vosaltres només ho podeu fer un cop. Tot i així en el meu cas els atacs no són tan crítics com els vostres degut a la diferència de forces." - va explicar.
- "Llavors?"
- "Llavors, per executar aquest moviment, primer assegura't al cent per cent de no fallar."


---


En Raldur seguia esquivant portals i tractant d'atacar, mentre en Vanstrom seguia esquivant en Raldur i invocant portals. Finalment, en Vanstrom va invocar varis portals en linia formant una petita barrera. En Zoe observava, i no ho veia gaire clar, semblava que al Raldur li faltava encara un punt de velocitat per agafar a l'actual Vanstrom, i amb els portals encara era pitjor. En Valentino mirava en silenci el combat.


- "Nano, he de reconeixer que ho fas prou bé..." - va dir en Vanstrom - "...però amb aquesta forma la meva velocitat s'ha multiplicat. Encara que tinguis aquesta arma ja no he de passar por. Ara acabarè amb vosaltres amb la meva tècnica definitiva." - va dir rient.
- "Com si t'hagués de deixar fer això!" - va dir en Raldur enfadat.
- "No em facis riure... Realment creus que la teva velocitat és rival per la meva? He de reconéixer que ets ràpid, però la meva velocitat és insupe...Gah!" - en Vanstrom va començar a escopir sang mentre baixava la mirada - "Quan has...?"
- "Error! La teva velocitat... no és res comparada amb la del meu mestre" - va dir en Raldur, la seva veu venia de darrera d'en Vanstrom.
- "Aquest moviment!! No hi ha dubte!! Es tracta de... AQUELL moviment!" - va pensat en Zoe mirant incrèdul la situació.


En Raldur havia travessat el cos d'en Vanstrom amb la llança, entrant per l'esquena i sortint pel pit. L'atac a més comptava amb els avantatges de la combinació de l'argent, les esmeraldes encantades i la fusta especial del màneg. - "Tú... Com t'ho has fet? Gah!". En Raldur va deixar anar la llança i es va posar al davant d'en Vanstrom.


--- Fi de l'episodi ---

ojojoj m'ha agradat molt la lluita! pe rl ameva opinió, l'hagés allargat més,s empre m'agraa maximitzar els personatges al màxim, pero aixo nomes es una opinio meva xd m'ha agradat molt, aviam quina era aquella tècnica

haha ha estat molt bé, ara per fi s'han deslliurat d'en vanstrom a veure què sortirà en el proper.