[Lectura] Gogame.

El martí es un traido? no.. ho crec pas

- tu..tu ets el Martí oi?? que coi fots??- va dir emprenyat en Gogame.- Què és aquest lloc?! perquè està tot negre!? perquè puc veure el món des D'Aquí!?
- tranquil·litzat Gogame, després et responc a aquestes preguntes- va dir en Martí- Ara hi ha un assumpte pendent el qual tu i jo hem de tractar.
En Gogame estava nerviós, i encara marejat del cop de porta que havia rebut.
- Bé, t'explico què està passant.
- com que què està passant?- va preguntar en Gogame.
- calla i deixam parlar.- va imposar en Martí.- És veu que algú t'ha vist col·larte i ho ha reportat a la policia local. T'estan empaitant molts espies.
- com!?- va preguntar esverat- m'estàs dient que ara mateix sóc un delinqüent i que m'estan buscant per tot arreu!?
- exacte. I si no fos prou, si t'agafen, es possible que vagis a la presó, i fins i tot amb cadena perpetua.
- que!?!?- en Gogame es va posar a tremolar i li començaven a caure llàgrimes dels ulls.
- tranquil, jo t'ajudaré. Tinc un pla.- Va dir en Martí.
En Martí va fer un moviment "d'ampliació" amb les mans i el món que hi havia sota terra es va apropar. Ho va seguir fent fins que va arribar a la ciutat d'Ezazu, i va enfocar una casa.
- Aquesta es la casa d'un amic meu, íntim.Li diré que t'amagui. Segurament ami també m'estiguin buscant, però jo els trobaré abans, tinc les suficients habilitats per crear una estratègia i descol·locar-los.
En Gogame i el Martí d'alguna manera van aparèixer dintre de la casa de l'amic d'en Martí.
L'amic d'en Martí, Dani, estava dormint profundament al terra, semblava com si s'hagués caigut del sofà.
- psst..Dani, desperta!- va xiuxiuejar en Martí.
- oh si..segueix així..- deia dormit en Dani- oh..estic apunt d'acabar..oh..oh..!
- DANI!!!!- va cridar en Martí.
- QUE PASSA AQUÍ?- en Dani va fer un bot.- que coi fots aquí Martí? i aquest nano, qui és?
- t'he d'explicar una cosa Dani. Vina a la cuina amb mi.- va dir en Martí.
- què? ara?..si és de nit ja..tinc son! i fa fred! em quedo aquí al terra que s'estava molt bé!- va replicar en Dani.
- és important, siusplau.
- està bé...- va cedir en Dani.
Mentre que en Martí i en Dani parlaven, en Gogame va estar observant la casa. No era gaire gran, tenia una habitació de solter, un bany petit, una cuina bastant petita i un menjador d'uns 30m2.La casa estava tota pintada de negre i hi havien alguns quadres penjats. En el menjador hi havia una taula petita amb menjar i utensilis per menjar, molt desordenat. També hi havia un sofà hi una televisió. Al darrera hi havia una finestra, la més gran de la casa.
En els banys hi havia lo típic: un inodor, una dutxa, pica i tovalloles amés d'estris com desodorant, tisores, raspall de dents i pasta de dents.
La cuina també hi havia lo típic: rentadora, rentavaixelles, pica, nevera, microones i basura.
En l'habitació només hi havia un llit i un armari bastant gran.
Just després de que en Gogame acabés de observar tot el pis, en Martí i en Dani ja havien acabat de parlar.
- Bé, em faré càrrec de tu i et defensaré per si ens descobreixen.- va dir en Dani.
- Tant greu és la situació?- va preguntar en Gogame.
- sí- va respondre en Martí- t'he posat jo en aquest percal, per tant és la meva responsabilitat fer-te'n sortir d'ell. M'enfrontaré cara a cara amb els espies.
- Cara a cara!?- va dir en Gogame- però quants són!?
- he contat uns 6 o 7, però crec que vindran més.
- però no pots tu sol!!
- Et dius Gogame, oi?- va preguntar en Dani- no et preocupis, no menyspreis en Martí, ell es molt fort. I si per un casual molt casual arriben aquí, jo et defensaré.
En Gogame es va callar.
- Bé, es hora d'anarme'n, ens veiem després!- en Martí va desaparèixer en un instant abans de que en Gogame pogués dir algo.
- Tranquil Gogame, confia amb ell- Va dir en Dani.- vols un got de llet? jo me'n vaig a dormir.
- i aquest és el que m'ha de defensar en cas d'emergència?- va pensar en Gogame.

Més lluny de la casa d'en Dani, 6 espies professionals investigaven per on podia haver estat en Gogame.
- miri, he trobat restes de sang- va dir un espia.
- deixa'm examinar-les- va dir un altre. Aquest espia va fer una espècie de tècnica que va analitzar directament la sang.- Efectivament, és la sang de l'individu que estem buscant.
- a qui busqueu?- va sortir de la foscor en Martí.
- qui ets?
- El sensei del noi que esteu buscant. Vinc a negociar l'emmigració del meu alumne a Ezazu, i ho faré per les bones o per les dolentes, com vosaltres vulgueu.


aquest és el text més llarg que he fet fins ara. Us aviso que dintre de 2 dies m'en vaig a Sevilla amb el cole, i estaré inactiu 5 dies. Intentaré acabar el capítol 1 dissabte i diumenge, però no està assegurat ja que tinc moltes coses a fer. espero que us hagi agradat aquest fragment. No poso dia del pròxim capítol perque no se si el faré avui o dema, i aviso, serà bastant més llarg que aquest..XDD

Ami personalment cada dia el Martí hem fa malpensar de les seves intensions, aunq despres ho compensa ajudant-lo i amagant-lo, Va gorka unaltre

- Oh..tu deus ser en Martí, oi?- va dir l'espia líder.
- Exacte..suposo que l'Adrià us ha informat, oi?
- Si. Ara digues on està el teu alumne.- va dir un altre espia.
- Ja ja..he dit que vinc a negociar les condicions d'estància del meu alumne, no que us el doni i el poseu a la presó.- es va burlar en Martí.
- vaja..veig que vols jugar una estona, eh?- va dir un espia.
Tots els espies vestien de negre i tenien les seves etiquetes al coll. A totes les etiquetes hi possava "professional", excepte en una que posava "Capità".
- si és això el que voleu..endavant.- En Martí els va ratar.
De sobte, dos espies van atacar-lo, però en menys d'un segon el Martí va desaparèixer i va aparèixer darrera dels dos espies i els va colpejar al coll. Un va quedar inconscient al instant i els dos van caure al terra.
- oh..no me'n recordava de tu..tu ets el noi de les tècniques espai-temps, oi?- va dir el Capità.
- exactament.- va afirmar en Martí
- M'hi vaig estar informant sobre tu, ets fort tot s'ha de dir, però només posseeixes aquesta tècnica i només la pots fer servir cada 10 segons.
- podria ser un desavantatge- va dir- però resulta que els enemics moren abans de que em poguin tocar!
- en serio?- Va dir el capità- molt bé doncs, demostram-ho.
En Martí va colpejar al capità amb la mateixa tècnica que havia fet servir abans. Li va donar sota la barbeta, però el capità ni es va moure.
- que?!- va dir en Martí sorprès.- com pot ser que ni t'hagis immutat amb el meu cop!?
- jejeje- es va riure el capità- la meva tècnica es l'adhesió i em puc enganxar al terra, per tant només em poden moure quan jo vulgui.
- tsk- en Martí s'havia posat en un problema.
El capità va agafar a en Martí del coll i el va aixecar.
- Nois, salleu la seva tècnica. Aquest combat ja ha acabat.- va dir el capità.
- no..encara no ha acabat- va dir en Martí- tècnica de tele-transportació. Dimensió 5!
En Martí es va tele-transportar a la saleta negra, però també s'hi va emportar al capità.
- que?!- va dir el capità- què és aquest lloc?!
- t'he..t'he portat a la meva dimensió- en Martí seguia agafat del coll.
- ja veig..no passa res, mentre et tingui agafat no tens res a fer.
De sobte el Martí es va desenganxar i es va apartar.
- com!?- va dir sorprès el capità- se suposa que ningú es pot desenganxar de mi! com t'ho has fet?!
- Em sembla que t'explicaré el què és la meva tècnica.- va dir en Martí- Jo puc tele-transportar-me d'un lloc a l'altre amb la tècnica espai-temps. Aquesta sala que estem nosaltres la denomino "cinquena dimensió", ja què és un lloc extern del món el qual ningú pot percebre.
- no m'expliquis coses que ja sé- va dir emprenyat el capità.
- Com vulguis. Quan estic en aquesta sala, el temps dels altres llocs s'atura, per tant, puc desaparèixer i aparèixer en cero segons.
- Quina novetat- va dir el capità irònicament.
- Tampoc es poden utilitzar qualsevol tipus d'eines i les tècniques queden anul·lades un cop s'entra a aquesta dimensió.
- Ara entenc perquè t'has pogut desenganxar.
- Exacte.
- Això vol dir que mantindrem una lluita cos a cos aquí, oi?
- No. jo ara torno a la terra, tu et quedes aquí.
- Que!? ni pensar-ho!!- el capità va saltar cap en Martí per agafar-se, però aquest va desaparèixer i el capità es va quedar allà, no podia fer res.

En Martí va aparèixer on els espies i va colpejar a un. Seguidament els va colpejar a tots, ja que no s'esperaven l'aparició d'en Martí.
- que dimonis ha passat- va dir un espia, des del terra.
- sembla que el capità no està.- va dir un altre, també des del terra.- que li ha passat?
- està tancat en algun lloc- va respondre en Martí.
Tots els espies, excepte el que havia caigut desmaiat, es van aixecar.
- així que vols guerra eh? Ara veuràs el nostre poder!
- Estic desitjós de veure'l.- va dir en Martí.
Dos espies van fer un moviment amb les mans, i les van ajuntar i els dos altres van atacar a en Martí. Li van tractar de donar, però en Martí els bloquejava.
- Puny del drac de foc!- va dir un dels l'espies que ajuntava les mans
- puny del drac de gel!- va dir l'altre que també ajuntava les mans
Els dos espies que atacaven a en Martí es van separar i els dos atacs de foc i de gel que havien llençat els espies anaven directament a en Martí. Quan ell els va veure, no els podia esquivar i l'únic que va poder fer va ser tele-transportar-se a la seva dimensió.
- et tinc!- El capità va agafar a en Martí quan va aparèixer a la dimensió.
- merda!
- sembla que les coses no han anat com les havies planejat, eh? Juro que no et deixaré marxar..!


vale, no es tant llarg com el que havia dit, però ho és, oi? Aquest es l'últim capítol abans de que m'en vagi a sevilla(SEVILLA SEVILLA SEVILLA!), quan torni ja posaré el desenllaç i blablabla.
espero que us hagi agradat!

lol els espies que juntaven les mans man recordat aixo jajaja

haha quanta cosa que tenia per llegir avui haha m'ha anat perfecte. Hehe si que és veritat que recorda molt bola de drac amb lo que deia abans "amb els cabells aixecats com un super saiyan" ara amb això dels espies....
Hehe va a veure quan fas el pròxim

"guai guai"

hehe està prou bé, tot i que és un xic més curta però igual d'interessant

seguidament en gagame es va cagar a sobre, i de la pudor que feia la casa en aquell moment els 4 espies es van desmallar

PD:1000 missatges, gracies a vosaltres a set possible!!

hehe en aquesta i has posa't un toc més d'humor, està prou bé. A veure si en el pròxim és complica més la trama :p

PS: Gratz aitor!!!

- com? quan!?- va dir en Gogame sorprès.
- farà 10 segons- va dir un d'els espies.- Estàs mort xaval.
- merda merda!- en Gogame va començar a córrer i va saltar per la finestra que donava directament al carrer. Encara duia els daus del parxís que estaven travessats per un fil bastant llarg perquè no es perdessin.
- agafeu-lo!- els espies van començar a córrer darrera d'en Gogame a una velocitat major.
- els he d'entretindre- pensava en Gogame- si m'agafen..tot l'esforç que han fet tant en Martí com en Dani serà nul!- en Gogame va accelerar, però els espies se li apropaven encara més.
- no t'escaparàs!!
- rodegeu-lo!- deia un espia.
En Gogame es va trobar rodejat en menys de 5 segons. Estaven en una plaça no gaire gran on només hi havien murs petits de pedra per seure's i també hi havien alguns arbres.
- no pots fer res.- va dir l'espia més llest- et podriràs a la presó!
En Gogame no sabia que fer, estava rodejat i no podia escapar davant de 5 espies, però s'hi va fixar en que hi havia una claveguera oberta on hi podia cabre una persona tranquil·lament.
- aneu a per ell!- va manar un espia. Els espies van saltar tots cap en Gogame, però ell va ser més ràpid i es va colar per la claveguera. Va caure en picat uns 4 metres a l'aigua de les claveguera i va treure el cap uns segons després.
- atjo! atjo!- tossia en Gogame.- sembla que els he despistat, atjo!
Els espies es van confondre, no sabien on podia haver anat en Gogame, però un d'ells va veure la claveguera i ho va comunicar als altres.
- per aquí! se'n ha anat per aquí!- tots van saltar i van caure al aigua.
El corrent era fort, però disminuïa com més lluny estaves de l'entrada a la claveguera.En Gogame ja estigués bastant lluny dels espies. però el que no s'esperava ell es que es trobés amb més complicacions, hi havia una cascada amb una caiguda d'un metre i un remolí que portava ves a saber on.
- que cony és això!?- va dir. Ell va intentar recular, però va veure els espies se li apropaven.- merda, que coi faig jo ara?- en Gogame no tenia temps. Es va tirar.
- aaahhhhh!!- va caure en un racó del remolí, però poc a poc l'arrossegava fins al mig.
- s'ha tirat!- va dir un espia
- que fem?- va preguntar un altre.
- seguim-lo, nosaltres podrem aguantar més que ell!- els espies es van tirar a l'aigua a per en Gogame, semblava tot perdut, però de sobte en Gogame es va treure de la màniga el fil que enganxava als daus i l'havia lligat a una canonada abans de caure. Als espies els hi va agafar per sorpresa i van veure com en Gogame s'impulsava cap a la pared amb totes les seves forces i es burlava de tots els espies, impedint que ells poguessin tornar perquè ja estaven gaire bé en el mig del remolí, i el corrent era massa fort.
- fill de puta!- va dir l'espia més llest.
- ens l'ha colat el molt..!- deia un altre espia mentre estava apunt de morir ofegat.
En Gogame escalà la paret i se'n va tornar cap enrere, on va caure.

El pròxim capítul..el clímax! i segurament en el proper deprés del clímax..el desenllaç!!

hehe està guai, aquí ja es desempallega d'aquests espies a veure que passarà ara

Ell sortí de la claveguera i va seguir endavant, va travessar la plaça i es va endinsar entre els múltiples carrers laberíntics d'Ezazu.
Mentrestant, en Martí i el capità ja estaven inconscients, de fet s'hi havien passat hores dins del mar i en Dani els seguia buscant.
- On poden estar..?- és va preguntar. En Dani anava fent voltes per la ciutat, però no hi trobava cap rastre. De sobte, va veure una silueta corrents i semblava que buscava algo o algú. En Dani va reconèixer a aquella persona, era en Gogame. Ràpidament, ell va baixar.
- què hi fas aquí?- va preguntar en Dani a en Gogame.
- òspita! quin ensurt! ah..!- en Gogame gaire bé no respirava- ah, ah!
- diga'm perquè has marxat?
- ah, ah, perquè els espies s'han presentat a casa teva just quan has marxat- va recuperar la fatiga en Gogame.
- que dius!? t'estan seguint??
- ho dubto, els he aconseguit despistar.
- no ho pots dubtar, a un espia no se'l pot enganyar tant fàcilment, i menys sent un novici com tu.
- en serio. Mira, t'ho explico!
- d'acord, però puja't al la meva esquena, hem de buscar a en Martí.- En Gogame va pujar i es van enlairar i li va explicar com s'havia desfet dels espies.
- i vaig sortir de l'aigua escalant la paret i me'n vaig tornar.
A en Dani se li va encendre el llum.
- clar!- va exclamar- l'aigua..! En Martí deu estar allà!- Ràpidament en Dani accelerà com mai ho hagués fet i en un tres i no res va arribar al mar.
- el mar Itsasoa o mar de la vida, creació del Déu de la vida. És el mar més gran del món, ha d'estar aquí.- En Dani va ajuntar les seves mans i va escridassar una tècnica:
- tècnica d'element de vent: huracà grau 4!!- En Dani va treure una gran ràfega d'aire que anava a una velocitat d'uns mil kilòmetres per hora. En el mar es va fer un remolí que va penetrar fins al terra i el va separar en dos en un radi d'uns dos-cents metres. Tot i així, el vent era molt fort allà abaix.
- allà està!- va exclamar en Dani. En Martí i el capità rodolaven per culpa del vent. També hi havien els espies, que encara estaven conscients.
En Dani va baixar mantenint la tècnica i va agafar a en Martí i el capità, ja que no podia separar-los.
- mira qui hi ha per allà!- va dir en Gogame.
- qui són??
- són els espies! així que aquell remolí anava fins aquest mar..!
- eh! qui són aquells??- va dir un espia.
- mira! es el xaval aquell que ens ha torejat abans!!
- corre! ataquem-lo!- En Gogame es va donar compte.
- Dani ràpid! els espies em volen atacar!
- tranquil, no ens faran res.- va dir amb seguretat en Dani.
Un espia ajuntà les mans i exclamà:
- Puny del drac de foc!- En Dani va esquivar l'atac i va parar la seva tècnica. El mar s'abalançà sobre els espies. El mar al xocar amb el terra va crear un so com si d'una bomba tractés. Els espies van morir.
- Déu meu!- va dir en Gogame espantat.
- preferies morir a que ells morissin?- va preguntar en Dani.
- està clar que no, però hi havien altres formes de fer-ho!
En Dani i en Gogame aterraren prop de la platja i van deixar a en Martí i el capità al terra i va utilitzar un tècnica de segellat per desfer la tècnica del capità.
- Martí, desperta! desperta!- en Dani li donava cops a la cara.
- li has d'aplicar els primers auxilis!
- sí, tens raó!- va dir en Dani.- i com es feia?- no se'n recordava.- és igual, ho faré de la forma brusca.- En Dani alçà el puny i el va aplicar a l'estómac d'en Martí amb tal magnitud que el terra es va trencar i va fer un forat d'uns tres metres de diàmetre. En Gogame es va entropessar i va caure.
- auch! creus que aquesta es la millor forma de reanimar a una persona?!- va preguntar preocupat en Gogame, des del terra. En Martí no despertava.
En Dani ho va provar un altre cop, però li va donar el mateix resultat i uns altres tres metres de forat més.
- que estàs boig!? tu d'on treus tanta força..!? de fet com pots volar?!?! i com penses reanimar-lo així! bèstia que ets!
- calla't- va dir en Dani. Ho va tornar a intentar. Cap efecte. Tres metres més de forat.
- porta que ja ho intento jo- va dir en Gogame. Ell li va fer el boca-boca i després la reanimació cardiopulmonar. Cap efecte. Cap metre més de forat.
- jo..el puc ajudar..- va dir el capità.

Pròxim capítol...EL DESENLLAÇ!!

hehe està guai, per fi s'han lliurat dels espies a veure que passa ara

Déu n'hi dó, Zoe! T'ho estas currant =D

- com? tu el pots curar?- va dir en Gogame.
- però tu no estaves inconscient?- va preguntar en Dani.
- no..- el capità va començar a escopir aigua i a tossir- tinc habilitats curatives- el capità estava molt dèbil i semblava que cauria en la inconsciència.
- que fem?- va preguntar en Gogame a en Dani.
- no hi ha més remei..cura'l.- va respondre en Dani a el capità.
El capità ajuntà les seves mans i les va posar a sobre del cos d'en Martí, seguidament el seu cos va començar a posar-se d'un blau transparent on es podien veure les venes. Aquest blau s'anava estenent cap el cos d'en Martí.
- apartat- va dir en Dani. En Gogame i en Dani es van apartar.
El cos d'en Martí estava completament blau transparent, com el del capità i tots dos començaven a tenir un aura blava al voltant seu que produïa electricitat.
- Li està..donant cops elèctrics per reanimar-lo?- deia en Gogame.
- No...li estic trasplantant energia.- va respondre el capità.
- i doncs, perquè surt electricitat?- va tornar a preguntar en Gogame.
- es el xoc entre les dues energies- va dir en Dani.
El cos d'en Martí tornava a la normalitat i el del capità també. Quan va acabar la transfusió d'energia, el capità es va desmallar i en Martí despertà.
- que..que ha passat? que hi faig aquí?- va dir en Martí.
- estàs viu!!- va exclamar en Dani.
En Martí es va aixecar i en Dani va agafar al capità i tots tres se'n van anar a casa d'en Dani. Quan varen arribar, van estirar al capità a un llit i en Martí en Gogame se'n van anar al saló, mentre que en Dani tapava al capità.
- perquè t'ha salvat si era el teu enemic?- va preguntar en Gogame.
- no ho sé.- va respondre en Martí.- m'ha sorprès..no m'ho esperava.
- per cert, m'agradaria ser espia.- va dir espontàniament en Gogame
- si?? en serio?? jo t'entrenaria, m'has caigut bé.- va dir en Martí alegrement.- tot i així t'has de seguir amagant fins demà, que en teoria encara et persegueixen.
- si!
Mentre que en Martí i en Gogame parlaven, en Dani va tornar de l'habitació on estava estirat el capità.
- és mort.- va dir en Dani.
- com?- va dir en Martí.
- el capità ha mort. De fet, ja estava mort d'abans, sembla que va donar la seva vida per tu Martí.
En Martí es va sorprendre, es va aixecar de la cadira on estava assegut i se'n va anar a l'habitació on hi era el capità. s'hi va apropar i li va dir unes paraules:
- gràcies, de tot cor.- i li va tancar els ulls.
Hores més tard, en Dani, en Martí i en Gogame se'n van anar a dormir. L'endemà, en Martí va anar a tirar el cadàver al mar de la vida, on tots dos havien lluitat per la seva feia unes hores i en Gogame i en Dani se'n van anar al banc a agafar el justificant per residir a Ezazu. Ara en Gogame podia convertir-se en espia sense cap obstacle ni emigracions il·legals per enmig.


Bé, aqui acaba el capítol 1(ueno, com li volgueu dir xd), espero que us hagi agradat i dieu si voleu que en faci més. Ara fare la recopilació en un nou apartat on podreu llegir tota la historia d'una tirada xd.

Hem menjaras el pene i hem lleparas el cul?

si ho fas deixare que escriguis més

si que en vull!!

haha a mi m'ha agradat és divertida, té intriga...
Per mi, n'hauries de fer més hehe

Capítol 2.
Capítol 2.1: Camí cap a l'entrenament!

- Et veus capaç?- va dir en Martí.
- Si, ho vull fer. De fet crec que es la millor manera per trobar el que busco.- deia en Gogame.
- Et trobaràs amb moltes complicacions, sobretot allà fora.
- Ho sé, però ho necessito fer, l'he de trobar.
- D'acord. Vine aquesta tarda a casa meva, quedem a les cinc.
- Allà estaré.- En Gogame i en Martí es van separar.
Ja feia uns dies que en Gogame va immigrar a Ezazu. Amb els diners que li va enviar la seva mare, s'ha pogut alquilar un apartament petit on hi ha tot lo necessari per viure, encara que té algunes complicacions per fer el menjar.
En Martí i en Gogame havien quedat per entrenar, ja que en Gogame havia decidit convertir-se en espia per buscar a algú que realment l'importava. Així doncs, el temps va passar i van donar les cinc de la tarda. En punt en Gogame estava davant la porta de casa del Martí.
- Ets tu, Gogame?- va preguntar en Martí.
- Si. Obra'm.- En Martí va obrir la porta i en Gogame va entrar. En Dani també estava allà, berenant.
- Hey Dani!- va dir en Gogame.
- Hola Gogame.- En Dani va seguir menjant.
- Hi ha gana eh, Dani?- va dir en Gogame.
- No gaire, però com el menjar es del Martí doncs li agafo perquè és gratis.
- Vist així..Jo també menjaré.
- ei! no sigueu cabrons i deixeu-me menjar per mi!
Quan tots tres van acabar de menjar, li van proposar d'anar a la sala d'entrenament. Gogame, molt orgullós, va afirmar amb el cap i tots tres se'n van anar a la sala d'entrenament caminant.
Deu minuts després, van arribar. Per fora, la sala d'entrenament semblava una casa d'un sol pis, molt allargada, sense cap finestra i bastant feta pols. Les parets estaven ratllades, la pintura blanca es queia i hi havien esquerdes, apart de uns quants “graffitis” no gaire ben fets. En Dani, en Martí i per últim en Gogame van entrar. L'habitació era encara més gran del que semblava, era fosca, pintada de negra i apenes s'hi podia veure. En Gogame va caminar cap endavant, tot il·lusionat sense fixar-s'hi en que hi havia un esglaó d'uns cinc metres que queia a un altre pis. Òbviament ell va caure. En Martí i en Dani es van començar a riure, i després de que rodolessin pel terra del riure, es van aixecar i van anar a buscar a en Gogame.

aqui el capítol 2 de Gogame. A partir d'ara dividiré cada part en sub-capítols, així la cosa és fa més facil i ja pots començar a orientar-te per el nom del capítol. espero que us agradi!(res rellevant en aquest fragment)

Molt guapa la historia ^^
Feia 2 anys que no em passava per aquí, zoe, em vas agregar al skype XD

Perdo pel nou compte, rebuscant he trobat el nom de l'antic, el podeu borrar si voleu.

Hahah zoe cada cop et millores més ^^ M'agrada

:O M'agrada veure que torneu pel fòrum, a veure si es recupera l'activitat

I per cert Benvinguts de nou ^^

merci a tots , si, aviam si recuperem activitat i així mes gent llegirà la meva historia la qual podrà anar passant als seus companys i d'aquesta a altres i em faré famós i tindré molts diners muaahahah